CONFERÈNCIES

A finals de la setmana passada es van celebrar a Mataró dues conferències prou importants com per fer-ne esment. Una , el dijous, de caire artístic  amb el protagonisme de Francesc Miralles i el preu de l’art com a temàtica , i l’altre, el divendres , de caire polític amb Miquel Iceta de protagonista i el federalisme com a opció política per a l’estat espanyol.

VALOR I PREU DE LES OBRES D’ART

Amb aquest títol tan suggerent el crític d’art Francesc Miralles , ben entroncat actualment amb la nostra ciutat ja que ha cedit a la mateixa el seu arxiu personal , va ser el protagonista d’un nou capítol d’aquest Dijous a la Nau que s’estan celebrant amb tot èxit , el segon dijous de cada mes.

La coincidència de dia, encara que no horària, amb la inauguració del Sant Lluc, coincidència que va esdevenir inevitable per raons d’agenda , va fer que l’assistència fos una mica més minvada i fossin una cinquantena d’atents receptors els que s’acostaren a la Nau per escoltar la dissertació del crític.

Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compra-venda d’obres artístiques a partir del segle XVIII -coincidint amb la decadència de les monarquies, la aristocràcia i l’Església com a principals suports econòmics dels artistes-, el crític i historiador Francesc Miralles va anar desgranant el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art.

La independència econòmica dels artistes va germinar en una nova temàtica a les obres d’art, fins aleshores monopolitzades pels retrats, les escenes militars o les figures religioses. Els creadors van tenir la llibertat de mirar al seu entorn i escollir què pintar o esculpir, i van néixer les primeres corrents artístiques. Però aquestes novetats van portar aparellades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de peces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, creant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivència dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artística que fins aleshores no havia existit. Les subhastes, els marxants i les galeries van entrar així en escena.

Però segons en Miralles, va ser després de la Segona Guerra Mundial quan l’escenari artístic pren un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord americana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”.

Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art” i va il·lustrar aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Col·lecció Saatchi per impulsar la carrera d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant productes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Ha explicat que és així com “la marca supleix el judici crític” alhora que la figura desprestigiada de l’intel·lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”.

El crític d’art va acabar la seva conferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és degut a que “no hi ha un entramat econòmic al darrera”.

Una conferència desenvolupada en el tradicional estil disbauxat de Francesc Miralles que ens va permetre aprofundir en aquest món , tantes vegades opac per a tants , com és el del comerç i l’art.

FEDERALISME: CATALUNYA I ESPANYA

Títol també ben seductor per aquesta conferència que Miquel Iceta va realitzar a la Nau Cabot i Barba , davant d’una trentena d’assistents.

Després d’una lamentable presentació per part del cap del PSC local, en Xesco Gomar que es dedicà a menysvalorar la manifestació del 11S i discutir les seves xifres , fet que obligà a Iceta a començar la seva dissertació tot puntualitzant que el quid de la qüestió no estava en les xifres i sí en el fet de que havia estat la manifestació més important celebrada mai a Catalunya.

Miquel Iceta , intel·ligent , cultivat , bon orador i amb saviesa per contactar amb el públic va desgranar la teoria federalista i la contraposició amb l’ independentisme ,remarcant els avantatges que al seu entendre implica a quest sistema d’estat. Una conferència convincent però de la que vaig sortir amb el convenciment que podria haver defensat amb igual habilitat , dades i convicció la idea contrària.

Una idea , la del federalisme , que a mi no em desagrada gens , i menys si es tracta del federalisme asimètric de Maragall, però que actualment té un enorme problema de fons i de base. Per aconseguir un estat federal és necessari que siguin les diverses parts les que es vulguin federar. I avui per avui a Espanya no hi ha ningú, ni el PP ni el PSOE ( Rubalcaba ho deixava ben clar el passat diumenge ) que estigui per la labor , per el que el federalisme sí que pot ser actualment una quimera.

És clar que potser la clau de tot està en aquesta mena d’autodeterminació amb olor a independència però amb flaire federal, que sembla encisar a Mas , segons la docta opinió de Joan Salicrú en un article del seu blog que us recomano no us perdeu.

Per si esteu interessats en aprofundir amb el pensament d’Iceta , valgui aquest apunt en el seu blog que reflexa perfectament allò que digué en viu a la seva conferència , i que a més a més porta tal quantitat d’enllaços a les més diverses reaccions a la manifestació del 11S i les seves conseqüències que esdevé una peça a guardar per poder , amb el temps, comparar raons i veritats.