EDUARD HUERTOS . GRAVATS

 L’Eduard Huertos té un físic imponent, entenent com a tal aquell que imposa. Si em permet la comparança, jo el veig com el gegant amable de molts comptes infantils.  Un físic que per aquella estranya relació de valors ens imaginem correspondria a un artista vigorós, dur i complex. D’aquells que sembla hauria de barallar-se amb l’obra mitjançant el gest, la potència, i una certa intensitat de pinzellada. És a dir un artista més de broc gros, que no pas de petita i acurada sensibilitat que és com en realitat se’ns mostra en les seves obres i en aquesta magnífica exposició que ara presenta al Col·legi d’Aparelladors.

Aquests frases corresponen amb les primeres que li vaig dedicar a Eduard Huertos   en una crítica. Van ser per la seva exposició individual a Aparelladors a finals del 2016. Qualificava el títol amb l’expressió de l’extrema sensibilitat del seu gravat. Han passat uns quants anys i vull dir sense embuts que cada vegada que veig anunciada una exposició seva tinc el convenciment absolut que em submergiré en el que ens presenta i gaudiré de la plenitud de l’art, a bon segur de que entre ambdós existeix una comunió intensa de la bellesa, el sentiment i la intencionalitat artística.

Avui Huertos, sembla haver volgut mostrar-nos que el seu gaudi està en la diversitat, que des del geometrisme més estructural fins al tachisme tot és possible en l’ànima del creador , sempre i quan sàpiga els seus límits i les seves capacitats.

Si tenim en compte la llarga i ample història artística d’Eduard Huertos des dels seus començaments , fent beceroles amb els grans, fins ara mateix en que de manera sensible expressa les seves sensacions i emocions, i ho fa com si d’un joc d’infants es tractés, es pot fer una petita enciclopèdia del bon fer en l’art gràfic.

Crec que no cal la crítica puntual en l’anàlisi de la dispersió que sembla presentar en alguns casos, al costat de la rigidesa quasi matemàtica que sembla expressar en altres, per no entrar en el detall de les seves quasi miniatures que esdevenen lliçó puntual i magistral d l’ús de la línia el color.

Crec que davant una exposició com de la que parlem, tan sols ens queda plantar-nos davant de es seves obres i examinant-les amb atenció, anar gaudint tot omplint-nos del bon art i deixant que el mateix es distribueixi per el nostre cos i ànima, per sentir-nos sadollats per un bé tan escàs.

Per tant, ben poc queda a dir, tan sols el petit apunt de que amb una petita reducció del presentat, estic convençut que el resultat seria millor i molt més plaent, però ja sabem que tot crític pere punyetes , com un ho és, sempre ha de trobar algun punt negatiu.

Però oblidem el detall i tornem a la realitat de la gran qualitat artística que atresora aquest artista mataroní, que mereix  el reconeixement com un dels gran artistes de casa nostre i que alhora és massa desconegut del públic en general.

Per no perdre de cap manera la seva magnífica exposició. De veritat, no us la perdeu i penseu que cada obra és una veritable lliçó d’art. No us en penedíreu.

 

Eduard Huertos. Gravats

Col·legi d’Aparelladors. Mataró

Del 14 d’abril al 14 de maig de 2023