dilluns, d’octubre 31, 2022

“ART”. CA L’ANTIGA

 

Foto de família 

Ca l’Antiga de Teià acull en aquets mes l’exposició de cloenda del cicle “El maresme des de ca l’Antiga” en motiu del 150 aniversari de la construcció de la casa.

Com ja vaig explicar en un post el meu paper de comissari del cicle m’obligava a no parlar-ne críticament ja que es podia fàcilment interpretar com una lectura esbiaixada de les exposicions. Llavors, per què ho ha faig ara, en aquesta exposició?. Doncs, per que les altres exposicions eren al 100 % del comissariat que era l’encarregat de triar les obres dels Museus i alhora escollir els artistes vius  i quines obres havien de presentar-se. Per tant la mostra responia únicament al criteri del comissariat.

No succeeix això en aquesta mostra final, en la que el comissariat ha tingut ,això sí, la tasca de triar els artistes participants, però alhora ha donat mà ample als mateixos per que aportessin l’obra que creguessin convenient, amb l’únic filtre per part de l’organització ,de controlar mides i intentar que estigués en consonància amb el fil expositiu.

Així s’ha confegit una excel·lent mostra amb una cinquantena d’autors, del més granat i florit de l’art comarcal, intentant abastar el màxim del ventall estilístic creatiu que es conrea a la comarca , amb la participació de pintura, escultura, fotografia, ceràmica i mosaic.

El llistat dels protagonistes ho diu tot: Rosa Asenjo, Carme Albaigés, Albert Alís, Maximo Almeida, Miquel Angel Anadón, Gloria Badosa, Pere Bàguena. Antoni Batllori, Josep Bofill, Pasqual Bueno, Anna Castelló, Pol Codina, Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve, Marta Duran, Carme Fageda, Lourdes Figuera, Diego Guirao. Albert Jaime, Anna de Jaime, Joe Dart, Ricard Jordà, Paulí Josa, José Luis Lázaro Ferré , Mia Llauder, Catherine Lorton., Madola, Margarida March, Marti Rom ,Pilar Masip, Josep Munné, Albert Olivé, Miquel Ortega, Pol Peiró, Teresa Pera, Perecoll, Jordi Pericot, Marc Prat, Jordi Prat Pons, Enric Punsola, Pierre Radisic, Xavier Rodés, Rafael Romero, José.Antonio Sancho, Joan Serra, Josep Serra, Olga Serral, Ferran Soriano, Mònica Vilert.

Amb les seves escollides obres han / hem  confegit una exposició d’altíssim nivell, demostratiu de la qualitat de l’art de la nostre comarca i que ha rebut la satisfacció total dels artistes participants, alhora que l’aplaudiment unànime dels nombrosos visitants , fet del que ens alegrem.

Des de la figuració clàssica realitzada per artistes que depassen els 90 anys, com Pasqual Bueno o Munné,  fins l’obra més contemporània, amb sorpreses com les caixes de Toni Batllori, el ninotaire que dibuixa la tira diària de la Vanguardia, passant  per la suprema sensibilitat de la ceràmica de Mia Llauder, en contrast amb les monolítiques peces de Madola que fan contrapunt a l’elasticitat d’Anadón, per no parlar del cinetisme de Pericot què dialoga amb l’obra zen de Codina Esteve i així podríem anar enumerant autor per autor, destacant-ne la gran qualitat del presentat.

Ara juntament amb la invitació a visitar-la , romandrà oberta tot aquest novembre, voldríem afegir una reflexió que no és altre que el preguntar-nos si no seria possible que el Consell Comarcal del Maresme o altre entitat oficial, no hauria de congregar sota el seu aixopluc, una exposició semblant amb l’afegitó al menys d’un artista per població, i convertir-la en itinerant per diverses poblacions del maresme, i fer que aqueta esfilagarsada i inconnexa comarca gaudís de l’art d’aquells protagonistes que creen  i generen art i cultura en el propi territori. Un petit somni que crec podria esdevenir realitat.

De moment , i sense conformar-nos, vagi el consell de la detinguda visita. Acostar-se a ca l’Antiga de Teià paga la pena per el continent i el contingut. No us ho perdeu.

 

“ART”. Ca l’Antiga. Teià

Del 21 d’octubre al 27 de novembre de 2022

dimecres, d’octubre 26, 2022

ENERGIA ASTRACTA (II) JOSEP SERRA

 



Josep Serra segueix amb el seu circuit expositiu per celebrar  el seu 40 aniversari com artista, i ara, després de Vilassar de mar i abans de cloure circuit a Argentona, fa parada i fonda a La Destil·leria, a Mataró.

Les mateixes paraules que vàrem emprar per a comentar l’exposició que iniciava circuit a Vilassar, serveixen perfectament per comentar aquesta nova etapa, per la que us adreço a la meva crítica anterior.



