D’entre els objectes que vaig heretar en la mort del meu pare, van ser molts papers i revistes que no eren d’interès dels meus germans, i alguns obres d’art d’artistes que havien exposat a la ciutat allà els anys 50 , com Jordi Alumà, Planasdurà, Abelló, Hernández Pijuan i com no d’ Opisso pare i fill.
Ahir, cercant uns papers em vaig retrobar amb l’extra
del Diario de Mataró, en motiu de la Commemoració del Primer Centenari de la
Premsa Periòdica Local, una revista històrica excepcional, que em va permetre
veure qui era qui en l’art local, ara fa setanta anys, una xifra escaient per a
recordar-ho.
En les seves planes hi ha l’article “Mataró y
el arte actual” que sense signatura fa un repàs a la realitat artística de la
ciutat. Sota una entrada que diu:
“Desde el año 1949, puede observarse cda año
como la inquietud artística de nuestra Ciudad, va cobrando mayor auge, celebrándose
varias exposiciones individuales y colectivas
en las dos principales salas de exposiciones, la del Museo de Mataró y la de la
Casa de Cultura de la Caja de Ahorros. Hemos de consignar aquí que desde el
segundo cuarto de siglo, se celebraron varias exposiciones de arte en nuestra Ciudad,
a través de la Sociedad Artística y Literaria y de alguna que otra entidad.
Desde el 25 de julio de 1943, fecha de la
inauguración del Museo de Mataró, en la sala de exposiciones, se han celebrado
119 exposiciones, comprendiendo 48 colectivas y 71 individuales. En otras
entidades se han celebrado asimismo unas 17 exposiciones entre particulares y colectivas.
En total suman 163 exposiciones desde enero de 1940.
Nos parece oportuno publicar en este “Mataró”
extraordinario una relación de artistes hijos de nuestra Ciudad y residentes en
ella. Citaremos los que han celebrado exposiciones individuales y también los
que han participado en alguna col·lectiva de un número muy reducido de
expositores. Para evitar omisiones muy lamentables, nos abstenemos de citar las
numerosas de artistas y aficionados, que han colaborado solamente en
exposiciones colectivas. Nuestro deseo seria hacer constar sus nombres ya que
entre ellos , hay valores muy estimables”.
A continuació apareixen amb breu comentari i la
majoria amb una fotografia de la seva obra, els noms d’aquests artistes que
son: Jaume Arenas, Antonio de P. Boix, Conchita Boter, Manuel Cuyás, Jordi
Arenas, Mariano Ribas, Emilia de Torres, Alfredo Opisso, José Mª Esquerra, Juan
Finet, Rafel Estrany, Jorge Puiggalí, Miguel Lladó, José Mª Prat Giné, Vicente
Puig, Santiago Estrany, Jorge Estrany, José Noé, Moisés VIllelia, Terri, Luis Muntané i
Marcos Zaragoza. Curiosament els dos únics autors amb el nom catalanitzat son
els germans Jordi i Jaume Arenas. Acaba el reportatge amb un article sobre “Arte
Decorativo en Mataró” signat per Rafael Estrany.
Quasi tots els noms son abastament coneguts a
Mataró per la seva activitat artística, però entre ells hi ha un nom
absolutament desconegut per a mi que és el de Vicente Puig Peradejordi , artista
mataroní amb carrer al pla d’en Boet, en l’escrit consta com nascut el 1882. Va
estudiar a Belles Arts de Barcelona, París i Munic .De jove es traslladà a América
i es va establir a Montevideo i Buenos Aires. Obres seves figuren en nombroses
col·leccions particulars I museus com el
Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires. Va decorar el Centro
Jockey Club de Montevideo.”. En l’escrit consta que el Museu de Mataró té una
obra seva , absolutament desconeguda del públic. Va residir essencialment a
Buenos Aires.
Un article
de fa setanta anys que ens permet recuperar l’estat de la qüestió
artística en aquells moments. I de pas , fer-ne comparança amb l’actual.
