Cada anys aprofito les meves vacances d’estiu
a Monreal del Campo a Terol per fer una escapada d’un dia per visitar alguna exposició
important. La situació de la població a una hora de Saragossa, menys de dues de
València , i a dues hores i mitja de Cuenca i Madrid, em permeten sempre trobar
una ciutat amb exposicions importants per a visitar.
Aquest any vist el que es podia visitar
quedava clar que València era la ciutat que més convidava a visitar. No tan
sols per visitar el Museu de Hortensia Herrero ans també per les tres
magnífiques exposicions que acollia Bancaja, que a més es troba ben a prop de l’anterior.
O sigui que aquesta va ser la nostra tria i crec que vàrem encertar del tot, obviant
a l’IVAM ja que de les exposicions que presentava sols la de la família Pinazo m’era
d’interès.
Havent parlat ja de Kiefer i el centre d’art Hortensia
Herrero, toca ara afer repassada a les exposicions que vàrem poder gaudir al
Centre d’Art de la Fundación Bancaja i començar amb la magnífica exposició “Tàpies. Última època 2002-2012” una exposició
sorprenent ja que un no havia pogut gaudir en plenitud dels darrers treballs
del gran artista.
L’exposició se centra en la producció tardana
d’Antoni Tàpies, des de 2002 fins a la seva mort en 2012 als 88 anys, amb un
conjunt d’obres especialment representatives que condensen la seva essència com
a artista durant el període menys conegut de la seva dilatada trajectòria
artística de sis dècades.
El recorregut expositiu ben realitzat i amb
una adequat joc d’il·luminació que permet gaudir plenament de les obres, explicita com les idees i formes que van donar
forma a la seva reconeguda personalitat artística van seguir presents en el
treball realitzat des de la maduresa de la seva octava dècada de vida amb una
expressió pictòrica que es torna més lliure, directa i depurada.
A l’exposició vàrem poder gaudir de 22 peces
de gran format , algunes inèdites que es mostren per primera vegada al públic
en aquesta exposició. Les obres presentades provenen de la col·lecció de la
família a excepció de “a = a (2005)”, que va ser adquirida per
la Fundació l’any passat.
Així podem gaudir del Tàpies íntim de l’última
dècada que s’enfronta amb energia
continguda i la incorporació dels seus objectes quotidians , ja siguin fustes,
teles, cordes o fragments de mobiliari, que integren el real dins del pictòric,
a la cristal·lització del seu projecte que essent artístic és alhora moral i
filosòfic.
Al llarg de l’exposició s’evidencien tres
temes fonamentals en l’obra de Tàpies: el cos humà, amb la presència de
petjades, extremitats o torsos que representen un cop més la idea de presència
i vulnerabilitat i del cos com a memòria; els símbols amb les seves
característiques creus, lletres i altres símbols que funcionen com un
vocabulari personal i com a eines de pensament que equivalen a recordatoris
espirituals; i finalment els objectes que mitjançant fragments reals incrustats
en l’obra , connecten el material amb el conceptual .
Una exposició enormement intensa que expressa
de formà clara i sense segones lectures com la potència vital de l’autor es va
mantenir fins els darrers moments.
Una exposició que va ser un gran plaer visitar
i que lamentem no s’hagi pogut visitar al nostre país, que era alhora el seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada