ESTAT DE COMA

L’activitat expositiva a la ciutat de Mataró està entrant en un estat de coma altament perillós. Mentre que les sales municipals es mouen sota mínims i amb tendència decreixent , les exposicions quasi semblen desaparèixer de la programació de la nostra entitat d’estalvis i l’única galeria comercial de la que disposem està potenciant el seu fons d’art i no ha realitzat cap exposició en el que va de temporada. Queden dons tan sols els espais dirigits per la gent del Sant Lluc ( Col·legi d’Aparelladors , sala de la presó i sala del Casal ) com única llumeta activa en l’entorn artístic d’una ciutat de més de cent vint mil habitants i que curiosament té un altíssim percentatge de conreadors de l’activitat artística.

SALES MUNICIPALS

El capgros.com editorialitza avui en relació a Ca l’Arenas i ho fa amb la brillantor habitual, en un escrit que un subscriu fil per randa i que no m’estic de reproduir.

El futur de Ca l'Arenas

El centre d’art de Ca l’Arenas es troba actualment als llimbs. Amb el futur pendent de decidir, ja fa mesos que ha reduït al mínim la seva activitat. Tan sols obre els caps de setmana, des del juny que no inaugura cap exposició i només es manté en vida gràcies a les activitats per al públic familiar i les conferències dels Amics de Ca l’Arenas. L’equipament del carrer Argentona es manté en stand-by, a l’espera que el nou govern en decideixi què fer a partir dels pocs recursos municipals de què disposa. La renovació del consistori i els canvis que s’han viscut a la regidoria de Cultura durant els primers mesos d’aquesta legislatura han impedit fins ara que el nou executiu s’enfronti a aquest problema, però ja ha arribat l’hora de prendre una decisió. Arribats a aquest punt d’estancament, cinc anys després de la seva inauguració després d’una rehabilitació que va costar 1,4 milions d’euros, potser toca fer tabula rasa i plantejar el futur des de zero. Convocar el món artístic i cultural de la ciutat, amb els marmessors del llegat Arenas al capdavant, assumir que el pla d’usos que s’ha plantejat fins ara no ha estat el més adequat, i entre tots buscar nous camins més viables, atractius i assumibles econòmicament per al centre d’art del Museu de Mataró. La situació actual de Ca l’Arenas no deixa de ser la constatació del fracàs d’un equipament que havia de jugar un paper molt important en la vida cultural mataronina i que amb el pas del temps ha anat quedant relegat en un segon pla, fins al punt que ben poca gent ha aixecat la veu per protestar contra la paràlisi dels darrers mesos. Però si ca l’Arenas està així, no existeix un futur millor per als altres espais. Acabat el contracte de l’espai f , amb un Can Palauet que fa la viu viu , actualment amb la gent del Taller de Gravat però sense saber que hi haurà al darrera, ni tampoc quin serà el futur del taller ,  i amb  Can Serra deixant fer a contracor i amb tots els pals a les rodes possible , l’exposició “Guardonats 2009” a la que donà sols tres setmanes quan la durada habitual de les seves exposicions es mesuren en mesos. Un desgavell que obliga a una ràpida actuació del regidor Quim Fernández , dons no hem d’oblidar que com no vol la cosa ja ha passat una vuitena part del mandat municipal i de moment el més calent és a l’aigüera. CAIXA LAIETANA No estan pas millors les coses per part de la nostra entitat d’estalvis. En els moments de la fusió (?) en el conglomerat Bankia , el llavors president Sr.Jaume Boter de Palau no s’estava de dir en els darrers parlaments del seu mandat que s’obrien un munt d’expectatives culturals i que tot aniria encara a millor. El cert és que el temps no ha pas fet bones les seves paraules. Tancada a pany i forrellat la sala d’exposicions de la Pça Sta Anna tot indica que l’Ateneu no està disposat a acollir gaires mostres artístiques en el decurs de l’any. Després d’un llarg Sant Lluc ( mes i mig ) ens trobem amb la desgradable noticia de la suspensió de l’exposició de l’artista De Antonio , prevista per tan sols d’aquí una setmana ( 10 de Novembre). Així el passat cap de setmana la direcció de l’entitat comunicava a l’artista que part de l’espai que tenia cedit per a l’exposició ( primera i segona planta de l’Ateneu ) havia de ser compartit amb una altra activitat. Concretament l’espai del primer pis que estaria ocupat en tot l’espai central per una mostra de caire interactiu de juvenil i per a la quitxalla , amb dedicació especial de l’espai a diferents circuits de Scalextric. Davant la lògica i corresponent negativa per part de l’artista a compartir un espai per el que portava lluitant quasi dos anys, i a més, compartir-ho amb un entorn que res lliga amb la seva pintura i que òbviament impediria la seva correcta contemplació i lectura , l’exposició ha quedat ajornada sine die , i ja es mirarà si potser al mes d’abril podem fer un altra tripijoc i aconseguim unes dates ... Una suspensió que s’afegeix a la de l’exposició retrospectiva de caire antològic que s’havia de dedicar a Ricard Jordà , en motiu dels seus 50 anys d’activitat expositiva. Una exposició que tampoc es durà a terme per manca del corresponent suport per a realitzar amb la dignitat que l’esdeveniment mereixia. És a dir , pocs rèdits expositius trobarem aquesta temporada a la Caixa Laietana. ESTAT DE LA QÚESTIÓ

Amb aquests vímets i sense activitat en l’àmbit privat , el pronòstic de l’activitat expositiva local porta el camí d’un estat de coma que esperem sigui induït . Un estat del que caldrà sortir-ne aviat so pena de poder partir danys irremeiables que alterin de manera important el normal desenvolupament de l’activitat. Hora és dons de posar mans a la feina i començar a reanimar al malalt. La crida de Quim Fernández al gruix de les forces vives de l’art local és ara , més que mai, obligada i immediata. Una ciutat i uns artistes com els que treballen a casa nostra, no mereixen de cap de mes maneres un estat com l’actual i més quan es possible trobar unes solucions d’emergència amb bon nivell de qualitat i baixa despesa econòmica. I a més existeix una predisposició positiva per tirar endavant. Quim Fernández , ha arribat l’hora d’arromangar-se. Ha arribat l’hora de passar dels buròcrates funcionarials que sols troben i posen traves de tota mena i anar a l’arrel. De fer-ho, segur que ens en sortirem. Ps.- Curiosament avui és 2 de novembre , dia de difunts. Serà una premonició?