PROPOSTES CULTURALS

Fa uns dies que hem penjat les propostes culturals que ens ofereixen els nostres dos partits més potents a la ciutat , unes propostes que hem pogut valorar amb amplitud i al voltant de les quals bo seria fer-ne reflexió.

L’anàlisi a vol ras ens ofereix una curiosa perspectiva que inverteix la que és habitual en el context polític. Generalment és l’oposició la que fa volar coloms i explicita en el seu programa tot el desitjable, conjugant el possible i l’impossible, mentre que els equips de govern , coneixedors del fil que tenen a casa , es mantenen més cauts i aposten més per la realitat que no pas per la il·lusió.

No succeeix així en aquest cas. El PSC toca de peus a terra , deixa en el calaix aquell programa de Baron que ens va deixar embadalits a tots en la primavera de 2007 i aposta per el possibilisme ( a bon segur el que toca en aquests moments ). Intel·ligentment es centra en uns eixos programàtics potents obviant el petit fer de cada dia , tot pensant que la potència dels grans elements els han d’arrossegar, creient igualment però, que per petits no son pas menyspreables.

Uns punts a potenciar establerts amb lògica i senderi , que nosaltres subscrivim punt a punt , amb l’excepció del cas del nou centre cívic , un paper aquest que un ha entès sempre en el camp de la participació ciutadana, com curiosament sembla ser el que ara pensa també el Govern.

CiU presenta un pla per a un mandat i per tant el converteix en una veritable carta al Reis. És obvi que ens agrada , però és igualment obvi que tots tenim el convenciment que és més un desig que no una possibilitat de realitat. Per tant bo feria el govern de filar més prim i anar donant forma a tot el seguit de projectes , desitjos i il·lusions que desgrana en el seu llarg llistat.

En tot el llistat sols hi ha un punt d’absoluta discrepància i crec que el seu planteig és un error cultural important , com és el cas d’apostar per el concurs per escollir el cartell de les Santes. Han estat tantes les vegades que he parlat d’aquest tema que crec que ja ho he dit tot. Però cal repetir-ho una vegada més , l’elecció a concurs ,  a menys que aquest estigui dotat econòmicament amb una xifra molt valorable per els professionals, sols garanteix dues coses: Que el cartell serà populista i que serà de baixa qualitat.

El concurs de cartells al nivell del que parlem ha desaparegut d’arreu justament per la baixa qualitat de les obres presentades ja que cap dels bons professionals acostuma a presentar-se. A Mataró ja hem tingut ocasió de veure com van els trets amb el concurs alternatiu del Tot Mataró , amb unes obres molt fluixes , tant en el que pertoca a guanyadors com a finalistes.

Però tornant a la realitat , i vista la coincidència de les propostes, bé estaria una acció comú, un centrar-se en aquets elements ( Pacte cultural,  Llibre Blanc , eix Riera , Museu Bassat , Museu Textil, Biblioteca Antoni Comas ....) per començar a refer l’esfilagarsada  cultural local, tan malmesa en el mal fer dels darrers regidors de cultura.

Fer-ho cercant la confiança i l’aposta per la diversitat , intentant trencar definitivament la tirania d’un IMAC que s’ha de dinamitar , escampant les seves cendres de manera suficientment dispersa per que ni per casualitat puguin retrobar-se.

Tornar al concepte cultural de la cultura com pilar fonamental de la societat , i convertir a l’Ajuntament en aixopluc de la multiplicitat de mirades que ens ofereix un concepte tan polièdric com és la cultura.

Caldria , crec jo, començar per el principi i aquest no pot ser cap altre que la realització d’un pacte Cultural per un cantó, i començar a establir els fonaments de l’obligat Llibre Blanc de la Cultura , per l’altra. Mitjançant aquests elements disposarem d’aquells conceptes que ens han de permetre estructurar una cultura local forta , ferma i amb qualitat.

Un desig de tots buscat i mai aconseguit i que ara sols serà possible si per part del Govern existeix el convenciment del paper clau de la cultura en el context social de  la ciutat. Sols trencant el menys teniment elitista dels passats governs podrem començar a posar els fonaments per aconseguir allò tan repetit i mai aconseguit  com ha de ser situar a Mataró en el mapa cultural del nostre país.

(La fotografia que encapçala el post és de Quico Melero )