De nou incideix Serra en realitzar una exposició potent, fet que és d’agrair, però que alhora segueix molt llunyana a una retrospectiva ja que de nou esdevé impossible ,a  menys de ser coneixedor de la seva trajectòria, veure els camins i verals que han portat fins ara mateix.

Però el que si queda clar és que Serra està en un moment de plenitud. Domina abastament el llenguatge de l’expressionisme abstracte i el capgira vers les seves intencions plàstiques més immediates, i ho fa amb equilibri i un domini escènic important.



A més, la mostra, tal i com passava a Vilassar està perfectament muntada , amb una sala principal potent , agraïda i absolutament subjugant.

Una exposició que cal visitar, obviant com en l’anterior de què es tracta d’una retrospectiva, ja que no ho és, però aplaudint la realitat més viva i actual del seu protagonista.

 

Josep Serra. “Energia abstracta”

 La destil·leria

 Del 22 d’Octubre al 22 de Novembre de 2022

dimarts, d’octubre 18, 2022

EL MARESME DE CA L’ANTIGA

 



Des del 22 de febrer del 2022, data cabalística sens dubte, fins avui mateix, ca l’Antiga , el vell i bell casalot d’estil anglès de Teià, i en motiu de celebrar-se el 150 aniversari de la seva construcció, ha realitzat un viatge artístic cultural, fent un sobrevol històric, social, cultural i artístic de la nostre comarca, la seva gent i les seves obres.

Tal i com indicava en el text del seu primer catàleg, ha volgut fer un viatge il·lustrat a través de cinc exposicions ( Mar, Muntanya, Història, Patrimoni , Vida) realitzades en aquests darrers mesos i amb una cloenda especial dedicada a l’Art d’ara mateix a la comarca.

Un recorregut inèdit amb obres d’artistes consagrats , pertanyents a museus, fundacions, entitats públiques i privades i com no, amb la col·laboració dels propis autors. Una ocasió única en la que hem pogut gaudir d’obres que han sortit de sales dels Museus, arxius i magatzems, reunides per donar una visió històrica i contemporània del territori a través dels ulls i les mans de tan importants creadors.

 Han estat cinc grans exposicions de la que no n’he fet esment en aquest blog, per aquesta  la meva personal ètica  de no parlar gaire d’allò que faig o en el que estic implicat. Però ara, quan ja tot ha passat i a punt de l’espetec final, amb l’exposició Art, amb la presència d’una cinquantena d’artistes contemporanis del Maresme, exposició , que ara sí, us aconsello visitar ( inauguració 21 d’Octubre i cloenda 27 de novembre), crec que és hora de parlar-ne i en justícia fer-ho de manera positiva.

El cicle  “El maresme de Ca l’Antiga” h aplegat fins ara cinc exposicions que han reunit el bo i el millor dels nostres artistes contemporanis, i un recull de peces d’autors de gran qualitat que estan en col·leccions privades o amagades en fons de Museus , col·leccions institucionals i Fundacions. És per tant obvi agrair de manera pública la col·laboració d’artistes i especialment de les institucions que ens han permet   esporgar d’entre els seves possessions aquelles peces que creiem interessants en la temàtica. D’entre totes elles crec que cal fer agraïment especial al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres i a la Fundació Iluro per l’especial complicitat que hem trobat amb ells per aconseguir  la finalitat que ens havíem marcat.

Estem contents d’haver mostrat a un públic, sempre nombrós i interessat, importants obres de grans artistes de la comarca que eren desconeguts o oblidats en el context actual. Recuperar noms com Estrany, Matilla, Finet, de Torres, Casals, J.Cusachs M. Cusachs Rovira Brull, Albertí, Marià Andreu, Capitani, Germans Arenas, M. Freser, O. Muntané, E.Monjo, Masriera, Tolosa, Opisso, J. Grau i tants d’altres. Artistes tots ells de grans qualitat i que van tenir paper important en la petita històric artística de la comarca. El redescobriment d’aquesta grans artistes, al costat de l’allau d’art actual amb la  seva varietat de realitats, estils i tendències han confegit un cicle variat, atractiu, històric i explicatiu de la nostra comarca, fet del que n’estem altament satisfets.

Cal igualment remarcar la presencia continuada de públic a los inauguracions, exposicions, conferencies i visites guiades que han estat el més fidel barem de l’èxit o fracàs de les nostres intencions.

