Però a més a més, Aranjuez i Mataró estan unides per l’art , ja que va ser Sixto
Albertí i Thomas , un artista mataroní
nascut l’11 de setembre de 1894 i
que va morir a Argentona el 17 de novembre de 1986, qui va succeir al gran
Santiago Rusiñol com a pintor “oficial” dels jardins d’Aranjuez.
Certament el nom de Sixto Albertí és un nom absolutament
desconegut en l’art mataroní actual, més enllà d’aquells que ja freguem o
superen la setantena, ja que la seva darrera exposició va ser el marc de 1982
al la sala que per un llavors disposava el Banc de Bilbao. Albertí format com
tots els artistes mataronins al redós de l’Escola d’Arts i Oficis, practicava
un paisatgisme luminescent i post-romàntic que va tenir en els jardins d’Aranjuez,
amb el contrast de la seva llum i els espaís ombrívols la seva més preuada font
d’inspiració, plasmant-los amb un èxit total, centenar de vegades , el que el
convertí en l’artista oficial dels Jardins de los reales sitios, succeint a
Santiago Rusiñol.
El seu reconeixement era tal que com a mostra bé valguin dos
botons. El primer, quan a Aranjuez va
fer un gran homenatge al Maestro Rodrigo per el seu “Concierto de Aranjuez” per
a guitarra y orquestra, de fama mundial ( Recordar les versions de Miles Davis
o Richard Anthony entre d’altres i qualsevol de les clàssiques orquestrals ), l’acte
més important després del correponent concert , va ser una magna exposició de
Sixto Albertí, amb el posterior obsequi d’una obra al guitarrista.
L’altre va
ser que volent el poble d’Aranjuez fer un Homenatge a Santiago Rusiñol , aquest
es tractà d’un bust de l’artista que realitzà el propi Albertí i que va ser sufragat
per colecta popular i que ara es troba en la plaça Rusiñol, just en l’encreuament
dels dos gran jardins d’Aranjuez.
Però a més d ‘un bon pintor, era un hàbil escultor que creà a Madrid
de la postguerra una empresa d’imagineria popular dedicada a “repoblar” esglésies
i especialment passos religiosos de Setmana Santa desapareguts per la Guerra
Civil. Era al carrer Fernández de la Hoz de Madrid, prop de l’actual museu
Sorolla, i les seves imatges senyoregen molts pobles de Castella i molt especialment
de la Manxa, com el Jesús de Medinaceli de VIllarobledo (Albacete) , segons els
experts una de les millors representacions del país d’aquest figura.
Molts argentonins recordem perfectament la seva figura amb fulard,
barret, llacet i acuradament mudat, tornant de missa de bracet amb la seva dona ,
que be semblava Miss Marple, i amb el tortellet de la mà, dirigint-se cap a
casa seva al carrer Barcelona d’Argentona. Una casa pintada amb un Sant Jordi
escultòric a la façana , i parres artístiques creixent per arreu.
L’any vinent 2019 s’acomplirà el 125 aniversari del seu naixement.
Pensem que una de les tasques dels Museu locals és recuperar el paper dels seus
importants artistes històrics a qui el temps ha esborrat la pàtina i ela brillantor.
Crec que cal recuperar la imatge de Sixto Albertí. I que una
exposició amb les seves obres , -desconeixo si el Museu en té alguna-, però
seria fàcil obtenir-ne, col·locades en paral·lel amb obres de Santiago Rusiñol,
de les que sí disposa el Museu i de les que més fàcil encara seria obtenir-ne d’altres,
es podria gestar una magnífica exposició que reflectís un moment i un temps.
Però és clar per començar cal tenir uns coneixements . I
estic convençut que la gent del Museu deu ser ara quan sent per primera vegad el
nom de Sixto Albertí. I potser per això anem, amb el menysteniment dels artistes
locals per bandera,