L’espai de Ca l’Arenas està ocupat des d’ara mateix i fins
el més d’octubre per la més que justificadíssima exposició dels treballs de Pere
Casanovas, abastant les dues vessant del creador, la d’escultor amb obra pròpia
i la del coadjuvant d’altres artistes per a la realització d’obres ,
generalment monumentals, que no estaven a l’abast tècnic dels seus creadors. D’aquí
el títol de “Pere Casanovas. Escultor
i col·laborador d’Artistes” ja que el més escaient i definitori , com ho és
“Pere Casanovas, l’escultor dels altres”
ja el va imaginar i emprar Manuel Cuyàs per
la magnífica monografia que li va escriure.
Pere Casanovas és creador molt desconegut dels mataronins , malgrat que sempre ha treballat
a la pròpia ciutat, però el cert és que la discreció ha estat norma màxima del
seu fer tant en el que pertoca a la
pròpia creació com a la dels altres.
La seva obra escultòrica ha estat exposada ben poques
vegades , a Catalunya tan sols el 2011 al
Museu de Sant Pol de Mar i a Sant Joan de les Abadesses i més recentment fa un
parell d’anys al Museu de Llavaneres on
va presentar l’expo “Ritme Infinits”, sense cridar massa l’atenció del públic
en general, no així dels artsferits.
En el que pertoca a l’obra pública i monumental, treballada
en base a la idea artística d’altres creadors, fora dels especialistes poca
gent associa el nom de Casanovas amb escultures tan emblemàtiques com “Núvol i
cadira” que senyoreja l’edifici de la Fundació Antoni Tàpies, o el controvertit
“Mitjó” del mateix Tàpies, que la polèmica va allunyar del saló oval del MNAC
per acabar a la fundació de l’autor. “Fabricats” per Casanovas, son també el Monument
als Castellers d’Antoni Llena ; “La Ola” la polièdrica escultura d’Oteiza que
presideix la plaça dels Àngels davant del MACBA; “La habitación donde siempre
llueve” de Juan Muñoz a la Barceloneta o els treballs amb artistes tan diversos
i fins hi tot antitètics, com puguin ser
Subirachs, Mariscal, Perejaume, Plensa, Guinovart, Amat, Alzamora, Anthony
Caro, Mario Merz i especialment amb Palazuelo. Tot per un conjunt de 958 obres,
segons consten amb fitxa tècnica en l’abans esmentada monografia escrita per M.
Cuyàs.
Aquests artistes i un bon grapat més, van passar per el seu
taller, van gaudir de la gastronomia local (Tàpies acostumava a costar-se els
dijous per anar a menjar paella a Can Manolo al Pla d’en Boet) i alguns hi van
sojornar durant alguna temporada, però mai la ciutat se’n va assabentar ni es va
poder aprofitar de la mateixa amb alguna conferencia, obra de peti format..
En l’exposició que ara ocupa tots els espais de Ca l’Arenas, queden separades les dues cares de l’autor. En la
planta baixa , a més de documentació biogràfica i curricular, s’apleguen algunes
obres realitzades per a diversos artistes, totes elles a remarcar, però el punt
d’atracció està en una obra de Guinovart i en les maquetes de “Núvol i Cadira”
i la de l’Homenatge als castellers que
presideix el pati de la casa.
La segona planta està dedicada al seu treball personal. Per un
cantó es mostren algunes pintures els seus començaments(anys 70) i una bona
representació de les seves escultures. Plagiant-nos a nosaltres mateixos valgui
repetir el que dèiem fa ben poc en la seva exposició de Llavaneres:
Pere Casanovas té ànima d’escultor i raó de volum, però les
seves mans han obeït tantes vegades les passes d’altres que quan vol ser ell
mateix acaba apareixent moltes vegades l’alter ego i desfà l’encanteri.
El conjunt de les obres de Casanovas tenen una doble lectura: la
artística i de segona lectura, la d’homenatge a l’ofici. Fer un repàs a cadascuna de les obres presentades és fer
un repàs a la perfecció tècnica ,amb uns treballs impol·luts on no apareix ni
una soldadura , ni un element fora de formes. En comptes d’obres de volums i
equilibris impossibles, és la demostració de la perfecció sense màcula del
traspàs de la bidimensionalitat al volum. És una constant lliçó de saviesa dels
materials i del fer de l’ofici.
Però l’art és anar més enllà de l’ofici i Pere Casanovas ha
mamat tant art dels grans mestres que li es, com succeiria a qualsevol,
impossible el desempallegar-se d’aquests elements creatius per a ser ell
mateix. I és clar , llavors ens trobem davant obres amb aroma d’Oteiza, Serra, Palazuelo, etc... i en la
comparança implícita que qualsevol
afeccionat es fa mentalment, en surt perdedor. El que és sens dubte una
llàstima.
Potser per això ens agrada deturar-nos en les peces més
personals, en aquelles en que és difícil
relacionar amb algú, amb les seves obres mòbils, amb els treballs més
plans, de línies cap l’infinit.
Certament però estem amb Llena que en la presentació de
Llavaneres ens parlava de que poetitzar és decorar la realitat. No és aquesta la intenció de l’autor, ans el
contrari. La intenció de Casanovas és segmentar l’espai. Estructurar
racionalitats fora de la paramètrica de l’habitual i conrear en certa manera
espais impossibles.
Una raó de força i abastament suficient com per aconsellar
passejar-se per la seva mostra per més
paral·lelismes que la mateixa comporti. Però la seva lliçó d’espais volumètrics
és tant important que es fa perdonar la implícita lliçó dels mestres amb els
que ha treballat durant tant de temps.
I tot en una exposició en al que reobre l’etern dilema amb
aquells autors en que ofici (Tècnica) i benefici ( creació) es solapen de tal
manera que fa quasi impossible diferenciar-los. Aquets és el cas. Evidentment
Casanovas és un bon artista, però la seva qualitat supera o no a la seva
capacitat tècnica que el converetix en “fabricant” de la creació d’altres?: Una
bona pregunta que a bon segur té respostes
diferents a gust dels visitants de la mateixa.
Una exposició de recomanable visita, especialment per els
mataronins, que descobriran a un artista i “fabricant” de grans escultures que
per la seva discreció és desconegut de la majoria de conciutadans.
Pere CASANOVAS. Escultor i col·laborador d’artistes
Ca l’Arenas. Mataró
Del 24 d’abril al 31 d’octubre de 2021