Aquest dissabte un artista mataroní regalarà a qui es vulgui acostar a casa seva, l’obra d’art que a ell ( al visitant ) més li plagui. Així ho ha comunicat amb un mail a amics i coneguts , entre els que m’hi trobo.
El mail en el
seu apartat essencial diu així:
Amigues i
amics.
El proper dissabte 21 de Juliol REGALO TOTS ELS MEUS QUADRES, TOTS. No em pregunteu perquè però ho vull fer i ja està. Ho faré al meu estudi de 11 del mati a 7 de la tarda, les dues primeres hores tenen preferència les persones que anteriorment ja m'han comprat un quadre. Es tracta de venir allà i triar, un per persona o família. Hi ha aquarel·les, olis i acrílics, petit, mitjà i gran format. Si us fa "tall" emportar-se’l sense res a canvi, doncs això accepto, un llibre, un paquet de vici, un massatge, una setmana al vostre apartament de les Bahames, unes classes de piano o de turc, però no és cap obligació. Jo els REGALO.
El proper dissabte 21 de Juliol REGALO TOTS ELS MEUS QUADRES, TOTS. No em pregunteu perquè però ho vull fer i ja està. Ho faré al meu estudi de 11 del mati a 7 de la tarda, les dues primeres hores tenen preferència les persones que anteriorment ja m'han comprat un quadre. Es tracta de venir allà i triar, un per persona o família. Hi ha aquarel·les, olis i acrílics, petit, mitjà i gran format. Si us fa "tall" emportar-se’l sense res a canvi, doncs això accepto, un llibre, un paquet de vici, un massatge, una setmana al vostre apartament de les Bahames, unes classes de piano o de turc, però no és cap obligació. Jo els REGALO.
L’artista , de
qui lògicament preservo la identitat ja que ella ha fet la convidada a qui ha
cregut convenient , no és pas un pelacanyes. Ha fet forces exposicions ,
algunes de prou mèrit , i malgrat que ha dut a terme una creativitat
discontinua en el que pertoca a concepte artístic , té prou nivell com per ser
considerat en el petit món artístic mataroní ( les fotografies de les seves obres així ho demsotren ). Si serveix una anècdota personal
com a data a tenir en compte , disposo a la meva col·lecció personal d’algunes
de les seves obres i una d’elles , - un paisatge urbà nocturn-, és l’obra
preferida de la meva filla.
És obvi que la
peculiaritat de l’acció ha de provocar moltes lectures . Ell les resumeix en un
senzill i contundent “ per que vull” i poc més hi ha a dir , però si que un
gest com aquest al menys hauria de provocar una reflexió en el context general
del sempre mercantilitzat món de la creació.
Algú pot pensar
que l’artista , dedicat ara a altres menesters creatius, dona l’etapa plàstica
com a tancada i vol desprendre’s del seu passat , de les restes del naufragi
que potser diria un filòsof. Algú altra pot menystenir l’acció pensant que poc
valen unes obres que el mateix artista repudia. I un de més mal pensat pot
arribar a deduir segones intencions publicitàries.
Com que fa anys
que conec al protagonista , i em titllo de tenir bona relació amb ell ( que en
el cas d’artistes locals a vegades sembla un miracle) , em sembla entendre la
seva posició. Home de caixa o faixa , d’entregar-se absolutament , amb cos i
ànima , a les seves passions , crec que ara veu aquells treballs com uns
elements amb qui no s’identifica , amb els que no es veu emmirallat , però
entenent perfectament que segueixen mantenint un sentit emocional i sensible
que a bon segur pot enaltir l’esperit d’altres persones amb les que hi ha una
comunicació prèvia , ha preferit lliurar-les a les mateixes , abans de fer-ne
foc purificador.
L’art , o millor dit, tota creació artística, no assoleix el seu valor fins que es rebuda , i completada , per un espectador que recull tota la càrrega emesa per el creador. No hi ha desert més erm que el magatzem d’un artista , amb obres que han fugit ja del seu destí comunicatiu.
Aquest dissabte
un artista deixarà del tot buit el seu estudi. A bon segur que durant un temps
hi regnarà la solitud i el silenci , però estic convençut que dintre d’un temps
de nou la plàstica l’ensenyorirà i tots podrem gaudir de nou del seu fer. Però sigui
com sigui, sé que es seu esperit estarà joiós per haver tramés l’emoció de l’art
a tants i tants dels seus amics.