PSC MATARÓ I CULTURA. UN MATRIMONI IMPOSIBLE

 Aquest dimarts vaig acudir, convidat  tant per Toni Estopà com per M.J. Carrasco a la presentació pública del programa electoral (?) de cultura del PSC de Mataró per les properes eleccions municipals amb un resultat que amplia el de decebedor.

 Abans de tot , i per si algú no ho sap, soc socialista de cor, encara que no de carnet. Tota la meva vida he votat socialista en les eleccions generals. No ha estat el mateix en les municipals. Essent resident a Argentona , vaig votar una vegada per Iniciativa , amb Josep Fité de cap, i a Mataró , les properes eleccions seran les terceres en les que votaré en blanc, ja que amb consciència , i per a qualsevol persona que entengui la importància de la Cultura en la vida de la ciutat, és absolutament impossible votar el projecte (?) cultural del PSC , tant per la seva absurditat com per la seva inexistència.

Avans d'ahir va quedar evident un cop més, en la presentació pública feta a la Presó, sense micros, no fos cas que s’escoltés massa. Amb tan sols unes 50 persones, i amb escassa representació artística: Mariano Cabellos, Catherine Lorton, Esther Aliu, Margarida Riera, Manolo Prieto i una representant del Taller de Gravat. Com s’observa cap artista de primera línia entre els representants.

El que van dir és fàcil de resumir: Res, però res de res, entelèquies , figuracions però cap projecte clar , no tan sols en el món artístic ans també en el cultural. D’art en varen parlar  mig minut  escàs i per elucubrar al voltant del MAC, projecte imposat per la Generalitat i del que l’Ajuntament soto vocce , maleeix. Un projecte de fanfàrria , sense cap mena de resultats, ni artístics ni de contacte públic. I com a fet demostratiu era l’absència absoluta de qualsevol persona relacionada amb el mateix, en aquest presentació cultural.

En el que pertoca a idees culturals, cap ni una, ” mirarem de renovar el Monumental”, quan aquest és un teatre del tot obsolet que ja es volia tirar a terra en el temps d’Ivàn Pera com a regidor de cultura. Seguir recolzant el popular, amb les Santes al capdavant i afegir-hi  romeria del Rocío, i altres elements forans a la cultura de casa. Però d’apostar per una vegada per la cultura pròpia, res de res.

Deixant de costat l’inexistent projecte artístic, la resta va ser una debacle total, a qualsevol pregunta del públic, apareixia l’habilitat apresa de polítics d’ofici, amb cap  benefici fora del propi, com el cas del regidor de Cultura, que amb habilitat et deia que tenies raó, però que fora d’això, res més.

Una presentació cultural de poc més d’una hora i quart, amb preguntes del públic, ho diu tot. Cap aposta cultural general iniciada des de l’Ajuntament i per part dels assistents un “que hay de lo mio ” que demostrava la pobresa cultural d’un ajuntament sense cap mena de projecte cultural per el futur i que en aquest sentit porta a la misèria en el tema a una ciutat que s’esforça per a si mateixa en sortir del forat .

Un semifotisme generalitzat, traduït en no podem ni volem fer res fora de mantenir les quatre veles estructurades que queden  com son l’aula de teatre i la peculiar escola de música. De la resta, res de res que la cultura per el govern de la ciutat no serveix per a res fora de lluir una mica si tenim sort i algú destaca en ella.

Per a mi ja us ho anireu fent, perquè evidentment no serà amb el meu vot que aconseguireu els vostres nuls i quasi inexistents objectius. I si em permeteu , escolteu aquest diguem-ne consell, per les propers eleccions si no teniu res a dir, deixeu-vos de presentacions inútils i bajanades totals, i seguiu com ara, aprofitant-vos dels èxits creatius dels mataronins que treballen i s’esforcen lluny de vosaltres ja que no se senten representats pe aquest inútil departament de cultura.

PS.- Per cert, Cultura em segueix devent-me el que vàrem acordar per escriure el catàleg d’artistes mataronins a Nova York. Total era pel març del 2019, és a dir fa quatre anys. Suposo que el cobraré abans em mori, o al menys aquesta és la meva esperança, encara que amb els polítics actuals tot és possible, menys la correcció i la coherència.

 

SENTINT VERGONYA

Demà el 5è Premi de Pintura Torres García – Ciutat de Mataró arriba al seu clímax amb la lectura del veredicte , proclamació de guanyadors , lliurament de guardons i inauguració de l’exposició amb les 40 obres finalistes.

És a bon segur l’acte plàstic més important de la plàstica a la ciutat i amb important transcendència forana , tant per el nombre de participants de tot l’estat com per la importància que ja ha assolit el premi en aquestes 5  edicions. Seria per tant un element a destacar per part del Govern de la ciutat per el que de prestigi representa  per a la mateixa.

Però tots sabem que de fa anys ,- abans amb govern socialista i ara amb govern convergent -, la plàstica provoca al·lèrgies varies , irritacions de tota mena , disfuncions intestinals, problemes de descoordinació mental i altres alteracions importants en els que manen a cultura , i per això intenten fugir d’ella com es fa evident amb  la seva programació a Can Palauet que ara acompleix nou temporades estant vedada als plàstics locals i amb nul·la presència d’artistes plàstics forans que no practiquin el mal definit com a “art contemporani” .

Per això no és gens d’estranyar que el lliurament d’aquest premi i la conseqüent exposició no aparegui com a notícia al web municipal. No apareix entre les notícies generals i encara menys , - com era lògic esperar - , en l’apartat de cultura en el que per cert  totes les notícies presents corresponen a activitats ja passades.

Això sí , si cerquem més , en l’apartat d’agenda apareix l’anunci de l’acte però sense explicar en quin lloc es realitza , a bon segur com una juguesca municipal per a tal d’estimular l’enginy de ciutadans i possibles visitants.

Per tant , i per si algú encara no ho tenia present , cal recordar a tothom que demà dijous ( avui ja per a molts ) a les 7  de la tarda i a l’Ateneu Fundació Iluro (Antic Ateneu Laietana ) hi haurà l’acte oficial de proclamació de guanyador del Premi i inauguració de la pertinent exposició.

Un acte que hauria de ser la demostració de la força i la potència de la plàstica en general i especialment en l’àmbit mataroní. Per això ,i més que mai, vagi la convidada en acudir a  l’esdeveniment que s’ho mereix en si mateix i per la qualitat general del presentat.

Una convidada que va especialment dirigida a la gent de Cultura ( de l’antic Patronat , per entendre’ns) i del Museu de Mataró, que habitualment tenen per norma no assistir a l’esdeveniment. El natural és que no fossin benvinguts. Seria el que pertocaria per el seu constant menysteniment . Però els plàstics no som així. Volem que vinguin . Potser així podran veure el seu terrible error en aquest despreci permanent que mantenen a l’art en general i la pintura en particular.

