SCALEXTRIC

Ara , En acostar-se els reis, qui més qui menys retorna a la infantesa. Ho fas moltes vegades marcant les clares diferències que ha establert el pas del temps i que t’apareixen quan t’acostes a la recerca d’una joguina per aquell nou petit que tens a la família i davant dels teus ulls s’obre un ventall de noves joguines que et deixa del tot descol·locat, dons poc saps de pocoyos, bobs esponja, doras exploradores i de les noves nines de moda , encara que sorprenentment veus que els nenucos i les barbies segueixen existint.

Avui al migdia, tot veient el telenoticies  de nou se m’ha despertat tota la il·lusió dels reis, en veure el reportatge en relació al Scalextric que compleix enguany els seus 50 anys. L’ Scalextrix , mare de Déu , quin somni, quin neguit per aconseguir-lo.

L’Scalextric va ser durant molt d’anys el regal estrella. A partir d’aquell miserable circuit ovalat es passava al “8” amb el corresponent pont i d’aquí cap endavant, dons durant forces anys et dedicaves a demanar en cada ocasió escaient , el complement oportú per anar allargant i decorant el circuit que agafava volada quan apareixia algú amb el suficient espai com per fer un macro circuit en el que s’organitzaven ferotges competicions.

A Argentona on vivia, varem tenir la sort de disposar d’un pis buit d’uns amics ( els del Bar Isidret) i allà varem organitzar uns campionats que van agafar tanta volada que al final varem traslladar la competició a la sala d’exposicions de la Caixa Laietana, Un campionat amb més d’un centenar de participants , en el que s’omplia de gom a gom en les fases finals.

Uns campionats amb lluites espaterrants i amb noms destacats com els de l’ara artista Enric Aromí, o el periodista musical Jordi Tardà, o en Pepe Márquez, en Quico Fortí, en Josep Mª Molleví i tants d’altres que avui m’han vingut de cop i volta a la memòria. D’això en fa ja uns trenta cinc anys.

Per això les imatges que ens porten a aquells temps i que m’han fet reviure el cuquet que espero poder complir ben aviat. Això de tenir un net sempre permet renovar les il·lusions d’una infantesa perduda.

PS.- Si voleu constatar com ens desmillora el pas del temps , sols heu de fixar-vos en el jovenet prim del fons de la foto , per sobre dels corredors. Encara que sembli impossible , soc jo. Tempus fugit.