dilluns, d’octubre 15, 2018

SIXTO ALBERTÍ / ARANJUEZ / MATARÓ





 No crec que molts pensin que hi ha lligams entre Aranjuez i Mataró. Però si ens hi acostem hi ha més que la coincidència en una certa dependència capitalina, encara que Aranjuez està més lluny de Madrid que Mataró de Barcelona. Hi ha altres lligams, per exemple el tren. Si la línia Mataró -Barcelona és la primera de l’estat, la segona va ser la Madrid Aranjuez. Ambdues poblacions estan en uns entorns agrícoles importants, amb la maduixa com element referèncial. La maduixa del Maresme, i la fresa de Aranjuez que fins i tot dona denominació  a una ruta turística que es celebra d’abril a octubre, anomenada “el tren de la fresa” amb viatge en tren d’època i diverses visites a la població.

Però a més a més, Aranjuez i Mataró  estan unides per l’art , ja que va ser Sixto Albertí i Thomas , un artista mataroní  nascut  l’11 de setembre de 1894 i que va morir a Argentona el 17 de novembre de 1986, qui va succeir al gran Santiago Rusiñol com a pintor “oficial” dels jardins d’Aranjuez.




Certament el nom de Sixto Albertí és un nom absolutament desconegut en l’art mataroní actual, més enllà d’aquells que ja freguem o superen la setantena, ja que la seva darrera exposició va ser el marc de 1982 al la sala que per un llavors disposava el Banc de Bilbao. Albertí format com tots els artistes mataronins al redós de l’Escola d’Arts i Oficis, practicava un paisatgisme luminescent i post-romàntic que va tenir en els jardins d’Aranjuez, amb el contrast de la seva llum i els espaís ombrívols la seva més preuada font d’inspiració, plasmant-los amb un èxit total, centenar de vegades , el que el convertí en l’artista oficial dels Jardins de los reales sitios, succeint a Santiago Rusiñol.




El seu reconeixement era tal que com a mostra bé valguin dos botons. El primer, quan a  Aranjuez va fer un gran homenatge al Maestro Rodrigo per el seu “Concierto de Aranjuez” per a guitarra y orquestra, de fama mundial ( Recordar les versions de Miles Davis o Richard Anthony entre d’altres i qualsevol de les clàssiques orquestrals ), l’acte més important després del correponent concert , va ser una magna exposició de Sixto Albertí, amb el posterior obsequi d’una obra al guitarrista.



 L’altre va ser que volent el poble d’Aranjuez fer un Homenatge a Santiago Rusiñol , aquest es tractà d’un bust de l’artista que realitzà el propi Albertí i que va ser sufragat per colecta popular i que ara es troba en la plaça Rusiñol, just en l’encreuament dels dos gran jardins d’Aranjuez.





Però a més d ‘un bon pintor, era un hàbil escultor que creà  a  Madrid de la postguerra una empresa d’imagineria popular dedicada a “repoblar” esglésies i especialment passos religiosos de Setmana Santa desapareguts per la Guerra Civil. Era al carrer Fernández de la Hoz de Madrid, prop de l’actual museu Sorolla, i les seves imatges senyoregen  molts pobles de Castella i molt especialment de la Manxa, com el Jesús de Medinaceli de VIllarobledo (Albacete) , segons els experts una de les millors representacions del país d’aquest figura.

Molts argentonins recordem perfectament la seva figura amb fulard, barret, llacet i acuradament mudat,  tornant de missa de bracet amb la seva dona , que be semblava Miss Marple, i amb el tortellet de la mà, dirigint-se cap a casa seva al carrer Barcelona d’Argentona. Una casa pintada amb un Sant Jordi escultòric a la façana , i parres artístiques creixent per arreu.




L’any vinent 2019 s’acomplirà el 125 aniversari del seu naixement. Pensem que una de les tasques dels Museu locals és recuperar el paper dels seus importants artistes històrics a qui el temps ha esborrat la pàtina i ela brillantor.




Crec que cal recuperar la imatge de Sixto Albertí. I que una exposició amb les seves obres , -desconeixo si el Museu en té alguna-, però seria fàcil obtenir-ne, col·locades en paral·lel amb obres de Santiago Rusiñol, de les que sí disposa el Museu i de les que més fàcil encara seria obtenir-ne d’altres, es podria gestar una magnífica exposició que reflectís un moment i un temps.

Però és clar per començar cal tenir uns coneixements . I estic convençut que la gent del Museu deu ser ara quan sent per primera vegad el nom de Sixto Albertí. I potser per això anem, amb el menysteniment dels artistes locals per bandera,

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Fa uns anys vam heretar un cuadro de l'Alberti. Pels fills era bastant horrorós de manera que no el volíem a casa nostra.
El vam intentar vendre però ningú ens en donava res. Al final el van tirar.

Félix ha dit...

Tengo localizado un bonito cuadro de Sixto Alberti, con los jardines de Aranjuez fechado en 1949.