PS.- Sabedor que això es llegeix cada dia a la casa Gran, que us sembla si fem un esforç i la gent de premsa col·loca la notícia on pertoca ( i a ser possible de manera destacada ) i la gent de cultura , amb tots els mal de ventres que vulgueu , actua com correspon a uns professionals i també ho anuncia?.

El fet no seria un detall, seria simplement complir amb l’obligació informativa d’un web municipal.

Estarem a l’aguait.

POLÍTICA CULTURAL

En Carles Spà publica al capgròs.com una molt bona columna en relació a la manca de política cultural que pateix la ciutat. Un escrit que comparteixo quasi en la totalitat de la seva essència, com igualment discrepo en bona part dels accents particulars que explicita. Però està clar que cal fer créixer el tronc que després ja intentarem dirigir les branques. I en aquesta tasca no anem pas ben encaminats.

Cultura sempre ha estat una patata calenta en el cartipàs oficial. Rebutjada eternament per els socialistes , desitjada sempre per Iniciativa i darrerament per Esquerra per allò de la cultura d’identitat nacional, el cert és que ningú ha volgut , o anant a la veritat , ha pogut , establir cap llibre de ruta que no fos l’ imposat per la base de tècnics del “Patronat” ( i així ens entenem tots ) , el que ha fet que la potència i direcció d’una branca o altre , no ha estat conseqüència de la direcció política del regidor que manava, i sí del gust i el poder interior del funcionari tècnic de torn.

Uns funcionaris amb tant poder que han aconseguit fins i tot tombar la truita de la desaparició dels patronats. Una desaparició gestada per anular el contrapoder que exercien a Cultura i que ha acabat desmantellant la resta d’ens , que funcionaven prou correctament , mentre que ells han mantingut el seus estatus d’intocables.

Cultura va ser el darrer ens municipal en tenir cap en aquest govern convergent. Les negatives a ocupar-lo es sumaven , una rere l’altre, a cada entrevista amb el candidat. Finalment va ser l’elecció del periodista Josep M” Torrent , home essencialment provinent del periodisme propagandístic de partit , que deixava ben a les clares per on anirien els trets. Seria molt més important l’aparença que no pas l’essència, el concepte. Però la seva marxa a alcaldia i la seva substitució per Ester Merino deixava clar el poc que importava cultura al govern de la ciutat. Era la renuncia a dirigir i era tornar a deixar el poder als tècnics per que mantinguessin quatre anys mes el seu poder i els seus estatus personificats.

I si això pot funcionar en un poble petit, a Mataró és un autèntic disbarat. El Govern actual està cofoi amb una política cultural d’aparador fonamentada en aquest element tan perillós per el perill d’encartonament , com ho és la cultura popular. Sembla com si el treball de cultura tingués el límit en les festes que marquen el curs de l’any amb el punt àlgid en Les Santes que serveixen per suspendre o aprovar amb nota tot el curs .La resta és pura anècdota.

Quatre obres de teatre , unes exposicions sense ordre ni concert, però tranquils que els artistes remuguen però no es queixen. Un apunt de música per aquí, una nota de circ per allà, un parell de cireretes agafades al vol ja que passaven per aquí, i aquí pau i després glòria, que a Mataró,  com tots sabem i veiem, la disbauxa cultural és absoluta i som l’enveja de tothom.

En el passat ple del mes de gener s’aprovava el Pacte Cultural que havia de servir per posar fil a l’agulla, fer el llibre blanc i començar a gestar el present i el futur de la cultura de la ciutat. En un mes ja havia d’estar tot en marxa i ... Han passat quatre mesos i no s’ha mogut una fulla. Llegeixo que Ivan pera va interpel·lar al govern per la política en arts plàstiques i la resposta va ser el silenci. I ...

La política cultural d’una ciutat la gestiona el Govern i en certa manera el Ple que acull als representants del poble. Ells han de marcar les directrius i enfilar el full de ruta. Però això a Mataró no és així. Uns pregunten , els altres responen, o no , i els de més enllà interpel·len reclamant que es faci el que no van fer quan manaven. I mentre la cultura de la ciutat s’esfilagarsa i els seus generadors s’espavilen com poden i per allà on poden.

Només entrant en el camp que ocupa generalment aquest blog , tenim un munt de temes sense una definició clara en el model d’actuar. Començant per l’ús i el potencial dels equipaments ( Museu, Ca l’Arenas, Can Xalant, Can Marfà, Can Minguell, Museu Bassat , Centres cívics, Taller de Gravat ...) i seguint per la tasca a seguir en els camps de la formació creativa i la relació amb el món educatiu, l’estímul a la creació, la divulgació de la mateixa , el concepte de manteniment del patrimoni  (l’existent i el que es gesta a cada moment ), els elements considerats  accessoris (obra pública , cartells ... ) i podem afegir tot el que vostès vulguin en la seguretat de que cap d’aquest camins que confegeixen la realitat i el futur cultural de la ciutat , no estan

contemplats de cap de les maneres en la realitat diària del que es cou a Cultura.

I certament una cosa son els somnis i l’altra la realitat d’uns moments com aquests. Però en una i altre circumstància cal establir els camins que ens han de permetre optimitzar el millor del que tenim , sigui molt o poc.

Han passat ja dos anys d’ençà les eleccions municipals. La meitat del mandat ja s’ha acomplert i és obvi que els resultats culturals son tan decebedors com negatius. Potser per això, i més que mai, caldria començar a escriure unes ratlles culturals en el programa de govern , no fos que al final del mandat es pugui considerar als seus protagonistes uns analfabets en direcció cultural.

Però , això sí, hem estat capital dels Tres (dos) Tombs. Al·leluia.

PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES. MATARÓ ( V)

ESPAIS EXPOSITIUS ...

CENTRES CÍVICS

En l’afany d’omplir tota el ventall de capacitats en l’àmbit creatiu , sempre és bo l’existència d’un espai on puguin exposar els artistes simplement afeccionats o aquells que estiguin en la fase més iniciàtica.

 Aquestes característiques son les que ja dominen en aquests moments en aquests espais,  però amb la circumstància de que la programació ve determinada en la individualitat de cada centre o associació i sense cap criteri ni en l’acceptació de l’artista , ni en la programació de la temporada, i molt menys amb un esperit de xarxa per multiplicar i potenciar el ressò d’aquestes petites mostres.

 Bo seria que a través de l’IMAC es centrés l’organització global de la xarxa de centres , tenint en compte sempre el detall individual de veïnatge o similar , que pugui afavorir la transcendència de la mateixa.

