Vagi en aquestes festes de Nadal, el
meu desig més gran de felicitat personal i creativa per a tothom, en especial
per aquells que d’una o altre manera conformem allò que en podríem dir la gran
família de l’art.
Enguany l’obra escollida no podia
ser altre que “L’orb” , l’esmalt de Mariano Andreu, considerat l'esmalt més gran del
món, que es troba en els magatzems del Museu de Mataró després d’haver presidit
durant tants anys l’entrada a la sala d’exposicions principal. Una tria
obligada com homenatge a l’artista mataroní ja que en el 2016 commemorarem el
quaranta aniversari de la seva mort. “L’orb” és una obra que justament va merèixer
ocupar la portada de l’edició de Nadal de 1941 de la prestigiosa revista
francesa “L’illustration”.
“ És una peça
en relleu de gairebé 3 metres d’alçada de coure esmaltat, una joia gegant
d’aspecte imponent, inquietant i misteriós, amb una densitat cromàtica i una
estètica que no deixen indiferent, entre el refinament i la monstruositat.
El
títol és ambigu, l’Orb, tot un misteri que podria remetre a la representació
del món, però que en aquest cas fa referència al cec, la figura masculina que
centra la composició. Està flanquejat per dues dones, una maternitat vestida i
una representació de la bellesa, nua i sensual. El sol, la lluna i la garlanda
que tanca el conjunt acaben de completar una peça que vol simbolitzar la vida,
amb referències moralistes com si fos una mena de vanitas barroca
i que podria tenir també altres connotacions més personals de rebuig a la
sexualitat i al plaer.
Una fotografia conservada al MAC acaba d’aclarir el
procés de confecció de la peça i apunta a la possibilitat de col·laboració
entre els dos artistes. Es mostra una imatge de taller, amb Smith i Andreu
disfressats de dona i al fons un relleu de grans dimensions d’una figura
femenina que sustenta una criatura. La peça es pot identificar com a l’original
en fang d’una part de l’Orb, en la seva primera fase, amb les figures nues
abans que l’artista modelés els vestits, tal i com marcava l’ensenyament
acadèmic.
La qualitat del modelat i el fet que a la fotografia apareguin tots
dos podria obrir la porta a que Smith va ajudar al seu amic a modelar la peça.
Smith era un escultor molt dotat i d’Andreu no es coneixen altres exemples. Posteriorment
Andreu la passaria a planxa de coure i l’esmaltaria, amagant en part els
detalls escultòrics que quedarien desdibuixats sota la capa del dens esmalt de
meravellosos tons cobalt ultramarí, suaus turqueses i iridescents
tornassolats”.
Aquest
magnífic escrit manllevat del Museu d’Art de Cerdanyola ens serveixi de
recordatori documental per a tal de reclamar que en aquest proper any de 2016 i
com a recordatori de l’artista, sigui retornat al seu lloc de privilegi en el hall
d’entrada del Museu de Mataró.