diumenge, de novembre 20, 2011

QUE ALGÚ ENCENGUI EL LLUM





La magnitud de la tragèdia ha estat superior al supòsit més pessimista però els resultats son els que son i com sempre la veu del poble sortosament és sobirana.
Hem vist i escoltat les primeres paraules de rigor i hem vist les diferents cares de la moneda. Temps hi haurà per intentar explicar o explicar-se les causes de tan bestial davallada , especialment en el que pertoca al nostre país.

Fa pocs dies encapçalava aquest blog amb un “Perdedor però no resignat” i ara m’hi reafirmo. No em resigno a seguir en aquest camí maldestre al que ens han abocat dirigents apoltronats que han perdut el contacte amb la realitat vital del país. I així ens ha anat.

Temps hi haurà per la reflexió intensa , ponderada i poc emocional, tal i com han de ser les reflexions .Però avui penso que molts votants del PSC hem vist en aparèixer a la seu del partit a Carme Chacón , acompanyada de Montilla, Zaragoza, Rangel, Iceta ..., a la fotografia del passat . Hem vist una imatge de la que hem de passar full ràpidament per iniciar una travessa del desert que a bon segur serà llarga i difícil , en la que hem de tenir nous guies i nous punts de referència.

I en aquesta referència que ningú s’enganyi , la desaparició del sentiment catalanista en els nivells dirigents del PSC és una de les grans causes de la pèrdua del primer lloc , no tan sols en el general del país, ans també en moltes de les seves poblacions. ( Fer una mirada per el Maresme és simplement esgarrifós).

Per això la fotografia d’un fanal per encapçalar aquest post. Per que ens il·lumini en el futur i per que els dirigents actuals trobin prou llum per retrobar casa seva i des d’allà veure com el partit es capaç de refundar-se sense la seva “estimable” col·laboració.

Però sigui com sigui, segueixo en el mateix. Perdedor però no resignat.