El passat divendres la sala d’Aparelladors inaugurava any i
nova temporada de la mà de la direcció que es renovà el passat estiu, sota la presidència
d’Isabel Llaquet, que encetava així la seva activitat i a la que desitgem tot l’encert
en la seva tasca i el desig de que aquesta sigui ben positiva i favorable per l’art
mataroní i per els seus artistes.
El cert és que anava cap a la inauguració , i ho feia descentrat
en certa manera. L’ús de la paraula “pareidolies” en el títol de la mateixa, una
paraula desconeguda per a mi, em neguitejava en la possibilitat de que el canvi d’organització
no anés tan sols en l’evolució de l’exposat fins ara mateix, ans comportés un
línia diferent que pogués provocar modificacions transcendents en el caminar d’aquesta
nova època.
El cert és que els dubtes s’esvaïren tan sols trepitjar la
sala i endinsar-me en la visió plàstica que l’artista italiana Valeria Luccioni
ens oferia , i a la que vaig perdonar immediatament el seu agosarament per l’ús
de la paraula pareidolia en el títol expositiu. Com informació hem de dir que pareidolia (derivada
etimològicament del grec éidolon: 'figura' o 'imatge' i el
prefix par: 'amb' o 'adjunt') és un fenomen psicològic que
consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge)
sigui percebut erròniament com una forma recognoscible.
I el cert és que la intenció de l’autora està en això, en “enganyar”
a l’espectador mitjançant el fet de crear un suggeriment d’una visió subjectiva
i profunda, misteriosa i lliure així com una superació de la dicotomia que
oposa la figuració a l’abstracció.
I el cert és que Luccioni encerta del tot en el que pertoca
a intencions artístiques i manera de provocar-les. Recolzada en un domini
aclaparador de la tècnica, coneixedora del present i del passat de l’art, l’artista
juga amb l’espectador de manera molt intel·ligent Amb la seva perfecció tècnica
l’introdueix en un camp d’idees abstractes però realitzat amb tècnica que
sembla voler moure’s per una camins d’un cert realisme. I un cop enllà, el
deixa llibre per que subjugat per la teòrica perfecció del que visualment se li
presenta, entri en el joc i intenti trobar raons, causes i per que no dir-ho,
sortida real a l’abstracció que se l’hi ofereix i que ell nota de manera
evident.
Com explica perfectament en el seu weeb (www.valerialuccioni.com).
Luccioni explica com vol remarcar com la matèria pot confondre a l’espectador en
la seva visió i reunir realitats només aparentment antitètiques.
Així és en aquesta aparent dicotomia de contraris, quan en realitat
és una continuació del real, on l’autora gesta la profunditat del seu missatge que
arriba contundent a un espectador que ha “caigut” dolçament en el parany
artístic constructiu que li ha parat l’autora.
Complerta l’exposició un seguit de peces més petites de la
sèrie “Icones” en les que l’aparició de pans d’or vol fer reflexionar al
voltant de que art abstracte i figuratiu no estan a les antípodes i en el fons
no deixen de ser declinacions d’un mateix art.
Exposició enormement interesant, que sedueix per l’enorme
intensitat en que ha estat gestada i
alhora ha arribat a l’espectador, que introduint-se en la mateixa arriba a la
conclusió de la mínima diferència existent entre art abstracte i art figuratiu,
en la seva realització, i espacialment en la seva gestació i pensament.
Una exposició de molt recomanable visita malgrat l’existència
d’un nombre de peces que molt millor si s’hagués reduït una mica i unes cartel·les
de cada obra, situades en lloc d’impossible lectura. Uns detalls que no son tan
anecdòtics com molts creuen i que son els que acaben de donar la nota d’excel·lència
que en aquesta ocasió perd la mostrà per tan solventable situació.
Fora d’això, mania de crític, Valeria Luccioni i la seva gran capacitat creativa i artística
és una excel·lent protagonista d’aquesta renovació de la Junta de l’Associació
Sant Lluc.
Felicitats . I a seguir.
Anatomia amagada: Pareidolies i miniatures
Valeria Luccioni
Sala del col·legi d’Aparelladors. Mataró
Del 27 de gener al 26 de febrer de 2023