MONOGRÀFIC.- ALBERT MOLEÓN

 

Comença l’any el Museu de Llavaneres, presentant l’obra del barceloní  Albert Moleón, un artista que afincat a la població maresmenca  practica un art si més no peculiar, que si bé es podria identificar per els entorns de de l’Expressionisme Abstracte o de l’Action Paintng Abstraction, a un li queda el regust d’una pintura més personal en la que la diversitat , el to i la manera d’expressió van caminant d’obra a obra, sense trobar cap línia que identifiqui el conjunt.

Passejar-se per l’exposició d’Albert Moleón  és com fer-ho per una col·lectiva en la que els autors , i sí, uso el plural, ja que la passejada és llunyana al concepte individual de la creació d’un autor, i en canvi s’acosta a una plurilingüe mostra en la que diversos autors juguen  a presentartots ells una obra cromàtica fonamentada en l’abstracció, però no una abstracció diguem que racional, ans més aviat tot el contrari.

Ens diu el protagonista de tot, l’Albert Moleòn, “que estudia exhaustivament els moviments abstractes històrics i viscuts. , impressionisme, expressionisme, orfisme, action painting.., prenent nota de les pràctiques de molts mestres per fer servir les seves tècniques, expressions i sentiments. Sempre buscant l’espiritualitat a cadascuna de les seves obres i reflectint la personalitat de l’artista.”

I jo li diria que aquesta acció està molt bé, per prendre idees que li puguin servir per concretar el seu ego pictòric però que és una greu errada quan simplement serveix per fer unes obres a la manera de , o en forma i concepte de..

L’art és un concepte individual, que en la seva constància i repetició conceptual crea una personalitat i un estil determinat, que podrà plaure o no a l’espectador i al públic en general, però que serà la representació plàstica interior de l’artista. Qualsevol altre cosa , serà un simple procés tècnic que podrà agradar en la individualitat però que no pot ser considerat en la generalitat, com ha de ser l’obra d’un artista.

I Moleón està en aquest punt. Coneixedor per la seva veritable professió de publicista, de quina és la manera d’entrar en la ment i en el negoci de l’art, recrea unes obres plenes de llums i colors que poden agradar en l’individual, com m’ha passat a mi mateix, en la simple visita a l’exposició, però que una vegada pensades , meditades i examinades fora del marge purament visual, es evident que no diuen res fora d’un cert plantejament colorista, molt per sota del plantejament cromàtic abstractiu, al que ni tant sols s’hi acosta.

Ens trobem dons davant d’una expo de les que jo considero enganyosa, en laque s' apunten algunes obres , que un podria acceptar en la individualitat, però tot s’enfonsa en el sentit col·lectiu d’una dispersió total el presentat que converteix el conjunt en una mostra insípida, malgrat el bigarrament del color, i que queda en un no res al poc d’abandonar la sala.  

Un mal començament d’any per a la sala de Llavaneres, espai que sempre lluita , i generalment amb tot encert, per una programació acurada, atractiva i intensa per aquells que confiem cegament en e lseu bon paper.

 

Albert Moleón  Monogràgic

Museu de Can Caralt. Sant .Andreu de Llavaneres

Del 13 de gener al 12 de febrer de 20023