Que la cultura no sembla interessar a ningú és fet tan evident que ha esdevingut una afirmació que ningú gosa ni tan sols discutir. Que no és un tema primordial en la política és fa més evident que mai en aquets dies i per arreu , tot observant el minso i secundari paper del que disposa en qualsevol programa electoral, sigui del partit que sigui i sense excepcions. I per els incrèduls bo es recomanar el magnífic article al respecte publicat per Joan Salicrú en el seu “Riera 48”.
Però si això és lamentable, molt més ho és que una entitat que encara que sols fos per raons estrictament laborals i econòmiques com és el cas de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural , convoqui una taula rodona pública per parlar de cultura i ho faci d’amagatotis , sense cap mena de publicitació i per tant amb uns resultants excel·lents en el que pertoca a ponents , però escandalosos en el que pertoca a assistència i per tant a possibilitats de que els projectes culturals dels diversos partits i coalicions que es presenten a les eleccions arribin de manera clara als ciutadans en general i molt especialment a aquells que creuen que la cultura ha de ser un dels pals de paller de qualsevol projecte de ciutat.
Així el passat dijous i al Casal Nova Aliança tan sols una vintena de persones varen assistir a un debat cultural amb la presència de representants dels principals grups que es presenten a a questes eleccions . Un debat que repeteixo era desconegut per a tothom ja que ningú del bon gruix de persones de l’àmbit cultural amb els que he parlat en tenia cap mena de coneixement .
D'aquesta manera, si descomptem el parell d’acompanyants dels ponents , el públic quedava reduït a quatre tècnics de l’IMAC prenent les oportunes anotacions dons comença a ser el moment de preparar estratègies ara que sembla s’acaba el xollo, en Nico Guanyabens i un parell de persones més. Vergonyós i definitori del nul interès per part d’aquells que “viuen” de la gestió de la cultura per que aquesta sigui objecte de qualsevol mena de debat de futur, no fos cas que algú creies que poden ser possibles i més eficaces altres maners de gestió.
Ens hem de quedar dons tan sols amb l’article de l’acte que amb la signatura de Vern Bueno publica el capgròs.com en el que observem que res de nou es presenta en aquesta nova convocatòria electoral. Del públic total al privat quasi total, podem anar per tots els colors de l’arc de Sant Martí. Això sí, en el convenciment absolut que la dura realitat dels diners comportarà unes limitacions que a bon segur poden ser esfereïdores si no hi ha un exercici de treball i imaginació tant per part dels gestors públics com dels privats i de les associacions.
Però no ens agradaria que la nefasta organització de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural , de la que esperem que en la realitat facin millor el seu treball que no pas han gestionat aquest acte , no sigui excusa per no repetir aquesta discussió cultural de manera pública , oberta i comunicada . Penso que som molts els interessats en el debat al que ens quedat al marge i que ens agradaria escoltar i discutir projectes de futur.
Clar que en la crítica no han de quedar fora tampoc els mateixos partits que no s’han fet ressò de l’acte en el seu entorn, quan en canvi t’omplen el correu de comunicats i convocatòries de tota mena , algunes certament divertides com la Paulí Mojedano convidant-me a un acte del tema de joventut , tema del que lamentablement ja estic una mica lluny.