ZEROVUITTRESQUARANTA

Aquest complex nom que encapçala el post correspon al títol de la Revista Cultural que sota el comandament de Paco Rodon i amb Isabel Ayala de cap de màquines, neix cada més a Vilassar de Mar , poble del que treu el títol (08340 n’és el seu codi postal) i s’escampa per arreu deixant un pòsit ben remarcable.

En arribar l’estiu i assolint la xifra de 200 números , han llençat de nou la casa per la finestra amb una número especial de 112 pàgines , que a més d’un quadernet especial dedicat a Josep Mª Castellet que ha de ser enveja de qualsevol revista especialitzada , acull tan gran nombre de primeres espases de la cultura catalana que simplement fa fredar.
Només amb una petita volada ens trobem amb els noms de Joaquim Coca, Ignasi Riera, Martí Rosselló, Josep Mª Cadena Agustín Sánchez , J.A.González Casanova , Joaquim Molas, Ricard Salvat, Joaquim Marco, Laureano Bonet, Alex Broch, Claudio Guillén, José Luis Lopez Bulla, Josep Mª Montaner, Arnau Puig, Daniel Giralt Miracle, Jordi Maluquer, Ricard Creus, Pilar Vélez i un bon grapat de noms igualment valuosos i pesants en el seu fer.

Al seu costat , i només de pensar-ho fa patxoca , la Margarida Colomer amb un escrit del Vilassar “del seu temps” , en Josep Puig Pla amb un article al voltant de l’epistolari entre Antoni Comas i Salvador Espriu , i un mateix , amb un article al voltant del centenari d’Alfred Opisso, absolutament oblidat a la nostra ciutat.

Uns noms que venen acompanyast d’un grapat d’il·lustracions específiques per aquest extraordinari, encapçalades per un magnífic treball de Pla Narbona., al que acompanyen Concha Ibañez, Esther Boix, Carles Planell, Carme Serra, Antonio Violano, Antonio Trullenque, Antoni Perna, Maria Girona , Ràfols Casamada, Francesc Todó, Guinovart , Elvira Fustero, Mercè Sebastià, Luisa Garcia Muro , ben acompanyats per els mataronins Josep Mª Codina i Ramon Manent.


Tot per amanir un número excepcional que tot home de cultura hauria de llegir , tant que val la pena fer visita a Vilassar per a tal de gastar-se els sis euros que val, ja que la seva rendibilitat espiritual, cultural, anímica i personal és inpagable.
Gràcies Paco per la teva impagable tasca que porta el signe de la cultura tal com cal i es precís.
I com no, gràcies personals per pensar que un pot arribar a no desentonar massa front aquests monstres que m’acompanyen. Fets com aquest et reconcilien amb moltes coses i en aquest cas ha estat el millor regal, avui en que celebro el meu sant.