dimarts, de desembre 05, 2006

FER MATARÓ. NEFER.

La Nefer és avui actualitat per partida doble. Per un costat pel fet de dissenyar el torró d’autor que de fa ja uns quants anys posa al mercat el pastisser Unó amb envejable èxit , artístic i llaminer. Unes fulles de xocolata amb llet i unes llunes de xocolata blanca en son els seus trets distintius. Per l’altra costat Nefer és actualitat ja que ha dissenyat l’etiqueta del vi novell dels cellers mataronins que enguany és un vi de producció ecològica amb origen Penedés. Una etiqueta en la que ha desplegat un bon recull de la seva iconografia personal, assolint una peça curosa i acurada plena de la sensibilitat amb la que ens te acostumats.

Fer repassada del que any rera any fa la Nefer per Mataró ens ompliria moltes planes. Tan sols cal mirar Les Diableses, les diverses coses que ha fet per les Escoles Bressol , el seus cartells de festa i carnaval amb l’imaginari popular , llunyà i proper com a protagonista.... etc.

Encara que viu fora de Mataró , segueix essent en essència una capgrossa més, però la ciutat ha esta molt gasiva amb ella. Mentre mostrava la seva generositat oferint el seu treball de manera gratuïta , o amb una quota crematística que caldria considerar moltes vegades com anecdòtica , se li ha negat massa vegades el pa i la sal , com en la seva darrera mostra a Can Palauet o en el seu intent de treballar de manera relacionada amb Can Xalant . (En cas de seguir la moda de negar la mayor que es diria en llenguatge de cert joc de cartes , escoltar les seves darreres entrevistes a Espai d’Art de TVM).

Potser per això caldria fer-ne un acte de justícia i reconèixer de la manera més escaient el seu treball. Un sols ho pot fer-ho amb reconeixement i un tancat i íntim aplaudiment. Però hi ha altres maneres.
Potser que algú de la Casa Gran indiqui senyals de sensibilitat.

PATRIMONI

Escoltar a Lluís Permanyer parlant de Barcelona és un gran plaer. Avui ha donat lliçó magistral de l’obligat respecte al Patrimoni, descobrint que mentre molts edificis son respectats , no ho son les peces que contenen. Exemples tan clars com el núvol de Tàpies ( fora de catalogació) mentre si ho està l’edifici de l’editorial on roman la Fundació Tàpies , o les figures de Gargallo al cinema Bosque, que tampoc ho estan.

És una reflexió que caldria fer-se en un entorn més proper. Ja sabem que no som posseïdors de grans elements artístics però bo seria tenir-ne cura.

Cura que per exemple s’ha tingut amb l’escultura de Guerau Calabia dedicada a Tomàs Ribas i Julià en la Pça del seu mateix nom al barri de Cerdanyola.
Ribas i Julià (1894-1949) tingué una vida estretament dedicada al teatre col·laborant amb diverses companyies ( Iris, Ateneu, Unió de Cooperadors, Ideal Art) , escrivint més de 250 obres essent la més coneguda “La puntaire de la Costa” . ( Joan Salicrú. Mataró carrer a carrer).

Les obres d’urbanització de la Pça havien fet desaparèixer aquesta escultura que ara s’ofereix de manera molt més explícita. És una escultura de caire geomètric força interessat per el joc de volums que ofereix amb l’afegitó de plens i buits, que per l’època en que es va realitzar te prou interès, havent estat una de les grans obres públiques desconegudes de Mataró.


LLEGENDES URBANES

Hom ha sentit parlar de les llegendes urbanes:
Que si els que es posen a l’Ajuntament és per no fer res i aprofitar-se ( millor no dir res)..
Que si els emigrants gaudeixen de tants avantatges públics ( millor desitjar a qui ho diu que es faci emigrant. Ell hi sortiria guanyant,... i nosaltres també.)
Que si en PIC fa una crítica despreciativa i humiliant...

Un ho ha sentit tantes vegades que ja passa. Si fins hi tot s’ha sentit que el seu pseudònim era agressiu com a reflexa de la seva personalitat, quan l’ha heretat del seu pare ( PIC = Pascual I Clopés),
Però arriba un moment en que potser cal dir prou i explicitar les coses. I res millor que demostrar-ho.

Un exerceix la crítica al CapGros. En la seva varietat .com apareixen la crítica de bona part de les mostres que es realitzen a Mataró i rodalies, de les que unes poques ( les destacades) surten a l’edició paper,
D’ençà setembre 2004 , totes les crítiques queden arxivades a disposició de tots en l’apartat exposicions del . com. Si algú te paciència podrà comptar que hi ha 131 critiques, totes elles degudament qualificades , amb els següents resultats :

Amb 5 asos ( d’obligat compliment) 12 ( 9.16 % )
Amb 4 asos ( Cal anar-hi) 39 ( 29.77 % )
Amb 3 asos ( mereix atenció ) 44 ( 33.58 % (
Amb 2 asos ( si més no ..) 25 ( 19.08 % )
Amb 1 as ( passi de llarg ) 11 ( 8.39 % )

És a dir mentre s’aconsella de manera intensa quasi un 40% de les exposicions, sols es deixa de recomanar poc més del 25%.
Si suspendre una de cada quatre exposicions de les que es fan al Maresme, mentre es recomana quasi un 40%, és ser dur, insultant, pejoratiu i no se quantes coses més ... dons...
Permeteu-me un somriure, al menys irònic

El que si ha de quedar clar , sense treva ni perdó , que cal ser dur fins a límits insospitats front els estaments que tan malament ho fan ( PMC , Museu, Caixa Laietana....).

I és aquí on vull veure a algú defensant-los i no pas intentant carregar-se al missatger.

El demés ja se sap, son foc d’encenalls. O potser ganes de marejar la perdiu. O.....

HOMENATGE

Algú diu que a Mataró se sap tot .I a bon segur es veritat . I ja que se sap tot, bo seria que algú expliqués que en vida de Jordi Arenas es va intentar fer-li un homenatge. No per la seva pintura i sí per la seva impagable tasca de mestratge i formació de nous artistes ( No hi ha artista mataroní de més quaranta anys que no hagi passat per les seves mans).

Els promotors eren el que això signa i en Perecoll que va ser l’encarregat de contactar amb el mestre. La qüestió estava en organitzar una mostra a Can Palauet amb la paret central dedicada a Jordi Arenas i la resta a obres dels seus diversos deixebles. Jordi Arenas va acceptar amb la condició que ell entregaria el llistat d’alumnes i fossin els organitzadors els que seleccionessin els participants.
Tot va ser posar la proposta en marxa i dir el PMC que no era una proposta interessant i que la desestimava.

Per què no s’explica això?.
Potser serà que avui no toca.
O potser per...

Millor deixar-ho , el Barça ha guanyat 2-0 i la meva filla ha jugat quatre sets i mig amb l'equip senior del Mataró de volei , en partit de màxima rivalitat amb el Boet, guanyant 3 a 2.
Això si que cal celebrar-ho.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere,

En resposta al teu post de "Llegendes Urbanes", no es tracte d'aconsellar o desaconsellar la visita a una exposició, perquè la gent farà el que creurà convenient, amb o sense la teva recomenació. El que crec sincerament és que per exercir la crítica s'ha de ser més objectiu, menys polític, més Humanista, menys visceral, i més considerat.

La dignitat i el prestigi també són elements capdals per un crític, sigui en l'àmbit que sigui, perquè es critica l'esforç i el treball dels altres. Tal com diu la dita "no és el mateix veure els toros des de la barrera", i tots tenim el nostre petit cor. I en moltes ocasions, i especialment dins aquest blog, benvolgut Pere, no ho tens en compte.