LA MEDITERRÀNIA.- ROSAURA CANALES

 

Segueix  Aparelladors en la línia dubitativa en el nivell de l’exposat, però el cert és que els dubtes i sotracs dominen en la tria d’artistes que exposen a la mateixa. Així després del bon nivell de Mònica Dixon va arribar la patacada amb l’exposició de Joan Albiol “STAub” , per recuperar nivell i trempera expositiva amb el magnífic treball de Margarida March i ara tornar a la misèria expositiva amb el treball de Rosaura Canales.

Sempre és difícil encertar una bona exposició, però és molt menys difícil triar un artista que pugui dur-la a terme  i més avui en dia en que mitjançant la xarxa es pot veure la realitat creativa de l’autor.

Si un fa aquest mínim i totalment exigible pas, una autora com Rosaura Canales mai hauria d’haver pogut accedir  a exposar a una sala amb la trajectòria, fins fa ben poc, perfectament honorable com ho és la sala d’Aparelladors.

Amb un currículum mínim i amb el segell de solvència de la Galeria Mar del Grup Escolà a Barcelona, espai que ens retrotrau  a galeries com Mayte Muñoz que allà per els anys vuitanta i noranta eren referència de l’art més carca de la capital catalana, la mostra que avui Rosaura Canales ens presenta a Aparelladors és totalment contraria a la realitat creativa actual, amb tan sols unes poques excepcions com ho son el parell d’obres  dedicats a la representació del “hammam” , realitzats amb una filosofia d’art nabi , certament ben desenvolupats, i els tres mini gravats que s’exposen en les petites vitrines que estan a la sala. Uns gravats ben realitzats, amb solvència, gràcia i un acurat domini de l’ús del color.

La resta de l’exposat és d’un baix nivell. L’autora no acaba de trobar el to en l’ús del color , de tal manera que l’exagera  i distorsiona el global de les seves peces que esdevenen obres del nivell de les que s’acostumen a trobar en tendes de mobles per donar to “modern” als menjadors / habitacions i que després son regalades com a torna en cas d’adquisició del mobiliari.

I un es pregunta, com és possible la cohabitació, d’una artista interessant en dues peces i el gravat i totalment prescindible en la resta. Una pregunta que sols té resposta en la pròpia creadora. Si creu que de veritat  el color exagerat  i les seves composicions florals globals son la seva veritat  estarà cavant més fonda la seva fosa artística. Si en canvi pensa que el seu futur està en el que mostra amb els seus gravats i les seves banyistes turques, hi ha futur en la seva creació.

I si en té dubtes, que s’acosti ara a la Pedrera a veure l’exposició “Els Nabís de Bonnard a Vuillard” i potser allà troba el punt d’inflexió que crec que necessita l’autora.

Contradictòria exposició aquesta, amb els tres gravats i tan sols dues peces, que paguen la pena la visita. La resta per dormir en el somni dels treballs sense cap mena de valor.

 

La Mediterrania .Rosaura Canales

Sala del Col·legi d’Aparelladors

Del 20 de maig al 28 de juny de 2026