MUSEUS I COL·LECCIONS

 

La propera posta en marxa del museu de Can Marfà ha d’obligar a un replantejament general del conjunt de Museus de la ciutat. Un replantejament que hauria de ser essencialment tècnic i del que caldrà parlar-ne en el moment en que Can Marfà sigui més un realitat que no una entelèquia , entenen  que la propera posta en marxa de l’equipament va més destinada a uns elements concrets ( Museu del Gènere de Punt) que no pas al projecte que hauria de ser emblemàtic de que esdevingui el veritable Museu de la Ciutat.

Per això cal fer un impasse al concepte global i centrar-nos tan sols en la revitalització del vell Museu de Mataró ( Can Serra), que després de la seva rentada de cara, precisa essencialment una “rentada” d’activitats per trencar la imatge de vell casalot inhòspit i immòbil en el que no passa mai res.

MUSEU BASSAT

S’ha dit per activa i per passiva que el Museu d’art contemporani de Mataró. Col·lecció Bassat , per tots conegut com Museu Bassat,  pot i ha de ser un punt d’inflexió important en la transcendència de l’activitat cultural i artística de la ciutat.

Consolidat el Consorci i a punt d’iniciar un seguit d’activitats per donar-li activitat i vida més enllà de les exposicions temporals , seria important un aprofitament mutu de les activitats de l’IMAC i les del propi Museu.

Una aprofitament que pot anar des de programar activitats conjuntes i/o complementaries al fet de difusió conjunta de les activitats d’ambdós organismes.

És obligat que l’IMAC difongui mitjançant els seus canals habitual, tots els actes a realitzar per part del Museu Bassat, en certa manera com si fossin propis. Com seria igualment precís que en el Museu Bassat existís tota mena de difusió dels actes que du a terme l’IMAC . Una difusió realitzada de forma directe amb cartellera , programes , flyers , invitacions etc.

Una difusió conjunta que hauria de realitzar-se també mitjançant els corresponents enllaços en els respectives planes web.

COL·LECCIONS

La ciutat de  Mataró disposa d’una prou valuosa col·lecció artística que alhora és del tot desconeguda dels seus veritables “propietaris” que son els ciutadans.

Una bona col·lecció que es troba absolutament dispersa entre el Museu,  les diferents col·leccions del mateix , - cedides o donades -, les diferents regidories, la pròpia Alcaldia , els diferents ens autònoms , i ves a saber quans elements més.

Una col·lecció que cal reagrupar sota un sol concepte, al que ja se li buscarà el nom més adient,  i que serveixi per reunir en una sola unitat tot allò que conforma el que podríem dir “patrimoni museístic” de la ciutat.

Un reagrupament essencialment documental que haurà de donar pas a un altre reagrupament jurídic  convertint a “la ciutat” , mitjançant aquells elements jurídics més convenients, com a veritable dipositària / propietària del tot , i cedint la seva guarda , custodia i difusió , a aquell ens que es cregui més convenient que en aquest cas i  al meu entendre, hauria de ser  el Museu de Mataró .

Una vegada es disposi de tota la informació, aquesta hauria d’estar a l’abast de l’afeccionat i més encara del professional, mitjançant el suport informàtic més adequat , alhora que s’hauria de fer el possible per fer el salt a la xarxa i deixar el conjunt de dades del que conforma el veritable tresor artístic de la ciutat a l’abast de tothom.

La possibilitat de disposar d’un veritable inventari en relació a totes les obres d’art que estan sota l’aixopluc municipal ens hauria de permetre diseccionar quines son les mancances més greus de tot el conjunt i si existeix alguna manera de subsanar-les.

No fa falta un anàlisi molt exhaustiu per saber que potser la mancança més evident és la inexistència d’una veritable col·lecció , i de qualitat , que aplegui el fer dels artistes locals.

Així dintre de poc es pot donar la circumstància que mentre Mataró pugui gaudir d’una magnífica col·lecció d’artistes contemporanis ( Col·lecció Bassat) no disposi en canvi de cap indret en el que poder gaudir i estudiar la història de l’art local.

No fa tants anys que va existir la proposta de creació d’un fons d’art d’artistes locals. La proposta es concretà amb el compromís de quasi un centenar d’artistes de cedir una obra significativa per a la creació d’aquest fons que hauria d’omplir el buit existent.

Malgrat que la proposta va ser rebuda de manera entusiasta per tothom , figurant en el programa electoral de tots els partits presents en les eleccions municipals anteriors ( 2007 ) ,l’IMAC va decidir dinamitar el projecte de manera unilateral i sense donar cap mena d’explicacions ni als promotors ni als artistes.

Crec que segueix essent una idea interessant  que cobriria aquest buit que de cap de les maneres s’ha omplert , ni s’ha intentat fer-ho. És evident que per part dels artistes existeix una clara malfiança ja que no es va entendre ni la negativa al projecte , ni la manca de tota explicació  a aquells que amb la seva signatura es van sumar al mateix.

Reiniciar al projecte , amb un cert compromís per tirar-lo endavant , podria ser un bon pas per començar a recuperar la confiança del col·lectiu plàstic de la ciutat amb  l’IMAC , a qui no tan sols no se’l reconeix com aquell ens que hauria de ser el seu suport , ans se’l considera un veritable enemic que res ha fet per ajudar a les arts plàstiques i si en canvi ha fet moltes coses per aniquilar-les.

Queda clar que de dur-se a terme aquest fons , el mateix hauria d’exposar-se de manera permanent , no en la seva totalitat, però si amb la periodicitat d’unes exposicions temàtiques , estilístiques o semblants.

El lloc més adient podria ser , com ja comentàvem abans , Ca l’Arenas en la seva sala posterior o en la sala del soterrani , mentre que es pot preveure un espai alternatiu a Can Serra quan s produeixi el canvi amb el Museu de Can Marfà.

PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES. MATARÓ ( III )

ESPAIS EXPOSITIUS

Potser l’element que visualitza més l’activitat municipal a l’entorn de les arts plàstiques siguin els espais expositius municipals i les seves temporades d’exposicions.

Disposant l’Ajuntament actualment de diversos espais expositius i per a tal de fidelitzar la seva audiència , seria convenient que cada espai expositiu fos identificable per una línia d’activitat clarament dominant , establint-se la mateixa com a signe d’identitat, encara que s’ha de permetre una certa variabilitat en cas de ser necessari.

CAN  PALAUET

És la sala municipal d’exposicions per excel·lència i hauria de mantenir aquest estatus dominant de privilegi.

Encara que s’hi realitzen exposicions de tot tipus , ja fa moltes temporades  que el caràcter predominant ha estat l’acollir mostres de l’ anomenat “art contemporani” , seguint la línia dominant  i quasi única  que ha mantingut l’IMAC quasi des de la inauguració d’aquest espai.

