HOMENATGE A MANUEL CUYÀS ???

El passat cap de setmana s’inaugurà a la Plaça Joan Herrero , al bell mig de Mataró, l’escultura homenatge a Manuel Cuyàs, en un indret ben proper al lloc on vivia i en uns espais que eren el seu territori .

Capgròs anunciava l’acte amb aquestes paraules:  “Mataró farà aquest divendres un d’aquells gestos que expliquen una ciutat. No només inaugurarà una escultura. No només recordarà un periodista i escriptor estimat. Mataró situarà Manuel Cuyàs en el carrer, en l’espai públic, allà on ell sempre havia estat: mirant, escoltant, llegint, conversant i prenent la mida moral i humana d’una ciutat que coneixia pam a pam “. I en bona part encertava en el pronòstic. Certament Mataró va fer divendres un gest d’aquells que expliquen la misèria de la ciutat.

Hauria d’estar ben clar per a tots, que és del tot impossible, no em pregunteu el per que,  que Mataró realitzi un homenatge  correcte a algú que ha conreat per la cultura de la ciutat, la local i la provinent de fora, intentant aportar i exportar la mateixa.

La gasiveria ciutadana de Mataró és extrema. Recordem que mai es va fer una antològica del gran dibuixant que fou Manuel Cuyàs pare. O la impossibilitat de gaudir d’obres dels grans artistes mataronins ja desapareguts ,en un espai públic. En el Museu sols s’exposa una obra d’un artista local, una obra des començaments de Jordi Arenas (1936), mentre que cal anar a Llavaneres per gaudir de l’obra dels artistes mataronins desapareguts. I el paral·lelisme entre l’art i la resta de la cultura local, és absolut.

Fa ja un temps, un important ex dirigent polític local, m’explicava que ell i d’altres havien abandonat el projecte d’homenatge a Manuel Cuyàs, degut a que l’Ajuntament es negava a la realització d’un bronze que representés a Manuel Cuyàs prenent el seu habitual cafè en un conegut bar de la Rambla. Una escultura com la de Fernando Pessoa que es troba en la terrassa del bar cafè “Brasileira” en el popular Barri del Chiado de Lisboa. La proposta municipal, molt més barata, era la que s’ha fet realitat, i davant del fet, ell i altres importants personatges locals, van abandonar el projecte.

La desídia i garreperia d’un Ajuntament malbaratador per a festes  de barri i mil i un actes intranscendents, sortia a la llum pública amb la lamentable escultura de Pere Casanovas que supera el desastre de la seva escultura  d’homenatge a les víctimes del Covid al Nou Parc municipal.

Així tenim una escultura de perfil de Manuel Cuyàs en posició d’assentat que obliga forçosament a tenir un fons pla en el que recolzar la mirada ja que si no és així ningú s’adona de la seva presència. Pel vist en les fotos de l’acte inaugural, en aquells moments hi havia una fons de planta verda que li donava suport, però quan aquesta ha desaparegut, l’escultura, - per dir-la d’alguna manera-,  queda surant en el no res i esdevé invisible per a l’espectador.  Avui mateix he estat uns deu minuts ben a prop i malgrat la novetat ningú s‘ha acostat a la mateixa, per la raó de que és quasi invisible.

Fora del patètic lloc on està situada, l’obra en sí és d’una escassa qualitat. Si bé podríem salvar-la si l’observem pel darrera, com es veu en la imatge que encapçala aquest post, observant-la pel “davant” ens trobem amb un eix postural correcte que voreja fagocitant-la, una cara que em costa pensar que algú  pot reconèixer com la de Manuel Cuyàs.

Com em deia un els grans sabedors d’art que tenim a la ciutat, hauria estat molt millor , una visió avantguardista del seu jo “íntim”. És a dir: Barret, diari, cafè, una silueta del seu perfil. Hi estic plenament d’acord. Qualsevol cosa seria millor que aquest vergonyós homenatge que se l’hi ha realitzat.

Em resum, un homenatge absolutament fallit, per un ajuntament gasiu amb la Cultura local , que creu que amb un nyap ja n’hi ha prou per els culturetes de casa que a fi de comptes sols son quatre capsgrossos que no influeixen res en les properes eleccions i per tant no mereixen el més mínim respecte i atenció.

Un homenatge vergonyós per a una persona que tant va fer per la Cultura de la nostre ciutat.

Felicitats Govern de Mataró per el vostre menysteniment de la gent que treballa per la Cultura i per la ciutat.

 

Ps.- He parlat amb un nombrós grup de ciutadans amants de l’art i amb artistes  i a ningú li plau la figura que serveix com homenatge a Manuel Cuyàs.