CARTELL DE SANTES. QUALSEVOL TEMPS PASSAT VA SER MILLOR

 

.

 

 Que en els temps d’ara mateix, els cartells gràfics han deixat ja de ser elements fonamentals per a qualsevol difusió d’un acte és una veritat irrefutable.

Curiosament a Mataró, ciutat més aviat ancorada en temps passats que no pas immersa en la realitat comunicativa d’ara i d’avui mateix, es manté el Cartell de Santes com un element en part esperat i sobre el qual hom es veu amb capacitat no tan sols d’opinar, cosa lògica com a ciutadà, ans també es veu amb força per pontificar i discutir al voltant del que ha de significar el cartell gràfic de la Festa Major de la Ciutat.

Fa molts anys, el per un llavors degà de la Facultat de Ciències de la Informació, Miquel de Moragas i Spà, tot parlant del cartell de Santes de Mataró, deia que era l’anti cartell per antonomàsia, ja que era un cartell dedicat tan sols a la població que ja coneixia la festa i que per tant no precisava d’un cartell, mentre que incidia repetidament   que els cartells van dedicats especialment per anunciar una cosa per a qui li es desconeguda, cosa que no succeïa en el cas de Mataró.

Els temps però han canviat i avui mateix la Festa de les Santes no és una festa local i sí en canvi és una festa en la que hi pren part molta  gent de tot Catalunya a qui  ha depassat absolutament tot el significat local i com a màxim comarcal que tenia fa més de quaranta cinc anys, quan va néixer en l’esperit actual i quan es va començar tota la història dels cartells anunciadors de la mateixa. I a més aquest significat, res els importa.

Per tant el cartell anunciador de la mateixa ha de canviar els paràmetres localistes per endinsar-se en un magma festiu molt més profund. Però aquest canvi, tan obligat i necessari com evident, no ha quallat en l’habitual magma retrògrad de Les Santes que volen ser les més modernes però mantenint el sacrosantum de les essències, alhora que persisteixen en ser anunciades per el cartells de línia i lectura més clàssica possible, i així ha succeït en aquest anys, amb un cartell absolutament digne de poblacions com Argentona , Arenys o Malgrat , ple de teòrics elements de festa, sols comprensibles en aires de complicitat localista , però que alhora és del tot llunyà a una festa que, agradi o no, ha escapat de la paramètrica local, per endinsar-se per altres paramètriques més generalistes.

El cartell d’avui de Carla Aledo respon a aquest provincianisme reductiu de poble petit , endinsat amb uns tradicions que sols ells entenen, i allunyat del tot d’unes festes , com les de Les Santes, que han perdut l’àmbit local per esdevenir uns festes globals  a qui el cartell, a quí pocs importa, ha d’explicitar de manera evident aquest sentit de festa global, de disbauxa i no pas entrar en el cartellisme íntim dels que saben i coneixen els secrets ben guardats de la tradició que ara son vulgarment traïts per una festa que ja no és local, i sí en canvi és volgudament  global, en el senti més ample del concepte.

Per això i davant tal circumstància, ens queden dues solucions : O tornem al cartell general, tal i com sàviament van entendre els iniciadors de la història, o oblidem aquest pamflet, ara dit cartell, que amb la pretensió d’una falsa popularitat ,cau en el vulgar i es converteix en cartell perfecte per a poble petit o barriada de la ciutat,  llocs en els que elements comuns i explicatius coincideixen davant la majoria de receptors.

El cartell de Santes fa anys que va de capa caiguda. En les primeres edicions els grans noms de l’art local en van ser protagonistes i ho van  fer-ho molt bé, aconseguint uns resultats més que notables. D’un temps ençà, l’oblit del professional, de l’artista i la recerca de l’amic i de la impossible equiparació de mèrits, ha fet que el cartell estigui farcit d’unes signatures absolutament indignes a tal honor, i el cas ara mateix de Carla Aledo, n’és una  d’elles. I evidentment no pot seguir essent així.

Per tant o el consistori aposta per la qualitat, desfà el “secret” jurat que tria el cartell i organitza una altra manera més equitativa que l’actual o millor fem el cartell  a través d’una  votació popular , i així acabem amb tot . I quan dic secret ho dic per la vergonya que una ciutat com Mataró no tingui dret a  saber tothom qui son els responsables de la tria del cartell. I quan dic votació popular ho dic amb l’ànim de que ja n’hi ha prou de fer passar com a bo allò que maneguen secretament entre quatre i avui tria el que tu vulguis i demà ho triaré jo. Per que ja n’hi ha prou per fer passar bou com bèstia grossa.

I  resumint per que ens entengui tothom: El cartell de Carla Aledo d’enguany és un cartell digne per a una població petita i sense gaire història cartellista, però absolutament indigne, per la poca qualitat i lectura  superior per a una ciutat com Mataró que com en tantes coses queda amb aquest exemple situada en les posicions de cua en el que pertoca a dignitat i qualitat dels fets comentats.

I ara com quasi mai, hem de repetir la frase amb la que començàvem l’escrit: Qualsevol temps passat va ser molt millor