... RES NO ÉS EL QUE SEMBLA. DAVID VERGÉS

En David Vergés és un home ben conegut de bona part de l’art mataroní, en especial per part dels artistes professionals que li confien les seves obres per que ell aconsegueixi millorar-les ,si és possible, mitjançant un excel·lent emmarcat , doncs aquesta ,- la d’ emmarcador-,  és la seva professió de la que n’ és un crack.

Fa uns deu anys però que David Vergés va voler saltar a l’altre costat del marc i aprofundir en la seva sensibilitat creativa , aquella establerta en el seu pensament personal i  a bon segur cultivada i modificada per la visió de tantes obres que passaven per les seves mans. Un salt del que hem anat veient bocins ja sigui en les col·lectives del taller de Gravat ja sigui en les seves presències puntuals a la sant Lluc i que ara esclata amb tota la seva potència en la seva exposició al Col·legi d’Aparelladors.

“Res no és el que sembla” és la frase escollida per l’autor com a títol de l’exposició, tot afegint un proverbi xinés que diu . “Només amb els ulls, la pintura no es veu del tot” , un concepte dual que ens deixa ben clar quin és el propòsit del creador que no és altra que fer-nos entendre que encara que les imatges ens sedueixin en la vista , cal anar més enllà i cercar les veritats ocultes que tot artista diposita en elles.

Vergés ens presenta en aquesta exposició un magnífic recull d’obres de caire minimalista que tenen en la taca el seu origen i eix. Un tachisme reduccionista que defugint de la potència pròpia de la taca , camina a la recerca de la sensibilitat essencial. Una contradicció que no tan sols és visual ja que intel·ligentment aposta per el minimalisme nascut com a contraposició de l’expressionisme abstracte que justament té en la potència visceral de la taca el punt clau de la seva gestació.

Però el minimalisme és en essència fred. Per definició es tracta d’un art caracteritzat per formes i materials simplificats al màxim , emprats per expressar les idees d’una manera directa i impersonal. Però David Vergés és directe però no impersonal. Per això enfronta la seva teoria de la taca pura a uns papers diversos , vells , teòricament anònims però plens de personalitat , per aconseguir que siguin ells els que marquin el ritme de les obres , segons la seva resposta davant les taques efectuades amb materials que donin un mínim temps de resposta.

Amb el negre com a únic punt cromàtic , al que deixa divergir en tot el seu ventall, i amb l’empremta pròpia del paper , apareixen les petites meravelles que Vergés ens mostra. Unes obres que , al meu entendre i gust , tenen més força i poder, quan més simples siguin en l’aparença i que curiosament perden potència en les peces més treballades , de més caire formal reconeixible, en les que sembla que es perd una mica l’alè màgic que rodola per tota l’exposició.

Si afegim que la direcció del teòric atzar porta a uns equilibris formals de les peces de gran mèrit que potencien el seu nivell comunicador i que els elements complementaris de l’exposició , sempre importants i moltes vegades obviats per els creadors, com ho son l’emmarcat i la composició general de l’exposat , assoleixen un nivell més que notable, haurem de convenir que ens trobem davant d’una magnífica exposició d’obligada visita.

Una mostra que serveix per descobrir i alhora afermar un nom que haurem de tenir tots en compte , d’ara en endavant , en l’art mataroní, com ho és de David Vergés. Un artista de sensibilitat extrema que després de llarga diàleg amb si mateix i una depuració absoluta de l'accessori ens ofereix un art que apunta a virginal, a no contaminat ,  Un artista minimal, amb qualitat maximal ( i valgui aquí el forçat del rodolí).

Un artista que ens avisa tot dient-nos que amb els ulls no n’hi ha prou , però que erra ( i aquest és el seu únic error) quan diu que res és el que sembla. No és el cas. La seva exposició sembla una gran exposició per la senzilla raó que és una gran exposició. I de les millors de la temporada . 

Felicitats.

ESTACIÓ D’ENLLAÇ

Encara que ja hem fet alguna prova en anteriors pot, a partit d’avui i sota el títol d’ Estació d’enllaç , intentarem oferir a diari un link amb alguna notícia , museu, exposició, col·lecció, etc que pugui ser de l’interès de tots.

Avui per començar aquí teniu el primer.

VALOR I PREU

Una de les virtuts de l’exposició de David Vergés és el preu de les sevs obres. Preus populars a l’alçada de totes les butxaques , tal i com pertoca a un artista que aquesta és la seva primera exposició.

 Però tots sabem que el preu de les obres d’art és un dels galimaties més difícils de quadrar i entendre per entesos i afeccionats. Potser per això Christa Somererer i Laurent Mignonneau han establert una forma pragmàtica , per dir-ho d’alguna manera , de poder establir el preu d’una obra d’art mitjançant uns paràmetres racionals.

Un curiós article que us aconsello per la seva peculiaritat.