Per tot això gràcies a tothom  , esperant que ara acabarem de reblar el clau amb la darrera exposició Art , amb la participació de

Rosa Asenjo, Carme  Albaigés, Albert Alís, Maximo Almeida, Miquel Angel Anadón., Gloria Badosa, Pere Baguena. Antoni Batllori, Josep Bofill, Pasqual Bueno, Anna Castelló, Pol Codina, Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve, Marta Duran, Carme Fageda, Lourdes Figuera, Diego Guirao. Albert Jaime, Anna de Jaime, Joe Dart, Ricard. Jordà, Paulí Josa, José Luis Lázaro Ferré , Mia Llauder, Catherine Lorton., Madola, Margarida March, Marti Rom ,Pilar Masip, Josep Munné, Albert Olivé, Miquel Ortega, Pol Peiró, Teresa Pera, Perecoll, Jordi Pericot, Enric Pla Montferrer, Marc Prat, Jordi Prat Pons, Enric Punsola, Pierre Radisic, Xavier Rodés, Rafa Romero, José Antonio Sancho, Joan Serra, Josep Serra, Olga Serral, Ferran Soriano, Mònica Vilert.

Com veieu un elenc de primera qualitat en una expo que no us heu de perdre de cap de les maneres

 


dilluns, d’octubre 10, 2022

INADMISIBLE

 



Entre les més diverses tasques que ha d’emprendre la nova junta de l’Associació Sant Lluc per L’Art Mataró, n’hi ha una que és fonamental ja que és la que li dona més visibilitat. Es tracta com no, de la renovació programàtica de les sales d’exposicions que depenen d’ella.

En fa uns quants anys, la cosa quedava ben clara: A Aparelladors, s’exhibien les exposicions “de primera”, bones i variades, amb presència d’autors locals i de fora. A la sala de la Presó , bàsicament artistes locals que havien depassat el qualificatiu de simples afeccionats  i estaven en un nivell prou valorable. Era la promoció per fer el salt a Aparelladors. Finalment la sala del Casal anava destinada a autor afeccionats, artistes novells i experiències iniciàtiques, generalment de poc nivell i qualitat però entre les que de tant en tant apareixia una espurna esperançadora.

En les darreres temporades, essencialment des de poc abans de la pandèmia, tot el castell anava en orris  en un desmembrament que començà un temps abans quan l’Associació va ser desnonada de la Presó i perdia aquell espai que tant útil era per els artistes diríem que de classe mitjana de Mataró.

Actualment, Aparelladors ha perdut molta embranzida, i al costat d’exposicions notables, com l’actual de Badosa, han cohabitat d’altres  d’un nivell indigne en relació a la vàlua de la sala. Però on s’ha arribat al desideràtum total es en la programació de la sala del casal Aliança en la que es succeeixen de manera continuada un seguit de mostres de suspens absolut , indignes de ser qualificades com exposicions d’art realitzades per artistes.

Entenem perfectament que les inhòspites condicions de l’espai faci que siguin molts els artistes que ni tan sols el considerin com indret per exposar els seus treballs, però això no hauria de provocar que s’accepti qualsevol proposta  expositiva sense exigir un mínim de qualitat que faci que l’exposat no esdevingui un insult a l’art i de retop a la cultura.

Tota aquesta reflexió , que es generava ja fa temps, ha explotat després de visitar la mostra dels que s’ auto anomenen “Amics de les Arts”, quan no ho son , ans el contrari. Amb l’excepció de Tomàs Filbà, digne afeccionat com ho demostra cada any en el Sant Lluc amb el seu detallisme poètic del quotidià, els tres que l’acompanyen, a qui em nego a qualificar com artistes, perpetren un castic total al concepte artístic que no hauria d’haver estat acceptat per una associació que té un per l’art en el seu nom i en el seu ADN.

Mai he entès la laxitud amb la que s’accepta que algú sense la més mínima habilitat plàstica tan tècnica com conceptual es cregui amb el dret de demanar poder exposar les seves obres  per que puguin ser “admirades” per el públic en general. I em sorprèn encara més que associacions i institucions publiques i privades escoltin els seus precs.

Per que això sols succeir amb la plàstica. Si est un afeccionat o estudiant de música, saps abastament que fora del festival de fi de curs, sols podràs accedir a la realització d’un recital o tan sols a fer una audició publica quan tinguis el mínim nivell per que no grinyoli i soni a música i no sigui tan sols un soroll poc agradable. Per que aquesta exigència no l’apliquem també a dibuixants, pintors , escultors i artistes de tota mena?.

Tasca difícil i complexa la que ha de solucionar la nova Junta de la sant lluc però alhora essencial per el desenvolupament de l’Art  a la ciutat i el dels seus artistes. Esperem i desitgem que se’n surtin i ben aviat els espais expositius de l’Associació tornin a brillar com fa unes temporades.

 

   

dimarts, d’octubre 04, 2022

DESFRAGMENTACIONS. ANDREU TETEJI

 



Andreu Teteji és artista pluridisciplinari que conrea amb més que dignitat la plàstica, la restauració i molt especialment la música. Ara retoma la seva presencia publica en el camp plàstic amb la mostra “Desfragmentacions” que ocupa l’espai capgròs en aquets mes d’octubre.



