diumenge, d’abril 11, 2021

LES FLORS D’ESTHER TENEDOR

 



Esther Tenedor és un artista de Caldes de Montbui  relacionada amb Mataró per raó de qui és la seva mentora., el que la va fer prendre part en la darrera edició de la Sant Lluc amb una obra de dimensions importants en la que ens oferia una visió floral tradicional però en una versió que podríem considerar com desconstruïda que va esdevenir una de les sorpreses de la col·lectiva , alhora que una de les obres més destacades.

Ara debuta individualment a Mataró i ho fa presentant una exposició a l’espai capgròs amb el protagonisme pictòric absolut de la temàtica floral i amb l’afegitó de dues peites peces escultòriques.

Ens sorprèn Tenedor presentant en el que pertoca a les peces de mides més generoses , un conjunt de composicions florals antitètiques a la que presentara en el sant Lluc . Si allà l’obra respirava ritme, gest, modernor, ganes d’innovar en una temàtica que fins i tot semblava quedar en desús, aquí, malgrat una certa agilitat de pinzellada , Tenedor s’entesta en retornar a la pintura floral de temps passats, amb unes composicions de caire clàssic i limitant al mínim les experiències que podrien donar un to més viu i actual al seu treball.

Curiosament però, acompanyen residualment a la mostra, unes poques obres de mida petita en les que l’agosarament cromàtic i l’encertat treball deliqüescent dona pas a unes obres enormement atractives visualment i amb la força d’una visió actual, viva i palpitant demostrant que la temàtica floral segueix essent una temàtica viva en els conceptes pictòrics actuals.

Se’ns ofereix dons una dualitat conceptual que nosaltres traduïm a dubtes essencials  en el camí a seguir. Ens quedem als anys 70 o avancem pel segle XXI. Un dubte que sos pot resoldre la pròpia autora però que per al crític està ben clar. El futur de Tenedor està en l’obra del Sant Lluc i en aquets obres àgils i atrevides que avui presenta, i en anar arraconant aquella concepció floral més estàtica i desfasada.

Una visió que es referma contemplant el parell d’escultures que arrodoneixen l’expo i que mostren a les clares unes inquietuds ben llunyanes al mirar enrere i en el desig d’albirar un futur més escaient i d’acord amb els dies artístics que ens toca viure.


Espai capgròs

de l'1 al 28 d'abril de 2021


diumenge, d’abril 04, 2021

BEGO TERRADAS. LA DESTIL·LERIA. SI ESTUVIERAS EN UNA PARED.


Hem dit mil i una vegada que una exposició no és tan sols mostrar un seguit d’obres d’un autor, distribuïdes de la manera més adient per que serveixi per potenciar allò que l’artista vol comunicar.  Al costat dels elements qualitatius o estètics hi ha d’haver sempre un element clau per aconseguir el resultat esperat i aquest no és altre que l’assoliment d’un ambient general de l’exposició capaç de seduir i introduir-se en l’interior de l’espectador per que aquest es capbussi en l’ideari del creador i així assoleixi en la plenitud la intencionalitat del mateix.


Dit en paraules menys retòriques i posant un exemple. La passada exposició d’Alberto Romero a La destil·leria , tenia una potència estètica i qualitativa important, però l’ambient creat era un ambient de superioritat, d’una fatuïtat i una certa egolatria que provocava un cert refús a l’espectador mitjanament format, per que a més pensaves que no feia cap falta aquella ampul·lositat de posta en escena quan la mostra, crec jo, requeria just el contrari, una simplicitat i naturalitat que no apareixia per arreu.

Just el contrari és el que succeeix ara en el mateix indret amb el treball de Bego Terrades. La seva obra respira puresa, netedat i quasi asèpsia  quan en enfrontar-nos a la mateixa podem observar la complexitat, no tan sols tècnica, ans també conceptual, i la profunditat d’aquest missatge de solituds compartides que supura en el conjunt de l’obra.

Tècnicament Bego Terrades és d’un apropament a la perfecció molt alt. El seu dibuix impol·lut d’una aparent fredor, ens aproxima , al realisme més absolut, però alhora fugint anímicament del mateix ja que no és la realitat la que vol mostrar i sí l’esperit que emana de la mateixa.


El seu realisme em retrotrau a l’obra de la deliciosa Aurora Altisent que tant d’èxit va tenir fa unes dècades, però amb la diferència que mentre Altisent era purament descriptiva, Terradas vol anar més enllà i mostrar l’anima que s’amaga rere aquetes cadires que esperen qui les ocupi, rere aquests sellons buits. Aquestes escenes quotidianes vistes sota el prisma d’un angle inversemblant, en la freda realitat d’uns objectes extrets del context habitual en els que els observem, que ens permeten fer capitomba a una realitat menys real del que nosaltres pensem i creiem.

Altra cosa és parlar dels mitjans que empra per expressar les seves emocions. Crec sincerament que en el seu dibuix hi ha prou força com per no haver de ser pas entremig entre ell i el brodat, a menys que l’autora intenti fer lligam entre present i passat, reivindicant el treball constant i perfeccionista de tantes artistes amagades sota la fèrula costurera.

Sigui com sigui, en el fons i en la forma l’exposició de Terrades és una demostració de la força de la subtilitat, de la capacitat de generació de vibracions del detall, de l’anècdota, de tot allò amb el que vestim la quotidianitat d’una vida més plena de coses petites, que no pas d’aquelles que fan soroll i criden l’atenció.

La puresa i sensibilitat de l’obra de Terradas converteixen aqueta exposició a La Destil·leria en un recés de pau en el que curar les ferides de l’ànima.

De molt aconsellable visita


Si estuvieras en una pared

Bego Terradas

La Destil·leria 27 de març a 4 de de maig de 2021