És difícil escriure quatre ratlles
al voltant de la figura del gran artista i millor amic que fou en Santi Estrany
que ens ha deixat avui.
M’unia amb Santi Estrany una gran
amistat jo diria que de sempre , a bon segur beneficiat per l’íntima amistat
que va mantenir amb el meu pare. Una amistat que ens va permetre parlar moltes
vegades , molt de temps , i per la meva part aprendre multitud de coses de mans
de la sapiència , quasi sense fi, de la que disposava .
Avui , frapat encara per la seva
partida i amb el sentiment intern d’emoció , tot recordant la seva personal
demanda de que un fos ponent de la taula
rodona en l’acte del seu homenatge que s’havia de celebrar el proper dia 26 a
Ca l’Arenas, em vull quedar amb tots les vivències comunes i amb el personal
record personificat amb l’ex-libris que il·lustra aquest post.
Un Ex-libris personificat per a la meva dona i per a mi
, regal personal “ com eterna penyora d'amistat” , com ell ens va dir. En el
mateix s'uneixen els nostres oficis i les nostres passions . En el cas de la
meva dona: el cinema ( cinta
dentada ) i la psicologia (èpsilon ) . En el meu el microscopi ( el meu permanent
company de feina) i l'art, amb l'arlequí picassià a la platina, tot batejant-me
com "analista d'art".
Avui el record de l'amistat domina per damunt
del respecte per la enorme qualitat de la seva polièdrica obra artística i
cultural. Santi, per sempre viu en l'art i en el record.
Com a complement vagi l’article
al voltant de la seva persona i obra , a publicar en el capgros.com
SANTI ESTRANY
Difícil es esgarrapar quatre idees
per remarcar la memòria del gran artista i millor amic que ha estat en Santi
Estrany que ens ha deixat avui. Difícil no tan sons per que l’emoció pot trair
fàcilment la valoració del record , ans també per que la seva polièdrica
activitat podria deixar en el calaix de l’oblit alguns dels més que rellevants
mèrits aconseguits en la seva intensa
vida creativa , pedagògica i de responsabilitat ciutadana.
Santi Estrany va ser en essència un
noucentista traslladat en el temps. Les
enciclopèdies diuen que el noucentisme era el moviment cívic d’exaltació de la
cultura , el catalanisme, la mirada integradora cap Europa, reivindicant
l’ordre i el seny , intentant el domini de la raó, la precisió, la serenitat ,
l’ordre i la claredat . Un conjunt d’elements que tots podem reconèixer en la
seva persona i en els diversos aspectes que va conrear en vida.
Artísticament va ser capaç de crear
un idioma pictòric personal i inconfusible centrat en el paisatge urbà. Santi
Estrany era viatger impenitent, establint una peculiar relació amb les ciutats
a les que s’acostava. D’elles , i mitjançant el seu peculiar constructivisme ,
extreia el batec dels seus monuments , espais i carrers, oferint-nos una mirada
absolutament seductora en l’aparença que alhora era fidel reflex de la
veritable ànima de la ciutat escollida.
Una comunicació de la que semblava
sentir-se en deute i que retornava també en forma de bellesa i amb destinatari
la seva ciutat de Mataró, mitjançant aquests magnífics esgrafiats que escampats
per tota la geografia urbana , no tan sols embelleixen la ciutat ans també
l’humanitzen i esdevenen elements integradors essencials. Uns esgrafiats que
tant el van fer patir amb algunes absurdes demolicions i que sortosament estan
ja sota el paraigües protector del patrimoni cultural comú.
Una recerca de la perfecció
harmònica , d’una secció àuria
interioritzada, que s’evidencia també en la seva tasca docent i
pedagògica des de l’Escola d’arts i Oficis fins la Universitat Politècnica,
passant per l’ Institut Politècnic Miquel Biada i altres indrets, assolint el
màxim en la seva tesi doctoral al voltant de l’Art Gràfic al Noucentisme ,
esdevingut llibre de referència en el tema.
Una praxis de Cultura i País que va
fer evident en el seu treball en tot allò que la ciutat el requerí, ja fos en
comissions de cultura , nomenclàtor, patrimoni i molt especialment en el Museu
de Mataró en el que va realitzar una tasca ingent i memorable en els temps més
difícils i del que va ser expulsat de manera vil i rastrera , un fet que el
marcà en vida i que mai va poder oblidar.
Una manera de fer i de ser que va
saber traslladar a altres passions de la seva vida com ho van ser el dibuix de la figura humana , la
fotografia , els “ex-libris” , aquestes peces artístiques veritables compendis
de reflexions filosòfiques i de les que n’era referència mundial. I com no, en
la seva tasca de descobrir i recolzar als artistes joves , el que ha comportat
que la quasi totalitat d’artistes que depassen la cinquantena van debutar en el Museu de Mataró sota el seu
aixopluc.
Una manera de fer i de ser que el
van fer mereixedor de l’absolut respecte per part de tothom i en especial del
petit món de la cultura local que avui està trista per haver perdut un referent
que amb passió i seny va lluitar sense defallir , per l’art , la cultura i la
ciutat.
Per sempre en el record Santi .