Avui la premsa ens ofereix les
dades de visitants dels Museus d’Art catalans en el darrer any , amb un certs
resultats decebedors. Les dades son les següents. (Entre parèntesi, la xifra de
l’any 2011)
Museus Dalí 1.457.765 (1.431.748)
Museu Picasso 1.087.765 (1.464.828)
Fundació Miró 1.070.307 (1.113.652)
CaixaFòrum 971.101 (782.529)
MNAC 806.052 (942.751)
Macba 710.435 (690.865)
L’anàlisi dels resultats fets per
els responsables museístics coincideixen en que el nombre de visitants va íntimament
lligat al nombre d’exposicions celebrades en l’any i al nivell de qualitat i
interès de les mateixes.
Així els Museus Dalí es mantenen ja que el seu flux de visitants és majoritàriament turístic . La Miró que va tenir enguany l’aniversari de l’artista i el celebrà amb una mostra molt important, manté el tipus. CaixaFòrum puja ja que ha intentat lluir-se en el seu 10é aniversari (Goya i Delacroix) , mentre que el Picasso i el MNAC , orfes d’un atractiu expositiu important , pateixen una important retallada, i el Macba manté el seu tot, sense més.
Unes dades que a bon segur
canviaran en aquest any. El Picasso celebra els 50 aniversari de la seva
fundació i prepara bones coses. El MNAC , amb la Fundació Tàpies, prepara una
gran antològica de l’artista desaparegut. Els Museus Dalí poden aprofitar-se de
l’enrenou que comportarà la gran exposició daliniana del Reina Sofia (actualment
al Pompidou).
Uns vímets amb els que el rànking
variarà ostensiblement , per què , fora de la necessitat d’incrementar el valor
artístic de Barcelona a nivell dels turistes visitants , molt centrat en Gaudí
i amb oblits flagrants com és el cas del MNAC ( els turistes arriben a les
portes a fotografiar les vistes de la ciutat , però ben pocs s’interessen per
les magnífiques col·leccions que atresora) , el que fa pujar o baixar el nombre
de visitants és el nivell i interès de les mostres exposades.
Vagi tota aquesta llarga prèvia per
fer-ne paral·lelisme amb el que passa a la nostre ciutat.
Òbviament desconeixem les dates
dels nostres centres d’art però quasi no fa falta. Les dades de Can Palauet son
inútils dons son falses ja que es comptabilitza com visitant qualsevol persona
que entra en el casalot, ja vagi a l’arxiu, a una conferència , o a l’exposició
( les menys). A més aquest any Can Palauet amb dues exposicions del tot
llunyanes al caràcter expositiu artístic com és el cas de la mostra benèfica de
Sta Anna o l’expo de la nevada, dona uns resultats que res tenen a veure amb la
realitat del que oficialment es considera la“sala d’exposicions” pública de la
ciutat.
En el que pertoca a Ca l’Arenas i
al Museu ja ho saben vostès , si és que visiten alguna vegada les seves
exposicions. Fora dels dies d’inauguració (generalment amb molt pocs visitants
) , la resta és un desert absolut.
Esbrinar les causes del desgavell
és ben fàcil. A més del poc interès en promocionar l’art per part municipal de
modus general , i per part dels responsables artístics molt en particular, el
cert és que el que s’exposa és absolutament infumable. Ca l’Arenas és el gran
fracàs cultural del darrer decenni i ningú fa ni un pas per evitar tan penosa
situació.
Ara
però, que tan sols comencem l’any i que coneixedor de com van les coses
per Beneficència és fàcil pensar que per la propera temporada el més calent
està encara a l’aigüera i ni tan sols s’ha pensat en ella , no estaria de més que
desapareguts els Instituts Municipals (entre ells el de Cultura ) i havent
explicat l’Ajuntament que la participació pública es realitzarà mitjançant
grups de treball especialitzats en els diferents temes , no estaria de més crear
aquest grup consultiu en el que pertoca a l’art per discutir com es podria revitalitzar
ca l’Arenas , quin hauria de ser el projecte expositiu per Can Palauet , etc.
Tot sigui per no repetir les nefastes experiències d’aquestes darreres
temporades ( a ca l’Arenas d’ençà la seva inauguració) i fer que l’art agafés
volada en la nostra ciutat que vista la importància de la mateixa , l’important
nucli creatiu i el bon nivell dels afeccionats , ja li pertoca un futur molt
millor que la negror intensa que ha dominat en aquests darrers anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada