divendres, de maig 31, 2013

SANTI ESTRANY EN EL RECORD



És difícil escriure quatre ratlles al voltant de la figura del gran artista i millor amic que fou en Santi Estrany  que ens ha deixat avui.

M’unia amb Santi Estrany una gran amistat jo diria que de sempre , a bon segur beneficiat per l’íntima amistat que va mantenir amb el meu pare. Una amistat que ens va permetre parlar moltes vegades , molt de temps , i per la meva part aprendre multitud de coses de mans de la sapiència , quasi sense fi, de la que disposava .

Avui , frapat encara per la seva partida i amb el sentiment intern d’emoció , tot recordant la seva personal demanda de que un  fos ponent de la taula rodona en l’acte del seu homenatge que s’havia de celebrar el proper dia 26 a Ca l’Arenas, em vull quedar amb tots les vivències comunes i amb el personal record personificat amb l’ex-libris que il·lustra aquest post.





Un Ex-libris personificat per a la meva dona i per a mi , regal personal “ com eterna penyora d'amistat” , com ell ens va dir. En el mateix s'uneixen els nostres oficis i les nostres passions . En el cas de la meva dona: el cinema ( cinta dentada ) i la psicologia (èpsilon ) . En el meu el microscopi ( el meu permanent company de feina) i l'art, amb l'arlequí picassià a la platina, tot batejant-me com "analista d'art".

 Avui el record de l'amistat domina per damunt del respecte per la enorme qualitat de la seva polièdrica obra artística i cultural. Santi, per sempre viu en l'art i en el record.

Com a complement vagi l’article al voltant de la seva persona i obra , a publicar en el capgros.com



SANTI ESTRANY

Difícil es esgarrapar quatre idees per remarcar la memòria del gran artista i millor amic que ha estat en Santi Estrany que ens ha deixat avui. Difícil no tan sons per que l’emoció pot trair fàcilment la valoració del record , ans també per que la seva polièdrica activitat podria deixar en el calaix de l’oblit alguns dels més que rellevants mèrits  aconseguits en la seva intensa vida creativa , pedagògica i de responsabilitat ciutadana.

Santi Estrany va ser en essència un noucentista traslladat en el temps.  Les enciclopèdies diuen que el noucentisme era el moviment cívic d’exaltació de la cultura , el catalanisme, la mirada integradora cap Europa, reivindicant l’ordre i el seny , intentant el domini de la raó, la precisió, la serenitat , l’ordre i la claredat . Un conjunt d’elements que tots podem reconèixer en la seva persona i en els diversos aspectes que va conrear en vida.

Artísticament va ser capaç de crear un idioma pictòric personal i inconfusible centrat en el paisatge urbà. Santi Estrany era viatger impenitent, establint una peculiar relació amb les ciutats a les que s’acostava. D’elles , i mitjançant el seu peculiar constructivisme , extreia el batec dels seus monuments , espais i carrers, oferint-nos una mirada absolutament seductora en l’aparença que alhora era fidel reflex de la veritable ànima de la ciutat escollida.

Una comunicació de la que semblava sentir-se en deute i que retornava també en forma de bellesa i amb destinatari la seva ciutat de Mataró, mitjançant aquests magnífics esgrafiats que escampats per tota la geografia urbana , no tan sols embelleixen la ciutat ans també l’humanitzen i esdevenen elements integradors essencials. Uns esgrafiats que tant el van fer patir amb algunes absurdes demolicions i que sortosament estan ja sota el paraigües protector del patrimoni cultural comú.

Una recerca de la perfecció harmònica , d’una secció àuria  interioritzada, que s’evidencia també en la seva tasca docent i pedagògica des de l’Escola d’arts i Oficis fins la Universitat Politècnica, passant per l’ Institut Politècnic Miquel Biada i altres indrets, assolint el màxim en la seva tesi doctoral al voltant de l’Art Gràfic al Noucentisme , esdevingut llibre de referència en el tema.

Una praxis de Cultura i País que va fer evident en el seu treball en tot allò que la ciutat el requerí, ja fos en comissions de cultura , nomenclàtor, patrimoni i molt especialment en el Museu de Mataró en el que va realitzar una tasca ingent i memorable en els temps més difícils i del que va ser expulsat de manera vil i rastrera , un fet que el marcà en vida i que mai va poder oblidar.

Una manera de fer i de ser que va saber traslladar a altres passions de la seva vida com ho  van ser el dibuix de la figura humana , la fotografia , els “ex-libris” , aquestes peces artístiques veritables compendis de reflexions filosòfiques i de les que n’era referència mundial. I com no, en la seva tasca de descobrir i recolzar als artistes joves , el que ha comportat que la quasi totalitat d’artistes que depassen la cinquantena  van debutar en el Museu de Mataró sota el seu aixopluc.

Una manera de fer i de ser que el van fer mereixedor de l’absolut respecte per part de tothom i en especial del petit món de la cultura local que avui està trista per haver perdut un referent que amb passió i seny va lluitar sense defallir , per l’art , la cultura i la ciutat.

Per sempre en el record Santi .