Amb l’evidència de que s’ha d’eliminar aquest predomini quasi dictatorial de l’art contemporani en les temporades artístiques d’aquest espai , s’ha de pensar en establir una programació que afavoreixi una línia més variada i eclèctica, en la que el límit i el fil conductor no ha de ser un estil o tendència i sí un elevat nivell de qualitat. Un concepte d’excel·lència que permeti que Can Palauet esdevingui veritablement el sant i senya de la política expositiva artística de la ciutat , acollint les “grans” exposicions de la temporada.

Una temporada que s’hauria d’estructurar amb exposicions d’un màxim de durada de dos mesos, el que comporta  sis exposicions per temporada . La durada màxima s’estableix en el fet demostrat que una durada superior no potencia en absoluta la presència de pública , alhora que afavoreix una certa deshabituació de visita que no permet la seva fidelització.

Sis exposicions que , vistes les actuals circumstàncies econòmiques , podrien venir en bona part de les diverses institucions ( Generalitat , Diputació, Caixes d’estalvis, Fundacions , Museus , Col·leccions... ) que ofereixen exposicions itinerants , moltes elles de bona i excel·lent qualitat. Això sense deixar de costat l’oportunitat de realitzar-ne algunes de producció pròpia si l’ocasió és pertinent.

Però podria ser un bon punt a estudiar establir el costum de dedicar una exposició a l’any, i en moment ciutadà rellevant ( Nadal, Fires , Santes ..), a un artista mataroní per que aquest realitzés una gran exposició individual, o si s’escau una mostra antològica o retrospectiva.

Mostra aquesta que hauria de comptar amb un catàleg més generós que no pas les altres en les que en un desig de difusió s’hauria de potenciar més el catàleg de mà que no pas el catàleg de caire enciclopèdic ,de cost difícil d’assolir tant per l’organització com per els visitants.

A més del tema expositiu seria convenient efectuar el pertinent estudi per recuperar l’espai original de les sales d’exposició, estructurat en l’entrada de llum natural mitjançant les vidrieres del pati interior, vidrieres actualment clausurades per els plafons que conformen la falsa paret amb la que acaba l’espai expositiu.

Les sales varen ser concebudes amb aquesta llum ambiental per evitar l’evident ambient claustrofòbic de la sala principal, degut al seu baix sostre i a la inclinació en baixada de tot l’espai. Una estructura que perjudica , i molt, a les obres de mides grans que queden com esclafades i aclaparades  en aquets entorn tan pervers.

L’aspecte natural de l’espai sols ha estat mostrat en molt poques ocasions ja que el joc brut del llavors PMC envers la mostra de Josep Mª Rovira Brull que inaugurà el recinte , fent-lo compartir espai amb una mostra contemporània de Carlos Pazos, va obligar a aquesta solució d’emergència  per poder disposar de més espai. Una solució d’emergència esdevinguda d’habitud.

L’espai perdut , - en metres lineals -,  en eliminar aquestes falses parets es podria recuperar mitjançant la sala cedida a Can Xalant , espai que havia de servir d’enllaç entre les activitats del centre i la ciutat i que no ha funcionat en res com a tal i per tant ha perdut tot sentit , alhora que trenca tot el discurs expositiu del conjunt expositiu.

Igualment s’haurien d’estudiar les possibilitat tècniques que permetin sense molt dispendi ( unes guies i uns focus ) aprofitar el seguit de parets de la planta que actualment son inútils com espai expositiu ( passadís d’entrada i hall de la sala principal ).

CAN SERRA. MUSEU DE MATARÓ

En espera del pla d’usos de Can Marfà, els espais expositius de Can Serra haurien de ser destinats  a mostres que podríem definir com de “caire històric” , en el sentit tant de la mateixa història com en el de mostres especials per el seu didactisme o especificitat, amb una especial relació de proximitat o veïnatge.

Com en el cas anterior existeixen diverses exposicions generalistes d’aquests àmbits, organitzades per les més diverses institucions , que bo serien de ser aprofitades, sempre i quan existís , com dèiem abans,  un cert vincle amb la ciutat o comarca.

Seria convenient també que el propi Museu de Mataró, realitzes algunes produccions pròpies , amb cost assumible , en relació als tresors que acull en el seu fons , o en relació amb àmbits locals o comarcals remarcables per alguna circumstància específica ( aniversaris, commemoracions , fets històrics, etc .) .

Les exposicions de caire plàstic haurien de ser inexistents , o en el seu cas  mínimes, ja que aquestes haurien de tenir el seu lloc a Can Palauet o Ca l’Arenas , segons el seu caire o protagonisme.

Seria convenient que aquestes exposicions estiguessin  acompanyades d’actes complementaris , establint-se a ser possible una interrelació amb l’IME per intentar quadrar-los amb els seus monogràfics o amb cursos a Tres Roques.

Igualment és molt important incentivar la visita a les plantes superiors del Museu i a la seva exposició permanent  per incorporar-los així al cicle de les visites expositives,  malgrat la seva llarga periodicitat, i fent notar  la importància i vàlua dels tresors artístics allà dipositats.

( continuarà ... )

PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES. MATARÓ ( II )

CREACIÓ

Encara que la creació ,com a fet interior i personal que és , és difícil de ser potenciat en si mateix , sí que en el cas de les arts plàstiques existeixen possibilitats d’ajut i potenciació mitjançant els elements tècnics que la pròpia creació comporta. Uns ajuts que essencialment en aquests moments  s’han de centrar en  la possibilitat de que els creadors puguin aconseguir un espai de creació.

a molt de temps que els artistes plàstics locals intenten aconseguir un espai públic per a tal de que aquest es dediqui com espai comú de creació , mitjançant lloguer , cessió , taller obert etc . Han estat diversos els projectes engegats però mai d’elles ha arribat a bon terme.

Primer va ser el projecte de Can Xalant , espai que s’havia de dedicar als joves artistes i que tots sabem com ha acabat. Després va ser Can Minguell , amb un projecte ben treballat d’espais a lloguer reduït per a tota mena de creadors . Un projecte que es va anar esbiaixant cap un projecte tècnic / industrial , havent acabat en el que és ara , un magnífic contenidor sense un veritable aprofitament.

La crisi de la construcció ha deixat nombroses naus industrials en desús , que son alhora espai morts i perillosos per la seva degradació constant. És el moment de fer-ne ús i sense fer una gran despesa  es poden establir els criteris mínims per convertir-los en espai de creació artística per aquells creadors que no disposen de taller , o bé precisin d’uns espais més grans per a poder realitzar certes accions puntuals. D’espais d’aquest tipus n’hi ha diversos a la ciutat i molts d’ells son aprofitables per aquest ús.

