JOAQUIM BARTRA. SÀTIRA GRÀFICA

 

El Museu de Llavaneres acull en aquesta primavera un petit record que alhora serveix d’homenatge al peculiar treball de Quim Bartra. Una exposició preparada en vida amb tota la seva atenció en la tria i selecció de les obres  i que s’inaugura ja com a pòstuma degut al seu decés a finals el passat més de gener.

Joaquim Bartra, eminent jurista i essencialment gran home de cultura i de país , tingué en la música la seva passió pública, i en l’art especialment el dibuix la seva magistral afecció amagada fines els 75 anys en que esclatà públicament.

Fa uns quinze anys, any més , any menys que vaig descobrir els dibuixos de Joaquim Bartra de mà de la seva filla Laura , quan em va fer allò que tant em neguiteja que es dir-me:” El pare ( ..germà, amic, cunyat , company...) dibuixa / pinta , i “ho fa la mar de bé”. Podries donar-hi un cop d’ull?. Moltes son les vegades en que no pots escapolir-te i has de sortir del tràngol com millor pots , dient la veritat , però no essent cruel en la mateixa , mentre penses el per què no s’han dedicat al bricolatge o a la jardineria.

Tenia aquesta por en obrir aquella carpeta i en canvi em vaig trobar amb una refrescant alenada de vells conceptes rejovenits a una realitat , i feta tota ella amb una cura excepcional . Un conjunt que be valia una exposició. Va ser al Capgròs i partir d’ella en van sorgir d’altres a Vilassar de Dalt, Argentona, repetició al mateix capgròs i d’altres, amb la gran cirereta d’una exposició a la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro.

Bartra era un exquisit del dibuix, però no d’aquell que té en el realisme fonament i eix, i sí en canvi d’aquell que entronca amb la veritable arrel del dibuix català de començaments de segle passat , establert no en el mimetisme i sí en la sàtira de la realitat social i política del país.

Bartra enllaça amb els gran dibuixants d’aquella època i fins hi tot amb Opisso ,especialment amb aquests dibuixos de masses destrament establerts. Però com ell mateix reconeix , existeix clara referència de Goestz , però també existeix un cert deix amoral dels dibuixos anglesos post-victorians , que marquen època.

Tècnicament Bartra és artista acurat. Ja sigui amb ploma , o amb els retoladors fins que empra habitualment, estableix en el paper un eix de distribució al voltant del qual , i de manera plenament equilibrada, va construint les seves històries , curulles d’uns personatges que ens parlen d’una vida , que és la seva i la nostra , que no acaba de ser del tot plena.

Amb ironia, cinisme, una bona dosi de sàtira , un apunt de mala llet, i principalment molta reflexió, Bartra apunta i dispara a tot el que l’envolta , però ho fa amb el deix de la reflexió, amb l’afany de retomar una nova vida que ens retorni a un mon en el que ell, i nosaltres podem estar molt més a gust.

Totes aquetes reflexions que un feia públiques en motiu d’una de les seves exposicions , ara s’evidencien en plenitud en aquesta del Museu de Llavaneres. No essent una antològica ja que aquesta no era la seva intenció ,si que és alhora compendi i resum del seu fer i del seu pensament. Una exposició que cal visitar amb tota cura i deturar-se pas a pas davant cada obra per fixar-se en cada detall, en cada personatge, i no fer lectura planera de les intencions de l’artista que les explicita clarament amb l’elecció dels títols de les mateixes, si no que cal alhora cercar les lectures entre línies en les que rau la intencionalitat d’aquest savi cultural que ens va deixar fa ben poc.

Joaquim Bartra. “Sàtira gràfica”

Museu Arxiu de Llavaneres

Del 16 d,abril al 16 de maig de 2021