L’any 2018 artísticament acaba a Mataró amb una de les més
positives notícies des de fa molts anys. I encara que aquest post correspongui
al 28 de desembre, diada dels innocents, no és pas una innocentada i sí una
realitat en la que ja s’està treballant per part de tots els protagonistes de
la mateixa.
Lluís Bassat arribava fa ben pocs dies d’unes intenses jornades professionals a Nova
York i ho feia amb un parell d’importants
compromisos artístics assolits. Un , amb data una mica més llunyana, per l’any
vinent o l’altre, en el que les peces més importants de la col·lecció del
Consorci del Museu d’art contemporani de Mataró, ocuparan l’espai d’una de les
galeries top de la ciutat dels gratacels presentant la realitat artística de Catalunya,
i l’ altre, molt més propera i immediata, amb el protagonisme d’artistes
mataronins.
Aquets projecte no és altre que la realització a l’Institut Cervantes
de Nova York, espai emblemàtic de projecció de la cultura espanyola, situat al
bell mig de Manhattan prop de la central Station i de l’edifici de l’ONU i amb
una intensíssima activitat cultural que atrau a interessats d’arreu, d’una
exposició amb obres dels artistes mataronins que conformen la col·lecció
Bassat. Així presentaran cadascun dues obres noves: Rosa Codina Esteve, Marc
Prat, Perecoll, Jordi Prat Pons ,Josep Serra i Josep Maria Codina. Obres que
aniran acompanyades amb fotografies de la Nau Gaudí realitzades per Ramon Manent.
L’exposició s’inaugurarà el proper dia 7 de març.
Una notícia que ha estat extraordinàriament rebuda en l’àmbit
artístic de la ciutat com el que és , la gran oportunitat de que el nom de l’art
mataroní, tingui presència real en el món artístic, i que ara afavorint a uns
pot servir de retruc per elevar el coneixement dels artistes de la ciutat i el seu
nivell. Felicitat general dels artistes , amb alguna que altre excepció , amb expressions
menystenidores que qualifiquen , desqualificant-la, a qui les realitza.
Un projecte ambiciós ja que és molt probable que l’exposició
faci gira per la resta d’Instituts Cervantes que existeixen als Estats Units el
que encara donaria més importància i ressò al projecte.
Un projecte aconseguit per Lluís Bassat però del que jo em
sento encara que de manera indirecta , inductor i precursor. I m’explicaré. Fa
tan sols tres anys , Lluís Bassat coneixia tan sols a un parell d’artistes mataronins.
Malgrat que ja havia aterrat la seva col·lecció a la ciutat , el seu desconeixement
de la realitat creativa mataronina era absoluta. L’exposició ”Tempus Fugit” li va obrir els ulls i descobrir un munt d’artistes
que el van seduir per el seu fer i la seva qualitat. Sens dubte va ajudar la
decisió de que Núria Poch m’acompanyés a la tria d’obra en els seus estudis i
conegués de primera mà, no tan sols l’obra ans també la personalitat de l’artista.
D’aquest fet sorgí un enamorament i en conseqüència
l’arribada d’artistes mataronins a la col·lecció Bassat.
És per això que per a mi és un plaer i un honor que se m’hagi
encomanat el text de presentació de l’exposició, i espero emocionar-me i molt
si puc assistir com és la meva intenció a l’acte inaugural de l’exposició. a fi
de comptes no crec que ningú pugui presentar les credencials que un presenta.
I és que son molt pocs els que poden recordar les xerrades a
la porta de la sala de la Caixa Laietana a la Riera en la primera exposició de
Josep M. Codina, fugint del calor asfixiant de la sala , doncs s’havia espatllat
l’aire condicionat. I menys encara del debut de Marc Prat amb uns peus als que
vàrem premiar en un Concurs de pintura Jove , organitzat per l’Ajuntament amb
Consol Prados al capdavant i un com jurat. O haver assistit a la sala Parés al
concurs de Pintura Jove amb premi per a Jordi Prat i a les seves primeres exposicions amb una figuració
morandiana que ben aviat es convertiren en atletes volumètrics. O haver
descobert a Josep Serra en una primera exposició d’artistes locals i a al seva
consolidació amb un realisme màgic impensable ara davant el seu expressionisme
abstracte .O d’haver estat defensor etern de Rosa Codina davant l’oblit permanent
de la cultura mataronina, o de les mil i una batalletes amb Perecoll, aquell
de bigotet i detall odontològic definitori.
Per això,per haver compartit la meva vida amb aquest grans
artistes, aquesta exposició m’emociona particularment i per damunt de tot
espero i desitjo que la ciutat sabrà aprofitar aquesta oportunitat, i dic
ciutat ja que em queda molt clar que els artistes convidats ho faran abastament
, la seva qualitat els avala i sabran aprofitar la gran oportunitat que de cop
i volta se’ls hi ofereix.
Felicitem-nos doncs i agraïm com cal a Lluís Bassat que ha
fet realitat una circumstància que ni tan sols era un somni