Punt i apart és la decisió a prendre en relació a Can Xalant. És obvi que la presa de decisió en relació al futur de Can Xalant és un fet polític. Ho és no tan sols per la participació en el mateix de la Generalitat de Catalunya que el considera com un element important en el desenvolupament creatiu de l’art contemporani, ans també per que el mateix ha esdevingut des de la seva creació un element de discussió i de distorsió en el camp de les arts plàstiques i visuals locals.

És obvi que seguint els seus criteris,  Can Xalant ha desenvolupat perfectament la seva tasca com a centre de creació contemporània. Però és obvi també que aquesta tasca s’ha establert en un desarrelament generalitzat envers el món creatiu mataroní, amb l’excepció d’un petit grup , creant-se així un concepte concèntric de retroalimentació , en el que ben pocs gaudien d’un enorme pastís econòmic , mentre que la resta no tan sols no disposava de res, ans també era rebutjada en intentar entrar en el “grup”.

Si bé un espai com Can Xalant és enormement positiu i interessant , aquest sols pot mantenir-se si s’estableix una nova dinàmica en la que l’espai deixa de ser propietat absoluta d’un concepte reduccionista de creació i obre el seu àmbit a un concepte més generalista , del que puguin aprofitar-se tots els creadors locals, conreïn l’estilística creativa que sigui.

Igualment imprescindible és que el que succeeixi a Can Xalant reverteixi a la ciutat i que per tant aquesta obtingui un evident rendiment a la seva generosa participació econòmica. Participació econòmica que per altra part hauria de ser establerta molt a la baixa , ja que no pot ser de cap de les maneres , que un centre de creació , sigui del tipus que sigui , acapari una majoria percentual absoluta de tots els diners dedicats a, en aquest cas , a les arts plàstiques i visuals.

continuarà ...

PROJECTE DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES

Massa vegades el concepte de crítica queda embolcallat en una aura negativa. De per se la paraula crítica sembla comportar en el subconscient general l’afegitó de negatiu, quan no és així ni de molt bon tros.
Massa vegades als crítics se’ns considera com elements un xic amargats que quasi sempre veiem tan sols el negatiu i que si alguna vegada som “positius” és  degut a que el fet jutjat no tenia cap altra possibilitat de comentari que el de la lloança. I encara en aquests casos sempre apareix un “però” que intenta no acabar d’arrodonir la festa.

Però és obvi que no és així. Durant un temps jo vaig fer l’acudit de conjugar alhora les que podríem dir dues professions , la que m’alimenta el cos i la que m’alimenta l’esperit. Així quan va començar el joc dels curadors , a imatge dels “curators” , els historiadors de l’art , amb aqueta petita variació semàntica , etc. Llavors jo em vaig auto batejar  com “analista d’art”.

És en aquest anàlisi que abans de les eleccions municipals vaig preparar un dossier personal explicant la manera en que al meu entendre , podria funcionar l’apartat artístic en el global cultural municipal. És un dossier que ja fa uns mesos tenen a les seves mans tant el govern com l’oposició, per petició expressa d’ambdós. Un temps que no ha servit per rebre ni la més petita opinió al respecte.

És per això que aprofitant  que en aquests dies les notícies artístiques son minses i que ja portem sis mesos de temporada i en el camp de l’art en general, i de la plàstica en particular , no s’ha mogut un borrall, he pensat que no estaria de més fer públic aquest document per que pugui servir d’eina de treball , de discussió o si voleu de riota.

Heu-lo aquí:

PROJECTE  DE PROGRAMA MUNICIPAL PER A LES ARTS PLÀSTIQUES. MATARÓ

Massa vegades els municipis entenen que la seva tasca en el que pertoca a les arts plàstiques es limita a posar a disposició dels artistes un espai expositiu i si s’escau fer-ne una programació més o menys correcta i coherent. Res més lluny de la realitat.

Les arts plàstiques precisen d’un treball general que englobi totes les parts del procés i en dictamini quins han de ser els mitjans i els ajuts que s’han de disposar per fer-ne un projecte valorable, de futur, i principalment de ciutat que és del que es tracta. Un concepte establert amb un acurat paral·lelisme amb altres tipus d’arts .

Caldrà dons tractar de manera independent , encara que relacionada , les diferents parts del trajecte creatiu que en aquest cas podrien tenir,- i no és cap boutade-,  un cert paral·lelisme amb el concepte industrial.

Així podríem parlar de l’aprenentatge ( FORMACIÓ ),  fabricació ( CREACIÓ) , distribució (EXPOSICIONS) i emmagatzematge ( MUSEUS I COL·LECCIONS) , al que caldria afegir la resta d’elements que incideixen i complementen el concepte com ho poden ser el cas de la publicitat (cartells ), art públic (escultures al carrer) , formació integral de la ciutadania ( activitats escolars , conferències , visites guiades , actes complementaris...)  etc.

Uns elements que col·ligats entre si han de conformar el criteri artístic unitari que el govern vol fer avinent als ciutadans.

FORMACIÓ

Encara que és habitual en cada convocatòria electoral que molts partits presentin en el programa electoral  la recuperació de l’antiga escola d’Arts i Oficis com un objectiu a assolir, cal ser realistes i veure que aquest projecte és actualment inabastable. I al dir és no ens referim tan sols als moments actuals amb la crisi que patim que impossibilita tota mena de projectes agosarats en el tècnic i l’econòmic , ans també ho diem en unes condicions econòmiques més favorables.

Un projecte com aquest sols és viable quan es tracta d’una formació reglada amb el que comporta de titulació i professorat , i conseqüentment de crida a un alumnat més nombrós. Una formació reglada és actualment impossible ja que en al distribució realitzada per la Generalitat de les diverses modalitats culturals formatives , es va considerar que el Maresme quedava cobert amb l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona , mentre que Mataró en canvi obtenia l’escola d’Idiomes.

És per això que l’apartat formatiu d’arts plàstiques en l’àmbit municipal , avui per avui , s’haurà de limitar a potenciar les actuacions ja existents (Taller de Gravat ) , alhora que seria convenient establir una bossa econòmica per a poder becar  a artistes , (sempre en moment i temps de formació)  , que volguessin formar-se en altres tècniques   no contemplades.

TALLER DE GRAVAT

El taller de Gravat de l’IMAC és per la seva història i la seva trajectòria un element formatiu altament reconegut , no tan sols a la ciutat ans també a tot el país i l’estat.

