Fa tan sols quatre mesos que Mònica Vilert ens feia gaudir
intensament del seu fer amb la magnífica exposició que celebrava al Museu de
Llavaneres, quan de nou se’ns fa present amb la seva mostra “Estances” a La Destil·leria,
donant un tomb més a al seva capacitat creativa que sembla afanyada en
mostrar-se públicament després dels llargs períodes de silenci que ha mantingut
aquesta magnifica artista.
Porta per nom “Estances” i l’autora descriu en l’opuscle per
el públic , que per a ella “l’estança és un lloc que protegeix, que et
recull. Allà on et sents bé, el lloc conegut. Un espai creat propi, personal i
que convida”, acabant-los de definir com uns espais que els considera
emocionals, llocs d’arrelament i consol.
Fa molt de temps que Susana Portell deia de Vilert que el
seu caminar artístic era “ resseguir el temps, teixir nous camins per a
un paisatge sempre canviant. La seva pintura ens parla de com atrapem i deixem
anar el temps, de com vivim el silenci, reflexiona sobre les infinites
possibilitats que tenim de construir un paisatge, cada dia diferent”.
Avui repassant mentalment la seva exposició m’han vingut el
record d’aquelles frases per que crec que encaixen a la perfecció amb l’exposició
que ocupa els espais de La Destileria. En els que de nou Vilert inicia
plàsticament un diàleg amb si mateixa , presentant unes poques pintures i uns
quants objectes escultòrics , convertint a la galeria en el reducte del seu mon interior
que fa públic a l’espectador per que intenti esbrinar la seva personalitat i
les intimitats més personals que desenvolupa mitjançant una suavitat que genera
una força immensa que ens arriba a tots en la seva contemplació.
Al menjador de casa tinc penjat una obra de Vilert que em va
regalar la meva dona quan vaig complir 40 anys. En fa doncs ja 32. Al mirar-la la
veig com l’inici d’un llarg camí que té , de moment, la darrera parada en
aquesta exposició. Les formes han canviat lleugerament i el to també, però segueixen curulles de la riquesa plena de sensibilitat que l’artista va deixant anar en
cada obra, concepte i/o pinzellada.
I al seu costat tenim objectes, geometries, equilibris que
adormen els volums, per que ens arribin més purs i personals, generant
místiques interiors que podem o no compartir, però que produeixen equilibris benestants
malgrat que en ells mateixos entenguem el neguit de la recerca i la necessitat
de la connexió exterior amb l’espectador.
Amb tot això Mònica Vilert crea una exposició que genera la
imatge del seu mon interior que fa avinent als espectadors, Però ho fa donant
petites pistes per que sigui l’espectador el que gaudint-los en la seva bellesa
i principalment intentant fent-los seus , arrodoneixi la comunicació ,
aconseguint una exposició plaent en el visual i enormement enriquidora en l’espiritual
, que la converteix en un absolut plaer la seva visita.
Una exposició d’obligadíssima visita que referma a Mònica
Vilert com una de les gran artistes plàstiques de les que gaudim a la ciutat.
Felicitats.
“Estances” Mònica Vilert
La Destil·leria. Mataró
Del 9 de marc al 9 d’abril de 2024