ÀNGELS I DIMONIS

En Kim Queralt està duent a terme una tasca magnífica en el seu racó d’art argentoní d’ “Art i Gent”. Una tasca malauradament no reconeguda encara per els seus propis convilatans en primer lloc, i per artistes i afeccionats en general, però que està marcant en el seu fer , un camí ferm i segur .

Sense desanimar-se, encara que li han passat tots els acudits de l’auca, de tots ells n’ha sabut treure l’oportú profit i entenent que li calia obertura de mires i no tancar-se al reduccionisme local i proper, està gestant un projecte expositiu de qualitat , amb varietat estilística i temàtica , i principalment amb una aposta per apropar-se a  artistes de diversa procedència ( l’anterior expositor era de l’Empordà, l’actual és barceloní i el proper ve de Segòvia), amb un nivell de qualitat ben estimable, com és el cas que avui ens ocupa amb l’exposició d’Eduard Soriano “HUET”. Una exposició que podria ocupar amb absoluta tranquil·litat qualsevol dels espais expositius més nobles de la nostra comarca.

“Àngels i dimonis” és el títol escollit per l’autor per aquesta mostra en la que ens presenta dotzena i mitges d’obres en les que de forma unànime es mou en allò que , per encasellar, diríem “nova figuració”  i en la que incideix en el rostre humà com element capaç de comunicar tota mena de sensacions.

No pot negar Huet la seva formació acadèmica no artística que el portà pels camins de l’arquitectura , ja que les seves obres son en certa manera  uns veritables estudis  quasi diria jo , de tensions i resistències , que permeten una volumètrica del conjunt perfectament equilibrada en aquell entramat interior que és el que ha de suportar l’obra.

Però poc faríem si ens quedem en l’estructura interna. Aquesta ha de quedar recoberta per una pell tècnica i una pell ideològica per obtenir un resultat correcte.

Tècnicament Huet ha aconseguit un llenguatge que essent n’aparença dur , s’adapta a cada obra mitjançant  la saviesa del col·lage , amb ús ben adequat en el que pertoca al fer-lo visible o no, i amb una texturització general en el que gruixos i veladures es donen la mà en un joc de contradictoris que donen gravetat , força i sensibilitat al to general de la peça.

Tot amb una  pintura realitzada en una gama cromàtica limitada en un afany de rigor i consistència , però que ara sembla obrir-se vers una amplitud més cromàtica , - fet que s’agraeix -, que li ha de permetre una diversificació en la capacitat d’intencions visuals del seu treball

Però clar, l’important sempre és l’ànima comunicativa , i és aquí on l’artista sap jugar les seves millors cartes. Recolzat amb aquests estrictes plantejament tècnics , Huet arrodoneix el treball apostat per la inquietud com element comunicatiu. Amb un bon seguit de signes i una iconografia majoritària, quasi con sanefa d’identitat , l’autor sap envoltar als seus personatges d’un deix que supera abastament l’aspecte exterior per obligar a intentar aprofundir més enllà, a la recerca d’una ànima que es pressuposa distinta i amagada a allò que ens referix la mirada.

.

Eduard Soriano “Huet” comença a caminar amb pas ferm en el camp de la plàstica catalana com ho demostra la seva selecció entre els finalistes de les darreres edicions del Ricard Camí, signe inequívoc de qualitat. Però ho demostra principalment amb la fermesa d’una pintura densa i compacta en l’exterior, i intensa i emocional en l’interior.

Una pintura que genera la suficient qualitat com per recomanar fermament la visita al seu treball en aquest sempre lloable espai d’Art I gent.

Àngels i Dimonis.- Eduard Soriano “Huet”

Galeria Art i Gent. Argentona. Fins el 30 de Novembre de 2011