MATARÓ- NEW YORK

L’any 2018 artísticament acaba a Mataró amb una de les més positives notícies des de fa molts anys. I encara que aquest post correspongui al 28 de desembre, diada dels innocents, no és pas una innocentada i sí una realitat en la que ja s’està treballant per part de tots els protagonistes de la mateixa.

Lluís Bassat arribava fa ben pocs dies  d’unes intenses jornades professionals a Nova York  i ho feia amb un parell d’importants compromisos artístics assolits. Un , amb data una mica més llunyana, per l’any vinent o l’altre, en el que les peces més importants de la col·lecció del Consorci del Museu d’art contemporani de Mataró, ocuparan l’espai d’una de les galeries top de la ciutat dels gratacels presentant la realitat artística de Catalunya, i l’ altre, molt més propera i immediata, amb el protagonisme d’artistes mataronins.

Aquets projecte no és altre que la realització a l’Institut Cervantes de Nova York, espai emblemàtic de projecció de la cultura espanyola, situat al bell mig de Manhattan prop de la central Station i de l’edifici de l’ONU i amb una intensíssima activitat cultural que atrau a interessats d’arreu, d’una exposició amb obres dels artistes mataronins que conformen la col·lecció Bassat. Així presentaran cadascun dues obres noves: Rosa Codina Esteve, Marc Prat, Perecoll, Jordi Prat Pons ,Josep Serra i Josep Maria Codina. Obres que aniran acompanyades amb fotografies de la Nau Gaudí realitzades per Ramon Manent. L’exposició s’inaugurarà el proper dia 7 de març.

Una notícia que ha estat extraordinàriament rebuda en l’àmbit artístic de la ciutat com el que és , la gran oportunitat de que el nom de l’art mataroní, tingui presència real en el món artístic, i que ara afavorint a uns pot servir de retruc per elevar el coneixement dels artistes de la ciutat i el seu nivell. Felicitat general dels artistes , amb alguna que altre excepció , amb expressions menystenidores que qualifiquen , desqualificant-la, a qui les realitza.

Un projecte ambiciós ja que és molt probable que l’exposició faci gira per la resta d’Instituts Cervantes que existeixen als Estats Units el que encara donaria més importància i ressò al projecte.

Un projecte aconseguit per Lluís Bassat però del que jo em sento encara que de manera indirecta , inductor i precursor. I m’explicaré. Fa tan sols tres anys , Lluís Bassat coneixia tan sols a un parell d’artistes mataronins. Malgrat que ja havia aterrat la seva col·lecció a la ciutat , el seu desconeixement de la realitat creativa mataronina era absoluta. L’exposició ”Tempus Fugit”  li va obrir els ulls i descobrir un munt d’artistes que el van seduir per el seu fer i la seva qualitat. Sens dubte va ajudar la decisió de que Núria Poch m’acompanyés a la tria d’obra en els seus estudis i conegués de primera mà, no tan sols l’obra ans també la personalitat de l’artista.  D’aquest fet sorgí un enamorament i en conseqüència l’arribada d’artistes mataronins a la col·lecció Bassat.

És per això que per a mi és un plaer i un honor que se m’hagi encomanat el text de presentació de l’exposició, i espero emocionar-me i molt si puc assistir com és la meva intenció a l’acte inaugural de l’exposició. a fi de comptes no crec que ningú pugui presentar les credencials que un presenta.

I és que son molt pocs els que poden recordar les xerrades a la porta de la sala de la Caixa Laietana a la Riera en la primera exposició de Josep M. Codina, fugint del calor asfixiant de la sala , doncs s’havia espatllat l’aire condicionat. I menys encara del debut de Marc Prat amb uns peus als que vàrem premiar en un Concurs de pintura Jove , organitzat per l’Ajuntament amb Consol Prados al capdavant i un com jurat. O haver assistit a la sala Parés al concurs de Pintura Jove amb premi per a Jordi Prat  i a les seves primeres exposicions amb una figuració morandiana que ben aviat es convertiren en atletes volumètrics. O haver descobert a Josep Serra en una primera exposició d’artistes locals i a al seva consolidació amb un realisme màgic impensable ara davant el seu expressionisme abstracte .O d’haver estat defensor etern de Rosa Codina davant l’oblit permanent de la  cultura mataronina, o de  les mil i una batalletes amb Perecoll, aquell de bigotet i detall odontològic definitori.

Per això,per haver compartit la meva vida amb aquest grans artistes, aquesta exposició m’emociona particularment i per damunt de tot espero i desitjo que la ciutat sabrà aprofitar aquesta oportunitat, i dic ciutat ja que em queda molt clar que els artistes convidats ho faran abastament , la seva qualitat els avala i sabran aprofitar la gran oportunitat que de cop i volta se’ls hi ofereix.

Felicitem-nos doncs i agraïm com cal a Lluís Bassat que ha fet realitat una circumstància que ni tan sols era un somni