Segueix el MEM ( Museu Enric Monjo) de Vilassar de Mar amb
una temporada enormement atractiva i amb un nivell qualitatiu prou estimable , presentant
l’exposició “Emocions en ferro” amb els treballs de l’artista forjador Enric Pla i Montferrer que usa artísticament
el seu segon cognom .
La forja és una de les mal anomenades “arts decoratives o aplicades”, com si existissin unes arts de primera ( pintura, escultura..) i altres de segona. Però mentre algunes d’aquestes arts teòricament inferiors, com per ex. la ceràmica, han sabut adaptar-se perfectament als conceptes actuals i contemporanis de l’art, a la forja li ha estat més difícil. Malgrat que s’ha adaptat a una estilística ben actual, o segueix essent un element funcional i per tant aplicatiu decoratiu o quan camina per aires més personals esdevé fagocitada per l’escultura que en el seu sí aplega tot treball artístic volumètric sense importar el material emprat ( pedra, marbre, fusta, ferro ...). Un exemple simple i evident. Chillida sempre és considerat un escultor, de ferro i per tant forjador, però el qualificatiu queda amagat sota el pes del concepte genèric d’escultor.
En aquesta exposició Montferrer s’esplaia en els diversos camins
que acostuma a conrear , demostrant en totes les obres presentades un aclaparador
domini tècnic que li permet assolir la millor de les translacions de la seva
idea plàstica a la realitat escultòrica. El problema està que tenint com a referència,
tal i com explicita al seu web, els treballs de Chillida, Chirino, Juli González
i Richard Serra, ell mateix es col·loca el llistó molt alt i en la
comparança naturalment en surt perjudicat.
Malgrat això , si fem fonedissa aquesta referència ens
trobem amb una escultura que assoleix gracilitat , ritme i moviment en uns
treballs de caire musical que confronten la lleugeresa de la peça amb la
fortalesa del material amb el que estan conformats. Obres a més perfectament col·locades
en el conjunt de l’exposició i molt ben acompanyades per una ben orquestrada
il·luminació que amb el seu joc de llum i ombres afavoreix la creació d’un marc
poètic que agraeixen tant la peça com l’espectador.
Altre cosa son les escultures amb el peixos com element essencial.
Son aquestes unes obres més “fàcils” en el concepte i en les que l’ofici en la seva vesant decorativa domina, però no
per això son a desmerèixer ja que el concepte coral i l’habilitat compositiva
de les mateixes son elements prou valorables com per no ser passades per alt.
Ens trobem doncs amb una exposició en la que la conjunció de
fons i forma, d’ofici i de benefici és proporcionada al que cal , una perfecció
tècnica ( mitjà) per assolir un resultat plàstic de nivell. I això ho nota l’espectador
que es mou per la mateixa com “peix a l’aigua” i valgui com mai el símil, gaudint
en tot moment de la bellesa de la
mateixa.
Us recomanem la visita.
Emocions en ferro. MEM (Museu Monjo) Vilassar de Mar
Del 11 d’abril al 13 de juny de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada