SEQÜÈNCIES.- SANDRO SORIANO

Hi ha autors que de mica en mica , en silenci i sense aldarulls, amb un treball constant i permanent van aconseguint llaurar el seu camí creatiu i aconsegueixen per mèrits propis guanyar un espai en el sempre complex i competitiu camp de la creació. Un d’aquests sempre elogiosos casos és el de Sandro Soriano que exposa en aquest mes de maig a l’Espai Capgròs.

Soriano es mou en el camp de la il·lustració, aquest especial i particular món que és per ell eix i fonament de tot el seu fer i on confegeix uns treballs, complexes o simples ,segons convingui,amb un estil propi i inconfusible , fet ben valorable en la seva trajectòria.
Però potser el mèrit més important de l’autor és que en certa manera ha fet capitomba al concepte il·lustratiu, en el sentit habitual d’element visual que complementa una història tot facilitant la seva comprensió, per capgirar-lo de modus i manera que davant les seves obres és l’espectador qui acaba l’obra , imaginant mentalment la història mitjançant els fets i personatges que l’autor ens ofereix.

Així ho demostra en aquesta exposició dominada per el gran trencaclosques central , una obra de 130 x 130 cm i composada per més de 150  “quadrets” que podríem considerar “ monopersonals” , amb imatges que interactuen entre si per establir el fil d’una interminable història. Peça que dona pas a obres de mides mes convencionals en els que l’esperit poètic , moltes begads situat en una estètica vintage que molt li plau, li permet donar caràcter a uns protagonistes que res amaguen i que alhora ens ofereixen un gruix de possibilitats en el sensible i el creatiu.

Una exposició , aquesta de Sandro Soriano, que es contempla amb tot plaer, es gaudeix per la seva sensibilitat i capacitat discursiva i alhora és del tot plaent en una lectura més global per la qualitat general de l’obra , el que significa l’arrelament d’aquest artista en un status de nivell en el sempre ric i competitiu món artístic local.

 PSC/ CULTURA

Ahir m’arribava un SMS i avui m’ha arribat la invitació: Presentació del programa de cultura el proper dissabte a les 7 de la tarda i a la Nau Cabot Barba.

Simplement , per cabrejar-se. Em sembla una absoluta manca de respecte per la gent de la cultura fer-ho en tal dia i hora . En aquest sentit he adreçat un mail als responsables del PSC en el desig de que donin a la cultura el nivell que mereix i facin una convocatòria en moment més adient.

Un dissabte a aquelles hores de la tarda la gent té coses més importants a fer, especialment familiars . I em pregunto: El PSC seria capaç de convocar un acte igual per parlar d’Urbanisme, Promoció Econòmica , Vivenda etc?. Algu dubte de que la resposta seria un NO rotund?.

Siguem seriosos i si creiem en la cultura , donem-li la importància que mereix.

DIVERSITAT

Fa un parell de post que parlava de mones i del meu enyorat record de les mones de crocant. En Miquel Àngel Faidella, bon amic em comenta que lla també n’havia menjat de petit i pel meu record m’envia aquesta fotografia amb dues mones de crocant. Serà qüestió de seguir la pista i començar a quedar amb ell per l’any vinent i aconseguir-ne una per tornar plegats a temps d’infantessa.

En Miquel Àngel és a més una de les ànimes màter de l’Associació Sant Lluc que comença ja a preparar la seva festa biennal de la Torres García ,amb data de la grossa pel 12 de Maig. I vagi coma prèvia el que m’ha dit un ocellet de que enguany el nivell qualitatiu és millor que el de les anteriors edicions , fet del que ens congratulem i molt.

I ja que parlem de la Sant Lluc valgui la convidada per demà  quan els nervis del Barça- Real Madrid ja estiguin asserenats  - espero que amb tota alegria -,per fer oportú canvi de cabal i acostar-se a m1tv i veure el debat de “Pantalla Oberta” amb el tema de la Biennal, amb la participació de la gent del Sant Lluc , amb Marc Llacuna, guanyador de l’anterior edició , i amb el que això escriu. A priori m’agrada pensar que pot ser un debat interessant i espero que profitós.

Com profitosos poden ser  els dos actes artístics culturals previstos pel proper dijous. Estic totalment convençut que un ho serà, com és el cas de l’exposició que Sandro Soriano presentarà a l’espai Capgròs en la que pot ser el seu refermament absolut en el món artístic mataroní amb la peculiaritat ben personal del seu estil.

De l’altra , la cosa està per veure. Parlo de la xerrada que l’alcaldable Joan Mora realitzarà a Gal-Art tot parlant del seu programa especialment en el que pertoca a cultura i art. Serà capaç de presentar una idea novadora ?.

Penso que no i ho lamento especialment per Francesc Masriera , regidor actual de CiU i que al meu entendre ha estat relegat injustament en la llista electoral. Vull públicament felicitar-lo per el paper que ha dut a terme en la vida cultural mataronina , per la seva constant assistència als actes cultural, - fet del que molts haurien de prendre nota -, per la seva bonhomia , per saber escoltar , per discrepar en el diàleg , per no voler imposar mai res.
Una línia d’actuació la de Masriera que cal remarcar com és mereix. No el coneixia , però em plau pensar que en aquest moments  ens podem considerar mútuament amics.

No puc desitjar que surti elegit directament ( espero que CiU tregui molts menys regidors) , però molt em plauria que encara que fos per línia indirecta tornés a ocupar una cadira electa i puguem seguir gaudint del bon tracte de la seva presència.

Ps.- Parlant de xerrades a Gal-Art , sembla ser que va existir una confusió en les convocatòries i aquesta no va arribar mai a mans del PSC que s'ha posat disposició de la galeria per celebrar la xerrada en el dia que sigui més adient.