La qualitat i solvència dels seus directors i mestres , Pilar Lloret i Jordi Rosés, l’han convertit en un veritable exemple a seguir , tant en el que pertoca a tot el projecte educatiu i formatiu , com per els resultats creatius que s’obtenen en cada curs i per la satisfacció absoluta de tot l’alumnat.

És per això que el Taller de Gravat de Mataró és un element que hauria de ser intocable per part del govern de la ciutat , alhora que malgrat les dificultats econòmiques del moment , s’hauria d’intentar potenciar en el possible.

El cert és que el taller de Gravat ha estat quasi sempre un element aïllat , que ha anat fent el seu paper , però que no ha estat inter-relacionat ni amb la ciutat , ni amb  les seves activitats plàstiques ni amb la gran majoria del món creatiu local  , i sols ha tingut un coneixement i un ressò ciutadà en el moment de les seves sempre magnífiques exposicions públiques, un fet que s’hauria de considerar com inadmissible quan es tracta d’una formació de caire públic. Caldria dons retornar el projecte a la base , sense abandonar per això l’estructura obtinguda en el seu creixement.

És per això que caldria renovar el projecte del Taller amb l’establiment d’una estructura , a bon segur piramidal, amb cursos evolutius,  posant l’accent en els cursos iniciàtics , que son els que essencialment han de rebre gran part de l’ajut municipal  i que han de mantenir una taxa pública econòmica i altament subvencionada que permeti la participació de tothom , en especial dels creadors joves .

Una subvenció que s’ha de reduir en bona part en els cursos superiors i d’especialització, en els que els creadors haurien de pagar una tarifa de mercat , ja que aquesta especialització serà essencialment d’aprofitament professional personal.

Una subvenció global que es podria potenciar amb un autofinançament del propi Taller mitjançant una certa independència que permetés pe ex. la posta a la venda dels treballs en ells realitzats , ja sigui de manera individual o amb carpetes de grup. Uns treballs que també podrien ser adquirits per el propi consistori i convertits en regals institucionals, uns regals que sorprendrien per la seva qualitat i originalitat.

Un autofinançament que es podria establir també d’altres maneres com ho podria  ser  la creació de cartells per a diversos actes públics municipals ( vist el lamentable nivell del departament d’imatge municipal, els resultats serien del tot positius ), o amb el lloguer de l’espai i el material d’estampació per a que artistes aliens al taller poguessin fer estampacions personals, o...

Sigui com sigui, cal establir la manera més adient per aconseguir que el taller de Gravat segueixi viu , actiu i  a ser possible potenciat. Qualsevol altra opció seria un lamentable error del que amb el temps ens hauríem de penedir indefectiblement.

BEQUES

Davant de la impossibilitat  per part de qualsevol estament municipal de cobrir el ventall de la diversitat de tècniques creatives , però estant èticament obligat d’oferir una igualtat d’oportunitat a tots els creadors , bo seria establir la possibilitat d’atorgar certes beques a artistes per a poder formar-se en la seva especialitat.

Un sistema econòmic de beques que alhora hauria d’anar acompanyat de que el mateix IMAC disposés i posés a disposició dels creadors la màxima informació possible de cursos artístics diversos que se celebrin en el país i gestionés alhora la possibilitat d’altres beques provinents dels mateixos organitzadors o d’institucions de tota mena.

........ ( continuarà)

( Les fotografies d'aquest post estan manllevades del web www.gaudiallgaudi.com  )

PROPOSTES CULTURALS

Fa uns dies que hem penjat les propostes culturals que ens ofereixen els nostres dos partits més potents a la ciutat , unes propostes que hem pogut valorar amb amplitud i al voltant de les quals bo seria fer-ne reflexió.

L’anàlisi a vol ras ens ofereix una curiosa perspectiva que inverteix la que és habitual en el context polític. Generalment és l’oposició la que fa volar coloms i explicita en el seu programa tot el desitjable, conjugant el possible i l’impossible, mentre que els equips de govern , coneixedors del fil que tenen a casa , es mantenen més cauts i aposten més per la realitat que no pas per la il·lusió.

No succeeix així en aquest cas. El PSC toca de peus a terra , deixa en el calaix aquell programa de Baron que ens va deixar embadalits a tots en la primavera de 2007 i aposta per el possibilisme ( a bon segur el que toca en aquests moments ). Intel·ligentment es centra en uns eixos programàtics potents obviant el petit fer de cada dia , tot pensant que la potència dels grans elements els han d’arrossegar, creient igualment però, que per petits no son pas menyspreables.

Uns punts a potenciar establerts amb lògica i senderi , que nosaltres subscrivim punt a punt , amb l’excepció del cas del nou centre cívic , un paper aquest que un ha entès sempre en el camp de la participació ciutadana, com curiosament sembla ser el que ara pensa també el Govern.

CiU presenta un pla per a un mandat i per tant el converteix en una veritable carta al Reis. És obvi que ens agrada , però és igualment obvi que tots tenim el convenciment que és més un desig que no una possibilitat de realitat. Per tant bo feria el govern de filar més prim i anar donant forma a tot el seguit de projectes , desitjos i il·lusions que desgrana en el seu llarg llistat.

En tot el llistat sols hi ha un punt d’absoluta discrepància i crec que el seu planteig és un error cultural important , com és el cas d’apostar per el concurs per escollir el cartell de les Santes. Han estat tantes les vegades que he parlat d’aquest tema que crec que ja ho he dit tot. Però cal repetir-ho una vegada més , l’elecció a concurs ,  a menys que aquest estigui dotat econòmicament amb una xifra molt valorable per els professionals, sols garanteix dues coses: Que el cartell serà populista i que serà de baixa qualitat.

El concurs de cartells al nivell del que parlem ha desaparegut d’arreu justament per la baixa qualitat de les obres presentades ja que cap dels bons professionals acostuma a presentar-se. A Mataró ja hem tingut ocasió de veure com van els trets amb el concurs alternatiu del Tot Mataró , amb unes obres molt fluixes , tant en el que pertoca a guanyadors com a finalistes.

Però tornant a la realitat , i vista la coincidència de les propostes, bé estaria una acció comú, un centrar-se en aquets elements ( Pacte cultural,  Llibre Blanc , eix Riera , Museu Bassat , Museu Textil, Biblioteca Antoni Comas ....) per començar a refer l’esfilagarsada  cultural local, tan malmesa en el mal fer dels darrers regidors de cultura.

Fer-ho cercant la confiança i l’aposta per la diversitat , intentant trencar definitivament la tirania d’un IMAC que s’ha de dinamitar , escampant les seves cendres de manera suficientment dispersa per que ni per casualitat puguin retrobar-se.

Tornar al concepte cultural de la cultura com pilar fonamental de la societat , i convertir a l’Ajuntament en aixopluc de la multiplicitat de mirades que ens ofereix un concepte tan polièdric com és la cultura.

