RAUL CAPITANI. "OTRO MUNDO"

Raul Capitani,  aquest veterà artista argentí ( Mendoza. 1941) , però resident de tant a la nostra ciutat de la que ja n’és un capgròs més, retorna a l’activitat expositiva tot presentant a l’espai capgròs un seguit d’obres recents agrupada sota el títol de “Otro mundo”.

Capitani és certament un artista fet i refet a qui poc se li ha d’ensenyar, Posseïdor d’una llarga i fructífera trajectòria s’ha mantingut en tota ella en una fidelitat extrema al concepte del creador com agitador social, com plasmador de realitats vitals, renunciant de manera explícita a qualsevol faceta fàcil de l’art que el pugui portar a un cert edulcorament  i/o decorativisme.

Seguint una filosofia existencialista Capitani es manté en la lluita de l’artista com a ser lliure i responsable del seu art davant de si mateix , el que el porta a fugir de tota dependència de poder , ja sigui polític , econòmic i social , i dependre artísticament única i exclusivament de la seva ètica i consciència.

Ara , en uns moments de maduresa absolutament assolida , i amb la possibilitat de mirar enrere , vista la seva edat i les seves experiències vitals, Capitani , com tants d’altres artistes saberuts , comença a tancar el cicle vital de la seva creació, en un retorn , lent i pausat , cap els orígens, tant en el que pertoca a fons com formalment.

Podem observar així en aquesta exposició , la retrobada presència del dibuix aquarel·lat, en el retorn a les paraules dels poetes que tant van marcar el seus inicis a casa nostra. S’evidencia la prevalença de nou d’aquests formes convulses , angoixades,  amb una enorme càrrega interior , que alguns consideren picassianes ( discrepo ) , que tensionen l’obra com exigint una resposta , o si més no, una reflexió per part de l’espectador.

Apareix també la seva arrel plana de gravador , però amb les inclusions volumètriques de la fusta , en aquesta mena de falses xilografies cromàtiques , en aquest art de tendència ebanística que arribà també fa uns anys a Mataró, de la mà de Claudio Silveira.

Capitani titula el seu treball “otro mundo” , en un acostament a la seva infància i joventut quan convivia en la veritable fractura entre la població que diríem de classe mitjana i la població marginal, més en l’econòmic que no pas en el social. Però ara mateix aquest “otro mundo” està aquí , al nostre costat , amb aquesta societat fracturada i enfonsada per una crisi que , sense haver-la creada , en pateix totes les seves conseqüències.

Una societat plena de pors, misèries ,depressió, manca d’il·lusió en el futur.... Una societat a la que Capitani retrata senes embuts en aquesta interessant exposició que ens retorna al paper de l’artista com agitador social.

“Otro mundo” , un títol enganyós per no ferir sensibilitats i no explicitar el que tots sabem. Aquest “otro mundo” és justament el que estem vivint.