D’ART

La meva obligada absència en aquest cap de setmana m’ha fet perdre dues inauguracions que crec val la pena recomanar. I ho dic a priori i sense tenir coneixement exacte de la realitat de l’exposat , però ho faig amb la fiabilitat que n’aporten els protagonistes en un cas, i les valoracions positives en l’altra.

És obvi que els noms dels protagonistes de “Passió pel dibuix” , que en la seva versió masculina inaugura temporada al Col•legi d’Aparelladors , no dona pas al més mínim dubte de l’excel•lència de la mateixa. Albert Alís, Alberto Romero, David Vergés ,Josep Mª Codina i Francesc Bas és un repoker de tal nivell que permet garantir la qualitat de l’exposat en el que a priori vull fer esment del treball del desaparegut Francesc Bas del qui espero amb ansia una mostra antològica per que el seu treball pugui rebre els honors que mereix, aquells que demostrà fefaentment en la seva primera presència al Sant Lluc, i que ben pocs, - entre els que joiosament em compto, i perdoneu per l’orgull -, varem saber descobrir.

Igualment remarcable és la presència de les “Mirades “ de Montse Salguero a l’espai del sant Lluc al Casal, renovant la seva aposta per l’art fotogràfic.

De la mateixa manera , i ara totalment a priori, val remarcar les dues exposicions que s’inauguraran el proper dijous.

Per un costat pinta del més bé, la mostra col•lectiva de Gravat a la Presó, amb noms tan seductors com Ester Aliu, Daniel Llin, Albert Cabezudo tot encapçalant un conjunt que promet una gran exposició, que coincideix amb “Dones del Món “ de Montse Aranda que serveix per inaugurar de forma individual l’espai expositiu de “Café i Art” el lloc d’art que regenta Kim Queralt a Argentona , al que cal recolzar en aquest esforç per realitzar exposicions a la meva segona ( o primera ? ) ciutat.

DE POLÍTICA

Ben aviat caldrà parlar de política amb tota profunditat.
Caldrà fer-ho de política de país, encara que els catalanistes del PSC, entre els que em trobo, ho tenim tots molt clar. Neguitejats com estàvem per la pèrdua del nord i la negativa de Castells de prendre part en el desideràtum, ens sentíem dubtosos i orfes. Ara ens sentim orfes , però no crec pas que dubtosos.

La presència de Corbacho, ( espanyolista visceral, anticatalanista de convicció i amb l’afegitó de ser el ministre menys valorat de l’executiu ) confirmant entre el gruix del cap de la llista un trident de gran pes “catalanista” , amb Montilla, Corbacho i Manuela de Madre, ens ha permet esvair de repent tots els dubtes , en la seguretat de que en aquest cas la prudència no ens farà pas traïdors. Votants com som del PSC , no ens podem mai reconèixer en aquest PSOE esborronador de qualsevol sentiment català. És obvi que no tindran el meu vot, ni el de la meva família, ni de cap amb qui pugui influir de cap manera. Ara sols cal demanar que anul•lin el PSC , i ja que no ho son ni ho volen ser , apostin amb netedat per unes dignes sigles com ho son les del PSOE , però que fugin esperitats de la comèdia d’un PSC a qui trepitjan en els seus conceptes iniciàtics i fonamentals. ( i que Sant Ferran Mascarell ens salvi )

Però caldrà parlar també de política local.
Avui a “El País” apareixia una notícia que estava convençut hauria de provocar un munt de comentaris en clau local, però que curiosament ha passat del tot desapercebuda i ningú ha estat capaç de fer-ne cap reflexió, que sense cap mena d’ànims diferenciadors si vaig a fer jo.
Avui explicava “El País” sota el titular “El coordinador de inmigración de ICV dimite y se pasa al PSC” , que Ernesto Carrión , català d’origen peruà, coordinació d’Immigració de ICV , s’ha passat al PSC on a bon segur desenvoluparà la mateixa tasca. Curiosament la mataronina Consol Prados és la Secretaria Nacional d’Immigració i Integració del PSC. És a dir, amb les diferències semàntiques habituals dels diferents partits , noms diferents pel mateix càrrec.

Tot això ens pot portar , sense fer volar masses coloms, que ocupat el càrrec, Consol Prados recolzarà el seu paper en el PSC local i per tant ocuparà el nombre 2 de la llista a les eleccions locals, i serà per tant “regidora in “pèctore” per a ser anomenada alcaldessa a mitja legislatura , quan Baron torni a l’Escola ( o es refermi a la Diputació ) i per tant sigui la propera alcaldessa de Mataró.

Fets que haurien de provocar un punt final a la reflexió d’Alícia Romero i que dictamini la seva fugida de l’Ajuntament , malgrat l’elogiosa pressió, a la que m’adereixo, per part de l’Elisabeth Solsona, i accepti d’una vegada i per totes el càrrec executiu que totes les llengües diuen té a la seva disposició a Can Barça ( ja que soc jo el que ho destapo, quedem amb temps per l’entradeta de partit important... )

És a dir, com una notícia a l’aire pot desencadenar un bon allau d'aconteixements.Uns esdeveniments que espero tranquil a l’ombra. I , sobre tot, millor que ningú gosi desmentir-los. Potser llavors aquestes elucubracions amb petit fonament, fetes més en la lògica que en res més,- i ja sabem que la política és moltes coses menys lògica.-, es demostraran actives del tot, i ens demostraran un cop més els trip i jocs dels aparells dels partits, que sigui com sigui segueixen dominant en totes les parcel•les.