Caldria , crec jo, començar per el principi i aquest no pot ser cap altre que la realització d’un pacte Cultural per un cantó, i començar a establir els fonaments de l’obligat Llibre Blanc de la Cultura , per l’altra. Mitjançant aquests elements disposarem d’aquells conceptes que ens han de permetre estructurar una cultura local forta , ferma i amb qualitat.

Un desig de tots buscat i mai aconseguit i que ara sols serà possible si per part del Govern existeix el convenciment del paper clau de la cultura en el context social de  la ciutat. Sols trencant el menys teniment elitista dels passats governs podrem començar a posar els fonaments per aconseguir allò tan repetit i mai aconseguit  com ha de ser situar a Mataró en el mapa cultural del nostre país.

(La fotografia que encapçala el post és de Quico Melero )

PROPOSTES DE POLÍTICA CULTURAL (II)

Si ahir presentàvem les propostes culturals de CiU l’actual partit en el govern, avui toca presentar les del principal partit de l’oposició (PSC).

Cal tenir en compte , per si algú en vol fer comparança, que mentre la proposta socialista té com punt final el PAM del 2012, la proposta de CiU té un objectiu que avarca els quatre anys de govern.

Una proposta cultural, aquesta del PSC , que serà explicat el proper divendres a les 19.30 hores a l’estudi de Ricard Jordà ( Sant Joan 24). Llàstima que una vegada més no s’hagi tingut en compte les coincidències ja que l’acte es solapa amb la presentació de la CAPSA nº11 en l’espai de la Presó. Un acte de força importància que justament hauria d’estar en l’agenda de qui vol prendre part activa en la política cultural de la ciutat.

Sigui com sigui, aquesta és la proposta:

CULTURA: com a valor cultural, valor social, valor econòmic,
valor formatiu i en valor identitari

PROPOSTES:

1. Definir conjuntament amb les entitats i els agents culturals un Pacte per la cultura.

2. Catalogar el teixit cultural de la ciutat, el llibre blanc de la cultura, i donar-lo a conèixer.

3. Planificar i tramitar urbanísticament l’Eix de la Riera com a element conductor dels grans equipaments culturals de la ciutat, actualitzant els existents i construint-ne de nous com en Nou Teatre Monumental a la zona del Parc Central.4. Constituir el Consorci del Museu del Gènere de Punt que conjuntament amb Caixa Laietana i la Fundació Vilaseca gestioni el Museu del Gènere de Punt a la nau petita de can Marfà.

5. Posar en marxa la Biblioteca Antoni Comas,a l’edifici de l’Escorxador, i planificar-ne la tercera al Triangle de Molins conjuntament amb un gran equipament esportiu i cívics

6. Mantenir la col·lecció Bassat a la nau Gaudí i treballar per convertir l’edifici de la Farinera en la seva seu definitiva tot cercant els recursos financers necessaris i redefinir els espais dedicats a les arts plàstiques, garantint la presència de les diferents corrents artístiques tant pel que fa a la producció com a la difusió i posant especial atenció en els creadors locals.

7. Crear un calendari d’actes culturals (Festival Shakespeare, Mostra de Cinema, Setmana de Música Antiga, Les Santes, ....) que tinguin una dimensió comarcal i nacional i que es promocionin i difonguin dins dels circuïts i xarxes del país.

8. Redactar el projecte executiu i iniciar les obres del nou centre cívic del carrer Muntanya.

PROPOSTES DE POLÍTICA CULTURAL (I)

No sé si encomanats per la campanya electoral per les properes eleccions generals , els partits mataronins més forts , és a dir PSC i CiU , semblen haver-se despertat de la letargia política d’aquests mesos de mandat i de cop i volta i de manera quasi coincident , han llençat a la ciutadania les seves propostes per aquest mandat.

Uns , els que manen ( CiU ),  amb el compromís de dur-los a terme i donant exercici de transparència indicant l’estat en que cada proposta es troba en cada moment ( espero que de manera més sincera que no pas el retiment de comptes que practica el darrer govern de Baron). És el que anomenen Pla de Mandat de l’Ajuntament de Mataró (2011 – 2015).

Els altres , els que estan a l’oposició ( PSC ), amb la presentació del projecte “Cap al 2012” , en un camí que va més pas a pas , en el que indiquen els punts prioritaris dels socialistes per el PAM 2012.

Lamentablement la gent de la Cultura defuig molt d’aquests debats programàtics , que considera inútils i de paper mullat, i no fa ni un pas per anar a cercar aquestes idees que poden marcar el futur de la ciutat. Però com que jo crec el contrari he pensat que no estaria malament publicar-los en el blog i després fer-ne anàlisi complementari , tenint en compte la correcció del temps marcat.

Per això avui ofereixo els apartats culturals del projecte de CiU ( comença el poder ) i demà serà el torn del PSC. Després serà el moment de la comparança i de parlar d’encerts i errades , sempre en el nostre criteri , en el que considero un sà exercici de valoració política.

PROPOSTES CiU

Mataró cultural

La cultura de Mataró com a eix de cohesió, dinamització social i econòmica i de projecció exterior.

Àmbits:

9.1. Cultura i ciutat

9.2. Acció museística

9.3. Biblioteques i arxius

9.4. Patrimoni arqueològic i natural

9.5. Festes populars

9.6. Arts escèniques i visuals

6 OBJECTIUS 53 COMPROMISOS

9.1. Cultura i ciutat

Objectiu: Dotar la ciutat d'una programació cultural completa

compensada amb tots els agents culturals de la ciutat.

Compromisos: 9.1.1. Afavorir la creació de sinergies amb la iniciativa privada en

l'àmbit de la cultura, prioritzant criteris generals com el mataronisme, la

comarcalitat i la catalanitat.

9.1.2. Gestionar la relació amb les entitats de manera coordinada i

eficient sota el principi de la subsidiaritat.

9.1.3. Crear nous sistemes de subscripció per internet que permeti

rebre per correu electrònic la programació d’activitats de tota la ciutat.

9.1.4. Crear una agenda d'activitats en línia de ciutat, també en

l’àmbit de la cultura.

9.1.5. Repensar la funció de fer l’equipament de Can Xalant i

aconseguir una més gran implicació amb l’activitat cultural de la ciutat.

9.1.6. Promocionar les residències artístiques a la ciutat.

9.1.7. Potenciar el projecte Mataró Plató de creació de continguts

audiovisuals.

9.1.8. Definir el llibre blanc de la cultura.

9.1.9. Impulsar el debat a l’entorn de les polítiques culturals i creació

de consells assessors especialitzats cercant la complicitat dels

principals agents que participen a l’activitat cultural de la ciutat.