Teteji és un artista que no practica la plàstica sota el punt de vista purament estètic, del que no en  defuig però que no és el més important per a ell. Creu que qualsevol de les manifestacions artístiques ,el que han d’aportar és un pensament, una reflexió, aquella espurna que pot fer-nos  canviar la nostra vida interior després de copsar i madurar el seu missatge.



Segons ell mateix declara a la revista capgròs  “aquestes desfragmentacions ensenyen que tot és efímer i res és  per sempre, que tot es desfà i que tot torna” . per això la seva plàstica s’omple de referències, en una clara picada d’ullet al seu mestre i amic Ricard Jordà, amb insectes reals o imaginaris, que no oblidem representen aprox. el 90 % de formes de vida del planeta., essent absolutament imprescindibles per garantir la vida a la terra.



Amb ells Teteji intenta expressar la seva filosofia vital ben plena d’orientalisme mitjançant una plàstica que atreu per el seu realisme superant la repulsió pròpia dels elements representats.  Malgrat haver deixant de banda  el seu idioma més  habitual, el collage, on crec que és  mou amb més habilitat i frescor , Teteji segueix  mostrant que la plàstica segueix essent quelcom molt important de la seva vida i un element essencial per expressar la seva sensibilitat

 

Andreu Teteji. Desfragmentacions.

Espai capgròs

Del 29 de setembre al 26 d’Octubre de 2022

 

 

 

 

dilluns, d’octubre 03, 2022

PERIPLES.- RAMON PONS

 


El passat divendres quan al capvespre em dirigia cap a Llavaneres sota un cel negre i un munt de trons i llamps que presagiaven una gran tempesta, vaig tenir grans temptacions de girar cua cap a casa. Anava a la inauguració  de l’expo de Ramon Pons ,de qui poc sabia i el que havia vist per la xarxa en les sempre poc actualitzades planes dels artistes no m’il·lusionava de manera especial. Quan hora i mitja més tard , passada ja la tempesta, feia el camí de retorn, estava content  doncs havia gaudit d’una interessant exposició de la mà d’un artista no mol conegut però amb bones capacitats, intencions i sensibilitat.



Ramon Pons, dissenyador de moda en el professional, manté el seu concepte de treball en el moment en que acciona la seva capacitat plàstica. Per això juga amb l’elegància, l’agosarament i la perfecció tècnica per donar forma en l’individual als seus treballs , però alhora entén perfectament que el judici esdevé en el global, d’aquí que la seva exposició sigui com la mirada a una col·lecció en la que malgrat la diversitat conceptual, tècnica i creativa existeix un lligam comú en el filosòfic que crida i subjuga a l’espectador i li permet endinsar-se en el missatge, generalment social, que la seva obra comporta.




La visita a vol ras de  l’exposat, que es presenta sota el seductor titol de  "Periples", ens mostra una evident dispersió en el llenguatge plàstic amb dissonàncies tècniques i conceptuals que al meu entendre caldria compactar ja que produeix el dubte de quina es la veritable raó de l’artista , la de les figures escultòriques de pensament ceràmic, o les hàbils composicions amb objectes trobats o l’intel·ligent treball de metacrilat. Però sortosament la intencionalitat del pensament de l’artista aplega en el comú aquest teòric desgavell per confegir una mostra ben travada que es visita amb interès i plaer.





Com molt bé diu Isaac Candelario en la presentació del catàleg: “Ramon Pons convida el públic a reflexionar al voltant dels diferents aspectes en relació amb el concepte de viatges que cada persona realitza al llarg de la seva vida. Un viatge entès a voltes com simples translacions, a voltes com a  trajectòries espirituals, emocionals ideològiques....” . Una reflexió realitzada mitjançant figures, individualitzades o en grup, a la recerca del seu propi futur, moltes vegades sotmeses en la seva petitesa  a un pes social, polític o cultural , difícil de suportar. Unes persones en certa manera angoixades però que mantenen el bri de l’esperança.




Unes obres realitzades amb gran capacitat tècnica i a les que a vegades es nota en excés les seves influencies , com és el cas de Juan Muñoz, influença que no és baladí. Malgrat això la personalitat de Pons domina el conjunt, una mica excessiu en nombre de peces segons el meu gust , molt més procliu  a la reducció que no pas a l’excés,i confegeix una exposició atractiva en el visual, i reflexiva en l’espiritual  de la que es molt fàcil aconsellar una detinguda visita.

Felicitats

 

Periple. Ramon Pons

Museu Arxiu de S.A. de Llavaneres

Del 30 de setembre al 23 d’octubre de 2022