L’aprovació de la llei de la memòria històrica ha portat d’entre moltes conseqüències l’obligació de la desaparició dels símbols públics que fan referència al que podríem qualificar com “esperit” franquista. A Mataró n’hi ha uns quants , encara que no molt importants , però a Barcelona encara es mantenen en peu alguns de prou importants, que curiosament tenen en alguns casos protagonistes relacionats amb la nostra comarca com son els treballs de Marés, Monjo , o el cas del monument a José Antonio Primo de Rivera , potser el més gran que encara queda en peu i del que en podem veure detall en aquesta fotografia publicada avui mateix per “El Periódico”.
Es troba aquest monument en els jardinets que ocupen la part alta de l’Avda Tarradellas , entre la Pça Francesc Macià i la Avda Sarrià., quasi tocant a aquesta ultima.
Es tracta d’un treball artístic/arquitectònic que inclou un petit espai d’aigua on es reflecteix el conjunt vertical de marbre fosc , mentre que a l’altra costat hi ha un fris escultòric amb un seguit de figures a l’estil de l’època, relacionades amb l’home i el treball, de clar paral·lelisme amb les figures de semblant estructura que son presents en diferents edificis del centre de Barcelona i del mateix temps.
Aquest monument va ser el projecte guanyador d’un concurs d’idees i va ser inaugurat a començaments dels 60. Mort Franco, i convertit en refugi d’ultres , va ser despullat dels símbols falangistes que significaven a qui estava destinat i es convertí en un monument asèptic que a bon segur molta gent no sap ni per què està allà , ni a qui anava dedicat , si és que anava dedicat a algú.
El que tampoc tanta gent sap és que el monument és obra de dos creadors mataronins. El treball arquitectònic és de l’arquitecte Jordi Estrany , malauradament desaparegut , i el fris és obra de l’escultor mataroní Jordi Puiggalí. El monument que va ser discutit en l'època, ja que va ser acusat de ser plagi d'un monument a les víctimes de la guerra realitzat a França per l'escultor Arístides Maillol , serà ara avluat per tècnics municipals per decidir el seu futur el seu futur i si el fris ha de ser conservat o no.
Si oblidem el context històric , difícil per altra part , hem de dir que el monument va ser revolucionari per el que es feia en aquells temps. Una mica com d’escola mataronina , hi diem això ja que cal recordar també el monument a la memòria “ de los Caidos” realitzat per Manuel Cusachs que es trobava a la Pça de les Tereses i que va ser dinamitat una nit, i que corresponia a aquest concepte en bona part transgressor del que semblava anava a representar.
SET MESOS
Avui s’acompleixen set mesos de la signatura que donava vida a Proposta Mataró, el Fons d’Art d’artistes locals. Han passat set mesos i el silenci és absolut . No hi ha hagut cap mena de comunicació , ni la més mínima, i segueixo pensant que és una gran vergonya.
Molts miren a Beneficència , teòrics responsables directes d’aquest silenci anihilador, però jo mantinc també la meva mirada cap a Riera 48. El Fons d’Art va ser lliurat a la Ciutat i en la seva representació al Sr. Alcalde , que va voler ser acompanyat per el regidor de Cultura, en la signatura del trepitjat conveni. També es dons per tant , protagonista d’aquest silenci.
Però a bon segur cal disculpar-lo, està ocupat parlant amb Bassat i Miralles.