divendres, de maig 13, 2022

SENSE AMBICIÓ

 

El Museu amb les portes tancades . Fotografía de R. Manent


Mentre que els Museus de la comarca ( Llavaneres, Càntir d’Argentona , Monjo de Vilassar i Fundació Palau) estan en un punt àlgid de visites i reconeixement, amb exposicions engrescadores i de qualitat, els Museus de Mataró resten adormits, sense trempera i en una evident crisi d’activitats i visitants.

Llastrats per la seva manca de definició, enrocats en unes sales de síntesi que demanen a crits una actualització i modernització, amb unes exposicions temporals poc atractives , gens publicitades i amb una difusió mínima, alhora que d’una durada eterna (8 mesos per un sol quadre de Martí Alsina i 10 mesos per l’actual exposició al voltant del vidre) , i amb uns horaris de visita inversemblants, molt més reduïts que el museus dels pobles que ens envolten, els Museus de Mataró s’ancoren en una letargia del passat, abjurant de la vitalitat que precisa la societat actual.

I la cosa no ve d’ara, sinó des de la seva refundació en temps de la transició. Potser la clau està en que mentre els museus que ens envolten, es mouen amb intensitat, professionalitat i passió, el de Mataró  es mou sense ambició  i a ritme funcionarial . I així malament anem.


( Publicat al cagròs, com opinió en l'anàlisi que fa la revista a l'entorn dels Museus que aquest cap de setmana celebra la Nit del Museus a l'entorn del dia Mundial dels Museus.

Donant-me tota la raó el Museu de Mataró ho celebra sense cap mena d'ambició i a ritme funcionarial. Allarga fins les 10 de la nit, l'horari de visita, però sols fa les rutinàries visites guiades.

Calen explicacions i les necessitem ja.


 

diumenge, de maig 08, 2022

CARME FAGEDA. INSOMNIS


Retorna, Carme Fageda a l’espai capgròs després de nou anys d’absència. Allà debutà l’any 2008 de la mà de Pepe Novellas i acompanyada d’Eva Casado i Paloma Rodríguez, essent la seva primera individual el 2013.




Ara hi arriba  en el punt àlgid de la seva creació  i en un bon moment de forma , presentant una exposició de doble cara. Per un costat la de la seva pintura, avui clarament afermada en un idioma prou personal, i per l’altre presentant els seus gravats, tècnica que ha descobert de la mà de Laia Arnau i el seu taller de La Carboneria, i del que amb poc temps ja mostra una destresa remarcable.




Pictòricament Fageda ha assentat el seu llenguatge en un personal constructivisme, per més que a ella no li acabi d’agradar la definició, entenen com a tal  l’equilibri de diverses formes geomètriques que alhora interrelacionen entre elles per a formar com un entramat cel·lular a l’estil dels rusc de les abelles, però sense la rigidesa geomètrica i si en canvi en un caos  perfectament ordenat per l’autora, articulant-se per generar un seguit de formes en una “mena de joc de trencaclosques o d’imaginari puzzle on les peces van encaixant fins i tot en la disparitat” tal i com ja dèiem anys enrere quan començà en aquest concepte plàstic. Una conjunció  però que va més enllà del formal i que al menys a mi  en porta a estructures futuristes de ciutat en l’ona de Blade Runner però en la seva vesant més amorosa.



 Arrodoneix la apartat pictòric  amb una imatge del seu espai imaginari, en forma de ciutat vertical , que sembla evolució de la que ja presentés en les dues  anteriors exposicions. Ara aquesta peça totèmica explicita una forma d’entendre i fruir de l’art Obra d’una peculiar bellesa visual  i calidesa poètica



El manteniment de la seva tessitura d’establir un cert grau de monocromatisme (color i variants) dona encara més força al treball pesant de l’artista, com queda ben evident amb el col·lage que presenta al cavallet, obra  de gran força , intensitat i bellesa.



Completa la mostra un seguit de gravats de petit format en que Fageda sembla alliberar-se. Apareix la figuració , explícitament femenina, i encara que l’engranatge constructiu segueix essent el mateix, defuig de la densitat intencionada de la seva pintura, per establir-se per un costat juganer, alegre i esperançat. Obres amb grapa, enormement seductores que ens porten al desig de veure-les ja en una mida més gran en la que a bon segur podrà esplaiar-se més.




Un acurat llacet  per arrodonir una exposició que posa en valor a una artista de treball amagat i no molta presència pública que ara i aquí ens demostra la seva positiva evolució i ens obliga a tenir-la molt més en compte.

Felicitats.

 

Insomnis. Carme Fageda.

Espai capgròs

Del 28 d’abril al 25 de maig de 2022



dimarts, de maig 03, 2022

FLUID INFINIT. AMOR ESTADELLA

 



En el seguit  d’interessants exposicions que presenta el Museu del Càntir en la seva sala d’exposicions , en aquest  mes de maig hi presenta una de ben especial com és la de vestits de la barcelonesa, esdevinguda de fa anys pallaresa, Amor Estadella



Estadella és un veritable personatge que va abandonar la capital Barcelona en la que mantenia una ampla activitat cultural per retirar-se al Pallars on al llarg del anys ha estructurat el seu retorn personal als ancestres culminat amb el retrobament amb el món esotèric de la seva mare, reviscolat en ella especialment mitjançant la quiromància.



Tota la seva energia, essencialment sanadora, sembla que es dipositi en aquests  peculiars vestits realitzats i estructurats en base i fonament als més diversos elements que ha anat trobant en la seva via ( ferros, xarxes, pedres ,sedes etc.) als que dona vida pròpia convertits en veritables obres d’art.



Que la costura és un art es ben evident i queda clar amb les exposicions que han conquerit els millor museus del món,. Peó Estadella capgira el concepte ja que no son vestits esdevinguts obres d’art, sinó obres d’art que n comptes d’estructurar-se en fonaments tradicionals ( pintura, escultura...) s’estructuren en vestimentes varies que subjuguen per formes. modus, colors, volums  i textures que en un imaginari màgic estructuren un art viu i palpitant.



Curiosa i palpitant exposició que paga la pena visitar.


Fluid Infinit. Amor Estadella

Musue dl Càntir. Argentona

Del 22 d’abril al 19 de juny de 2022