… I UN MÉS

Demà, quan a mitja tarda comenci el degoteig de xifres de la que serà impressionant manifestació e la Diada d’enguany ( Si es permeten apostes jo ho faig per una xifra dels organitzadors que depassarà el milió i mig , amb un agosarament màxim dels dos milions ; una xifra periodística del milió tres-cents mil i una xifra més aproximada a la realitat ,-comptes aeris / m2-, que anirà pels setcents mil , encara que no patiu si el que dic s’allunya del que penseu, ja que no n’encerto mai ni una).

Doncs bé, sigui quina sigui la xifra a la que us vulgueu acostar ni afegiu un de més, que seré jo. Un , per raons físiques , o potser mentals, se sent absolutament incapacitat per la seva claustrofòbia a submergir-se en el que serà mar de multitud. La meva fòbia fa que no em trobareu mai per ex al mig del desvetllament bellugós o de qualsevol acte que no em deixi el suficient espai com per sentir-me lliure , per expressar-ho d’alguna manera. És per això que no estaré a la manifestació, però hi seré present de cor i esperit i la seguiré de manera fervent per la televisió.

I un aniria a la manifestació encara que ni soc independentista i espero no haver-ho de ser. No crec que la independència sigui el millor per el nostre país i fins i tot crec que en aquests moments seria del tot perjudicial . Però òbviament un creu que ja n’hi ha prou d’aquest tracte discriminatori i fins i tot vexatori  que l’estat espanyol està duent a terme en contra Catalunya i que vista la incapacitat política , és a dir dels polítics( que justament son els que voldran capitalitzar aquesta protesta del poble) , cal fer un pas endavant i demostrar de manera fefaent la nostra queixa per la trepitjada ferotge que pateix el nostre poble.

Aniria a la manifestació malgrat que la meva xifra fos aprofitada per tothom en la recerca interessada d’un rèdit personal i de partit, sense voler veure ( doncs no els interessa ) que  demà en el cos gegantí que es conformarà coexistiran mil veus i mil maners d’entendre el nostre país i d’entendre i escriure el seu futur més immediat.
 

I aquí caldria que ningú s’enganyés com ja ho estan fet amb les seves declaracions els caps de les més diverses formacions. És una absoluta fal·làcia el que diu Carme Forcadell ( presidenta de l’ANC) quan assegura que hom que vagi a la manifestació voldrà dir que està d’acord amb la independència , doncs ella sap perfectament que no és així. I manipula Duran i Lleida , a la recerca d’una foto en la que ni hi cap ni hi està convidat. I s’equivoca Pere Navarro ( quin gran bluff ) amb aquesta postura d’arrufar el mas , fet que el col·loca de parella del PP, en una diada històrica de la que es penedirà en no haver-la, si no recolzat , al menys sí considerar-la com una opció lliure i poderosa per que els ciutadans puguin mostrar el seu rebuig. I manipula Mas amb un discurs institucional que fa enrogir per la seva insubstancialitat quan avui més que mai cal dir les coses ben clares i actuar en conseqüència.

Sigui com sigui demà serà un dia gran per Catalunya. I caldrà entendre bé el crit del poble. El pitjor que podria passar , - i em temo que així serà -, és que hom es senti cavall guanyador iintenti apropiar-se de totes les veus. Si és així no anirem enlloc. Demà hi haurà independentistes ( molts ) però també federalistes , simètric i asimètrics , nacionalistes varis , i principalment hi hauran molts, però que molts catalans , - jo penso que la majoria -, que el que volen dir és simplement que cal un replantejament seriós de las relacions amb l’Estat. Que cal establir uns nous fonaments sota la forma i el nom que sigui, que talli aquesta sangria que en esta dessagnant i que  ens està portant a un estat de misèria que no es correspon amb la realitat del país, per més malparada que estigui actualment.


 

I després ja en parlarem. Llavors haurà de ser el moment del diàleg , de la controvèrsia, del debat. Del cercar el camí que més convingui a aquesta pobre i dissortada pàtria. I aquest és potser el punt que em fa més por.

Lamentablement sembla establir-se en el nostre país com una corrent que qualifica als catalans en bons i dolents. Els bons els independentistes , els dolents els que no ho som, i els dimonis amb banyes aquells que podem qualificar com “espanyolistes”. Seguint amb el simplisme estúpid que provoca el Barça ( si no ets del Barça ets un mal català ) , sembla voler-se crear una confrontació amarga que res de bo ha de comportar. Declaracions tan estúpides com les d’ aquest aprenent de Duce i actor de tercera que es conegut com Joel Joan, haurien d’haver provocat ja la més absoluta de les desqualificacions i el que ha provocat ha estat la riota tavernària més primària, fet que és del tot lamentable.

Espero doncs que demà sigui tot un èxit. Que hi acudeixi una multitud incomptable, que no hi hagi cap incident, i que el crit del poble català arribi allà on ha d’arribar. I que després , com deia abans , tots ens posem a reflexionar per cercar veritablement el millor per Catalunya. Com ja ho han fet un bon munt de intel·lectuals de tota mena , amb els que he aprés moltes coses i he pogut anar afinant , depurant potser , el meu pensament. Per el que a mi pertoca us vull recomanar tres mirades properes al que jo crec, que analitzen amb veritable saviesa els seus dubtes i les seves certeses , que a bon segur , d’una o altra manera en sons properes a tots. Per això l’enllaç als articles de Cinto Amat , Joan Salicrú i Ramon Bassas.

BONA DIADA. 

VISCA CATALUNYA

(Les fotografies del post corresponen totes tres a obres d'Antoni Tàpies en el desig de sentit homentage en la seva primera absència )