diumenge, de gener 16, 2022

DONES

 

Rosa Codina.Esteve


La Fundació Iluro s’afegeix a la reivindicació de les dones artistes presentant a la seu de l’Ateneu una exposició dedicada a elles amb 32 obres provinents del seu fons d’Art.

He de confessar que si bé estic absolutament d’acord amb la reivindicació del paper de la dona en l’art, no soc gens procliu a aquestes mostres que sols estan lligades per la identitat de gènere, sense tenir en compte cap més parentiu. Crec que la diferenciació en la valoració artística ha d’estar fonamentat en la qualitat i no pas en la identitat sexual.

Montserrat Gudiol

I ho dic des de la defensa aferrissada que en el petit àmbit local he fet d’algunes artistes absolutament desconegudes i menystingudes a la mateixa,  com en el cas de Rosa Codina-Esteve o Carme Garolera, autores de qualitat contrastada per arreu i que no existien per a la seva ciutat. Això per no dir altres noms com els de Nefer, Marta Duran , C: Morales, Mònica Vilert o Catherine Lorton què han tingut sempre en les meves crítiques la visió de futur artístic i de valoració del nivell artístic que atresoraven.

Fusako Yasuda

Dit això i entrant en matèria hauríem, com, a prèvia,  considerar d’agosarat el projecte de la Fundació Iluro, ja que coneixedors tots de les mancances del seu fons d’art , unes mancances d’arrel ja que la col·lecció de la Caixa Laietana mai va ser una col·lecció d’art en el seu sentit estricte. Si hi afegim que aquesta col·lecció va quedar a més esquarterada  en la fusió en Bankia, tot ens feia témer , una mostra esvaïda i poc representativa com així ha estat en realitat.

Clàudia Gropp

Malgrat que individualment parlant hi ha obres de bona qualitat i que mereixen l’atenció de l’espectador com poden ser les de Codina-Esteve, Condomines, Duran, Grop, Gudiol ,Ibañez, Nefer o Yasuda, aquestes obres queden com illes aïllades, i valgui la redundància,  en un atol al bell mig de la immensitat de l’oceà que n’és l’espai expositiu.

A més a més, la mostra no ens permet cap lectura fora de l’aïllada de cada obra ja que no es fa constar l’any de realització de les mateixes, element que podria permetre comparar les diferents estilístiques del mateix moment. Un detall fàcil per altre part de ser constatat ja que la majoria d’obres pertanyen a les obligades donacions de quan s’exposava a la Caixa Laietana , o a compres puntuals per ex. a la Biennal Torres García

Marta Duran i Carme Riera


Tampoc hi ajuda el catàleg sense una explicació artística de la mateixa, tant en el sentit col·lectiu com individual, i sense explicar detalls que la podrien fer més entenedora, com però ex explicar l’amistat des de sempre d’Emília de Torres i Maria Jesús de Solá que permet veure grans  concomitàncies en el tractament de la figura d’ambdues., i així en altres exemples.

Beatriz Sumeizo i Esther Galdón


Si hi afegim el pes de les absències en un entorn localista, pròpies de les mancances el fons ,com per ex. de Roser Vinardell , deixeble de Jordi Arenas i professionalitzada en la dècada dels 70, o el noms de VIlert, Garolera, Lorton, germanes March, Morales i altres , fan de la mostra  una anècdota  en comptes d’una demostració de pes i de fe en la gran qualitat de l’art produït per les dones.

Conxa Ibañez, Marta Carreté i Nefer


Una exposició que s’ha de visitar sempre i quan es fixi la mirada en la individualitat del presentat, amb obres prou interessants, però que presenta un escàs valor en el conjunt global i la intencionalitat de potenciar la figura de la dona com artista , elevant-la als nivells dels seus companys de gènere masculí.

 

DONES.

Fundació Iluro. Mataró

Del 17 de desembre de 2021 al 27 de febrer del 2022

divendres, de gener 07, 2022

15 X15.

 


Obra de Joan Hortós


Si hi ha una exposició col·lectiva a Mataró que any rere any es supera a si mateixa  en el que pertoca a quantitat, qualitat i interès dels espectadors és sens dubte la de 15 X15 que amorosament conres cada anys l’Associació de Sant Lluc.

Aquest any han estat 85 els creedors que han respost a la seva crida confegint una estimable mostra , magníficament presentada  a la sala d’Aparelladors amb un encomiable treball de Teresa Roig en el comissariat i muntatge. amb el que ha donat l’aire que precisen aquestes petits obres de tan solls 15 cm de mida.




La gran majoria d’autors a més a més a més no han escatimat esforços per aconseguir unes obres amb personalitat pròpia i identificativa d’ells mateixos , amb uns nivells qualitatius prou valorables, donant així pas a un veritable puzle, o potser seria més escaient parlar de patchwok de mini obres, en les que hi estan presents tots els estils , tendències, tècniques i materials, en un bigarrat conjunt pluri individual que captiva en el general i obliga a la deturada atenció a la recerca de l’obra més plaent per a cada espectador.




Lamentablement la mostra ha estat tenyida pel dol de la mort , l’endemà de l’acte inaugural , de Joan Hortós que com cada any participava ne la mateixa, en aquest cas amb una obra plenament significativa del seu fer.

15x15

Del 15 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022

Sala del Col·legi d’Aparelladors. Mataró

 

dilluns, de gener 03, 2022

CARPE DIEM. L’ART DELS MOSCARDÓ

 



Després del més que obligat parèntesi nadalenc, cal tornar a posar fil a l’agulla recordant les darrers exposicions de l’any, encara en actiu. Seguint el costum que m’he mercat fa uns anys , intento començar amb una exposició que mereixi un comentari positiu tant en el que pertoca a qualitat com a esperit i com en poques ocasions he tingut més fàcil la tria que no podia ser altre que la de l’expo que els germans Moscardo, Ramon en la pintura i Josep en l’escultura ens ofereixen a l’espai capgròs.



Nomenar els germans Moscardó  és nomenar una pintura essencialment vital, generador d’un art fonamentat en la joie de vivre, en l’hedonisme dels petits plaers , físics, ambientals, espaials i conceptuals que ens permeten encarar el dia a dia amb una mirada més vital i optimista.



Però també es parlar d’una capacitat tècnica perfectament emmotllada a la intencionalitat de els obres, amb un traç vibrant, generós ,que al costat de la llum , el color i els personatges que omplen els seus treballs, son capaços de generar unes obres atractives visualment i que generen un bon rotllo, que enamoren a primera vista i que segueixen seduint passi el temps que passi.



Avui a l’espai capgròs, Ramon Moscardó fuig una mica dels seus tòpics paisatgístics per centrar-se més en l’home i el seu entorn, entomant de nou una mirada àgil i viva a certs ambients de la quotidianitat i ho fa amb la seva agilitat peculiar i el seu toc personal, donant una mirada d’esperança a aquest món poruc que ens està quedant, i del que defuig amb la seva peculiar mirada hedonista.



L’exposició es complementa amb la sorpresa d’uns figures escultòriques , parells en l’estructura formal als ferros vinclats , tal i com definí Terri als seus treballs. Unes escultures que donen tridimensionalitat als personatges habitual en les pintures dels germans.



Una bona exposició, plena d’art i de desitjos vitals per encarar un nou anys que esperem , desitgem i volem pensar que serà molt millor que els dos que hem deixat enrere.

 

Ramon i Josep Moscardó

Espai capgròs de l,1 de  desembre de 2021 al 7 de gener de 2022