HIVERNACLES. ANA GARCÍA

Al damunt de la meva tauleta de nit hi ha dos quadres. Un és una obra allargassada d’en Josep Mª Codina en el seu concepte més propi i l’altra és una curiosa obra que podem definir com un pseudo paisatge abstracte de caire constructivista  de l’Ana García, que està datat al 2003 i em va ser regalat per una entranyable amiga. Una obra de gran  qualitat i sensibilitat que sempre ha estat molt del meu agrat.

Durant aquests anys , del 2003 ençà, cada vegada que tornava de visitar una exposició d’Ana García , m’acostava a aquesta obra, en feia comparació mental amb el vist  i arronsava el nas. Allò que tenia al meu davant era molt millor que el que acabava de veure. Avui ni tan sols m’ha fet falta fer-ne comparança ja que l’exposició que Anna García presenta en el Col·legi d’Aparelladors amb títol “Hivernacles” és de molt alta qualitat i es demostrativa de que Ana García ha fet el salt creatiu que tots desitjàvem però que ella semblava resistir-se a fer.

Encara que sembli mentida el títol d’una exposició, o l’obra escollida per el flyer o el catàleg , és generalment premonitori  , potser  no del que podrem veure  però sí del risc creatiu que l’artista ha pres per aquella mostra. El cas d’Hivernacles és prou evident.

Ana Garcia aposta com a tema per un element  evidentment ric en metàfores , en reflexions al voltant del dintre / fora , del conegut / desconegut o del que es veu front l’ocult.

 Però Ana García no és ni abstracta , ni conceptual, ni contemporània; és pintora de caire figuratiu / realista. Per tant la seva aposta esdevé complexa ja que el repte es redueix a uns límits quasi minimalistes en els que els petits detalls, el punt de color, l’ombratge del dibuix , o simplement la intensitat de la pinzellada hauran de donar pes i densitat al concepte plàstic. Un repte difícil i costerut de la que en surt no tan sols airosa, ans amb nota ben alta.

Distribueix Ana García el seu treball en dos vessants tècniques: El dibuix i la pintura.

En el primer cas accentua García el punt minimalista del treball. L’espai és el que domina davant un grafit suau , a voltes quasi intuït, i on el detall de perfeccionament tècnic vola a bona alçada. García aposta per un clima d’un cert misteri,  boirós , de llums intuïdes i de solituds camperoles. Un treball molt al seu gust , que potser ens plauria amb més intensitat , però davant el que res hi ha a dir fora del consell d‘una detinguda mirada.

Però on hi ha l’eclosió que la catapulta a alt nivell és en l’apartat pictòric. En ell sembla que l’autora ha sabut desempallegar-se d’una dependència creativa i estilística del més proper en tots els sentits , per volar amb llibertat per uns camins paral·lels però amb evidents diferències. Un caminar que es defineix perfectament en l’obra que il·lustra aquest post i que és sense cap mena de dubtes la millor de l’exposició.

Tornem a trobar aquí tota la filosofia del concepte que explicitàvem en l’apartat del dibuix però elevada en qualitat per un tractament pictòric  de gran qualitat. El perfecte desenvolupament d’unes transparències en la seva justa densitat i el contrast equilibrat en el punt exacte amb les textures d’un mur contundent però alhora dúctil , estructuren un treball en que tot està en el seu lloc. Cromatismes contrastats , llum incidint en el global, perspectives i punt de fuga tècnicament sense discussió.....

Un concepte i un tractament que es repeteixen en totes les obres presentades que a més en aquesta ocasió son d’unes mides mitjanes i petites en les que l’autora es mou molt més còmode que en les grans mides  i en las que obté uns excel·lents resultats.

Amb tot això és elemental entendre que la mostra d’Anna García que es presenta a la sala del col·legi d’Aparelladors és una mostra d’obligada i plaent visita que serveix perfectament per enlairar a la seva protagonista a aquells nivells que de fa temps intuíem però que mai acabaven d’esclatar.

Felicitats

Ana García. “Hivernacles”

Col·legi d’Aparelladors. Mataró. Fins el 18 de desembre.