9.1.10. Elaboració de materials que possibilitin el lligam entre l’escola i

el patrimoni cultural de la ciutat. Creació d’una cartera d’iniciatives

pedagògiques.

9..1.11 Potenciar una indústria cultural de la ciutat i convertir

l’activitat i el patrimoni cultural com un element important de la

promoció de la ciutat.

9.1.12. Utilitzar elements històrics repartits pel nostre terme municipal

per convertir-los en referents dels nostres barris (Torre Llauder, Sant

Simó, Torre de Can Palauet al Sorrall, ...).

9.1.13. Vetllar per la presència de cinema en versió original, tant a

nivell públic com privat.

9.1.14. Estudiar la celebració d’un festival Internacional de música.

9.2. Acció museística

Objectiu: Revaloritzar els museus de Mataró.

Compromisos: 9.2.1. Posar a l'abast dels ciutadans les col·leccions patrimonials

municipals, mitjançant internet. Programa Museum Plus

9.2.2. Potenciar el fons d'art del Museu de Mataró.

9.2.3. Unificació d'horaris dels centres museístics.

9.2.4. Potenciar la difusió del Museu d'Art Contemporani Col·lecció

Bassat, com a element de promoció de ciutat, estudiant la possibilitat

d’ubicar-lo definitivament a l’edifici de La Farinera.

9.2.5. Activar el projecte de gestió i viabilitat de Can Marfà. Estudiar

la possibilitat de creació, conjuntament amb els altres actors implicats,

d’un òrgan que impulsi i administri l’activitat al voltant del Museu del

Gènere de Punt de Mataró.

9.2.6. Potenciar el fons històric i patrimonial de la Ciutat.

9.2.7. Promoure el coneixement públic de col·leccions privades de

gran valor existents a la ciutat.

9.2.8. Estudiar la potencialitat i la viabilitat del projecte “Casa Museu

de Puig i Cadafalch”.

9.2.9. Revitalitzar i redefinir el paper de l’espai de Ca l’Arenas.

9.2.10. Major obertura a l’exterior. Captar més mostres d’Art en circuit

itinerant per Catalunya

9.3. Biblioteques i arxius

Objectiu: Obrir noves biblioteques i integrar-les en una xarxa urbana.

Compromisos: 9.3.1. Recuperar el Fons Notarial de Mataró (arxiu de la Corona

d'Aragó).

9.3.2. Suport al Museu Arxiu de Santa Maria perquè esdevingui

centre d'estudis locals. Donar suport als grups de recerca local.

9.3.3. Estudiar l’activació de la Col·lecció Caps de Bou d'història

local.

9.3.4. Cercar els recursos materials i econòmics necessaris per a la

posada en funcionament i manteniment de la nova Biblioteca Antoni

Comas.

9.3.5. Potenciar i coordinar les activitats de promoció de la lectura i

l’escriptura.

9.3.6. Acabar la digitalització de l'arxiu històric i l'arxiu audiovisual

per garantir-ne l’accessibilitat.

9.3.7. Crear la xarxa urbana de biblioteques.

9.3.8. Potenciar el fons documental i arxivístic amb exposicions

temporals.

9.4. Patrimoni arqueològic i natural

Objectiu: Rendibilitzar el patrimoni com a valor econòmic.

Compromisos: 9.4.1. Redactar un pla integral de salvaguarda del patrimoni

arqueològic i històric de la ciutat.

9.4.2. Potenciar les rutes històriques del Municipi Iluro, Mataró del

barroc, Josep Puig i Cadafalch i el seu temps.

9.4.3. Implicar els sectors productius i la promoció econòmica en el

sector cultural.

9.4.4. Executar els plans directors de patrimoni (torre Llauder,

basílica de Santa Maria i la Muralla).

9.4.5. Crear un Centre d'Interpretació de les restes romanes del

Maresme accessible per internet.

9.4.6. Actuar per mantenir la casa de cos mataronina.

9.5. Festes populars

Objectiu: Projecció exterior de Les Santes com a valor cultural

nacional.

Compromisos : 9.5.1. Potenciar i consolidar un calendari cultural i festiu mataroní.

Festa Major de Tardor vinculada a la Festivitat de Sant Simó.

9.5.2. Reforçar la projecció exterior de Les Santes.

9.5.3. Concurs per a l’elecció popular i democràtica del cartell de Les

Santes.

9.5.4. Procurar la sostenibilitat i l’adaptació de les festes populars per

fer-les més segures i perdurables.

9.5.5. Crear la Casa de la Festa.

9.5.6. Potenciar l’Onze de Setembre, diada nacional. Gran Festa

Nacional i de ciutat.

9.5.7. Revisar el funcionament dels grans esdeveniments culturals

de l’any tenint en compte totes les propostes de canvi i la implicació

del màxim nombre de col·lectius i entitats ciutadanes.

9.6. Arts escèniques i visuals

Objectiu: Equilibrar la programació escènica i d'arts visuals.

Compromisos: 9.6.1. Potenciar la Mostra de Cinema.

9.6.2. Cercar l'equilibri entre disciplines artístiques.

9.6.3. Promocionar els/les joves artistes mataronins.

9.6.4. Adaptar la programació musical als diferents perfils de

consumidor cultural. Mantenir els esdeveniments d’alt valor actuals i

apostar per nous esdeveniments i formats.

9.6.5. Impulsar la programació competitiva en arts escèniques.

9.6.6. Impulsar la redacció del projecte del nou Teatre Monumental i

estudiar la viabilitat de la seva construcció i posada en funcionament.

9.6.7. La Riera, com a eix cultural amb projecció supralocal.

9.6.8. Activar polítiques i activitats de reclam en arts escèniques i arts

visuals per a nous públics. Prestant especial atenció als joves,

vinculant educació i cultura.

EIX ESTRATÈGIC 10

Mataró capital

Mataró, orgullosa de la seva identitat i personalitat, oberta al món,

capital natural i per voluntat del Maresme. Mataronisme. La voluntat i el

compromís de Mataró Capital es reflecteix en tots els àmbits i

compromisos fixats en el Pla de Mandat. La il.lusió, l’esforç i l’orgull ens

ha de situar en la capitalitat de tots aquests àmbits.

10.4. Capital cultural

Objectiu: La cultura i les festes populars de Mataró, com un element

de projecció exterior de la ciutat.

Compromisos: 10.4.1. Reforçar la imatge exterior de Les Santes i el patrimoni

cultural.

10.4.2. Transformar les activitats culturals de la ciutat en autèntics

elements catalitzadors de la indústria cultual, creadores d’empreses i

d’ocupació.

10.4.3. Donar a conèixer i rendibilitzar el patrimoni cultural de Mataró