La magnitud de la tragèdia ha estat
superior al supòsit més pessimista però els resultats son els que son i com
sempre la veu del poble sortosament és sobirana.
Hem vist i escoltat les primeres
paraules de rigor i hem vist les diferents cares de la moneda. Temps hi haurà
per intentar explicar o explicar-se les causes de tan bestial davallada ,
especialment en el que pertoca al nostre país.
Fa pocs dies encapçalava aquest
blog amb un “Perdedor però no resignat” i ara m’hi reafirmo. No em resigno a
seguir en aquest camí maldestre al que ens han abocat dirigents apoltronats que
han perdut el contacte amb la realitat vital del país. I així ens ha anat.
Temps hi haurà per la reflexió
intensa , ponderada i poc emocional, tal i com han de ser les reflexions .Però
avui penso que molts votants del PSC hem vist en aparèixer a la seu del partit
a Carme Chacón , acompanyada de Montilla, Zaragoza, Rangel, Iceta ..., a la
fotografia del passat . Hem vist una imatge de la que hem de passar full
ràpidament per iniciar una travessa del desert que a bon segur serà llarga i
difícil , en la que hem de tenir nous guies i nous punts de referència.
I en aquesta referència que
ningú s’enganyi , la desaparició del sentiment catalanista en els nivells
dirigents del PSC és una de les grans causes de la pèrdua del primer lloc , no
tan sols en el general del país, ans també en moltes de les seves poblacions. (
Fer una mirada per el Maresme és simplement esgarrifós).
Per això la fotografia d’un
fanal per encapçalar aquest post. Per que ens il·lumini en el futur i per que
els dirigents actuals trobin prou llum per retrobar casa seva i des d’allà
veure com el partit es capaç de refundar-se sense la seva “estimable”
col·laboració.
Però sigui com sigui, segueixo
en el mateix. Perdedor però no resignat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada