HOMENATGE A TERRI

Per una vegada , desitjant de tot cor que serveixi de precedent i que no sigui excepció, Cultura Mataró ha realitzat un homenatge recordatori com cal, amb la mostra que ocupa Can Serra dedicada a l’activista cultural Terri  ( Lluís terricabres i Molera)que amb la seva actuació va revitalitzar l’adormit i aburgesat Mataró de postguerra.

Una exposició feta des del coneixement, el respecte i l’admiració, valorant tot el de bo que va fer en la seva vida pública, just el contrari del que es va fer amb la mostra d’homenatge a Jaume Arenas feta des del desconeixement , el menysteniment i la manca de respecte a la seva trajectòria.

L’exposició deixa clarament explicitada la seva polièdrica vida i mirada, prestant atenció, tal i com s’escau, tant al seus aspectes biogràfics com a desenvolupar els seus trets vitals en el cultural, com ho van ser el seu activisme cultural centrat en les xerrades del Racó per on van passar  quasi totes les figures culturals del país. La seva trajectòria artística explicitada amb el que Cirici va definir “ferros vinclats” i les seves composicions de "cromets", ambdues ben explicades amb peces suficients i ben definitòries, i el seu activisme artístic que va fer que el Museu de Mataró fos allà els anys cinquanta el far dels nous creadors, convertint-lo en el lloc habitual  d’exposició d’aquells que després van ser els grans

Hernàndez Pijuan, Planasdurà, Tàpies, Planell, Cuixart, Tharrats, Brotat i un bon seguit d’altres autors van debutar o quasi en les vellutades parets del Museu. I que dir de la seva relació amb Alcoy i Rovira Brull que fins i tot , a bon segur per culpa o gràcies a ell, van acabar vivint  a la ciutat i modificant el seu rumb artístic. 

Unes cares, aquestes, del tarannà de Terri que queden ben explicades amb acurades explicacions de raons i motius, cosa que fa de la mostra un record viu i palpitant dels que el vàrem conèixer però també acosta la figura del personatge a aquells que per la raó que sigui no en tenen notícia.

Jo era amic d’en Terri. Encara que aquesta sigui una afirmació menor que ben bé podria realitzar mig Mataró. El nom i la figura de Terri era habitual a casa . Amb el  vaig tenir una intensa relació de la que em quedo amb la dialèctica que vàrem mantenir tantes vegades per les meves crítiques. Una dialèctica dolça i amable, en la que ell defensava  una benvolença crítica especialment per el nivell més baix dels creadors, a la que jo sistemàticament em negava. 

Fora d’això em quedo amb el record borrós d’infantesa d’una gran festa al cafè de  mar , crec que el bateig d’un dels seus fills; amb el seu esforç per acudir a l’enterrament del pare, estant com estava  de vacances a sant Aniol. Esforç que ningú va fer de l’Ajuntament de Mataró. I com no , recordo la seva trucada a la feina per reclamar-me un text de presentació per a una exposició seva de cromets, i en no trobar-me va deixar l’encàrrec que truqués urgentment a Cultura de la Generalitat a on treballava de telefonista i demanés per el senyor Terricabres. No cal explicar com va pujar el meu nivell intel·lectual davant dels companys de feina, gràcies a tant urgent trucada, que pressuposaven d’alt nivell.

En Terri em digué un dia: He estat tan honrat que fins i tot les putes em fiaven.  Qui si es va fiar d’ell va ser el món cultural i artístic de la postguerra  amb qui va bastir un entramat del que la ciutat de Mataró se’n va aprofitar i molt, d’aquí aquest merescut recordatori en el seu centenari mitjançant aquesta exposició de visita més que recomanable.