Molta gent pensa que aquells que tenim ocasió per passejar-nos i veure moltes exposicions és estrany que no en trobem una de sorprenent cada dos per tres. Els hi diria que estan mol equivocats i que l’habitual es trobar-se amb vulgars repeticions mil i una vegades, però que molt de tant en tant i de manera inesperada ens trobem amb un expo sorpressiva que ens afalaga i que denota la capacitat i habilitat del seu protagonista. Això és just el que m’ha passat amb l’exposició “Bloc, llum i Ombra. Escultura Mediterrània” de l’autor Francesc Carulla i Serra que es realitza al museu Monjo de Vilassar de Mar fins el 28 de maig.
Vaig acudir el dia de la
inauguració, i em vaig trobar amb una bigarrada exposició de l’obra d’un
artista, que era passejat per la mateixa en cadira de rodes, degut a la seva
avançada edat, va néixer el novembre de
1927, per el que té actualment 95 anys i va estudiar escultura a Llotja amb
mestres com el propi Monjo i Frederic Marés. Col·laborà amb Viladomat en
l’escultura de la República (Passeig de Gràcia) i va mantenir durant forces
anys una activíssima vida creativa en la que compartí l’escultura cívica amb la
religiosa aconseguint, especialment en aquest camp una anomenada fama. A Mataró
son seves la Mare de Déu de l’Esperança que es troba a la parròquia del seu
nom, i una escultura per la Farmàcia Enrich , ambdues de 1970, i l’escultura
d’una pietat per un Panteó privat de l’any 1975.
Fora de l’art religiós al
que es dedicà de manera intensa, i que per lògica no està quasi present a
l’exposició, si que hi apareix un enorme ventall dels seus treballs, que
podríem considerar com “cívics” que abasten to el camp figuratiu amb una
especial predilecció per la figura humana femenina que es mostrada en les
diverses tendències estilístiques que l’autor ha pogut conèixer i conrear en el
decurs de la seva més que dilatada carrera.
Ens trobem per això amb una
exposició diversa en l’estilístic però que manté en la diversitat una unitat
artística molt important, gestada especialment en la relació entre la figura
humana, generalment definida, i una reproducció que abasta la màxima diversitat
estilística segons el personatge o la finalitat a la que s’havia de donar a la mateixa , gestant un conjunt que malgrat
el bigarrament i la diversitat conceptual i estilística ,es veu i gaudeix amb
tot el gust que genera l’obra ben feta.
Una exposició aquesta de
Francesc Carulla, enormement sorprenent, en part per el desconeixement
generalitzat de l’autor per part de les actuals generacions que alhora serveix
per defensar i honorar a tots els grans treballador de l’art menys
espectacular, però no per això menys vàlid i rigorós.
Exposició que recomanen amb
plaer per el de coneixement generalitzat de l’art escultòric dels passat segle que la mateixa dignifica.
Escultura mediterrània.
Francesc Carulla Serra
Museu Monjo. Vilassar de Mar
Del 16 al 28 de maig de 2023