RICARD JORDÀ. RECULL VITAL

Traçar les ombres transparents damunt l’arena.

Refer el dibuix, repetir-lo. Perfilar després, no

l’ombra, no el seu nom: el repòs de l’aire, les

escates del peix que remunta el riu de la llum,

la mateixa llum que ja no és llum en dibuixar-la.

Joan Navarro ( O: Llibre d’hores)

En un món de l’art com l’actual en el que tot sembla valer, el fer creatiu d’un artista com Ricard Jordà és rara avis. Quan sota l’aixopluc d’una pseudo modernitat canviant a diari, l’art sembla variar el seu rumb al més mínim senyal d’una falsa contemporaneïtat que bufi, trobar-se amb algú fidel a si mateix i fidel a un concepte creatiu que vagi més enllà de la bellesa o la fatuïtat intel·lectual, sempre és d’agrair.

De sempre, deixant de costat el temps de les beceroles artístiques que per el pas del temps a bon segur ni ell mateix recorda, Ricard Jordà ha entès que la pintura és un quelcom més que un punt actiu de plaer estètic i/o plàstic. Ha entès que cal anar més enllà en la recerca de que tot treball generi en l’espectador, a més d’un impacte visual, plaent o no, un neguit interior que li provoqui la reflexió i/o el dubte.

L’essència de Ricard Jordà està en la vida mateixa. Una vida que sempre ha viscut en plenitud  i a voltes depassant-ne límits. I aquesta vitalitat personal la traspua de manera aclaparadora a la seva obra, potser en el convenciment de que en ell, vida i obra conformen un tot absolutament indestriable.

I tots sabem el que és la vida. I el que la mateixa comporta: Passat i futur. Alegria i tristor. Amor i desamor. Companyia i soledat. Vida i mort. Però a més d’aquesta vida personal existeix un entorn social que ens envolta i del que de cap manera podem defugir . La vida de les injustícies, la desigualtat, dels poders fàctics i dels econòmics. La vida dels pensaments totalitaris, religiosos, de la violència que de tan propera, a voltes ni la percebem. La vida d’aquells que quasi no en tenen.

I és aquí on Ricard Jordà ens fa demostració aclaparadora de la seva potència creativa. Sense menysprear de cap de les maneres la bellesa (quan contradictoris poden ser els seus conceptes) , no es capfica en ella i sí ho fa cercant el retrat crític i punyent d’aquesta vida i aquesta societat a la que no acaba de comprendre i no vol acceptar per que va en contra dels seus principis bàsics en una ètica social.

Avui aquest “Recullsl” que ara ens presenta és la més sincera de les seves confessions artístiques públiques. Nu com va néixer, i nu com morirà, Jordà proclama en la seva nuesa el seu sempitern esperit d’artista i d’home vital i crític amb el món que l’envolta. I ens convida a acompanyar-lo per a tal de perseguir “aquella llum que ja no és llum en dibuixar-la”.

Pere Pascual, crític d’art

Mataró, tardor de 2015

(Escrit per el catàleg de l'exposició "Reculls" , mostra retrospectiva de caire antològic de l'artista Ricard Jordà que s'exposa a la sala del Col·legi d'Aparelladors de Mataró)