OLGA SERRAL A BUKÒLICA

 

Fa ben poc parlàvem de Bukòlica i per el que es veu en parlarem sovint ja que l’espai comercial del carrer Barcelona i que dedica la seva més que amable part final a ser un espai expositiu té clar que aquesta aposta és bona per el desenvolupament de les seves activitats com d’altres de culturals, - xerrades , conferències-, i que està disposada per a la lluita.

Fa ben poc parlàvem de l’exposició de Carme López i Maria de la Fe Cortés i ara toca parlar de la mostra que Olga Serral presenta de manera ben adient al mateix lloc i que un va tenir el goig i el plaer de poder presentar.

Olga Serral és una d’aquelles autores que no para mai. Embogida està amb el
paper com a element de la seva fixació artística i lluita per convertir-lo en l’element clau del seu fer. A més Serral disposa de suficients elements materials i tècnics per seguir avançant en aquesta lluita/camí que té amb el paper com a ser estimat i alhora com enemic.

D’aquesta mena d’embogiment van sorgint del seu cap i de les seves mans incomptables peces en les que silenciosa i calladament l’artista va desgranant el seu fer i la seva evolució, amb diferents formes i conceptes per establir una dinàmica creativa i artística que depassa la de la simple reflexió per anar per camins de dèries i senderis, en les que Serral va trobant les pistes que l’han de portar a una plàstica més establerta normalment.

Una plàstica que de tant en tant li bé de gust ensenyar, com és en aquesta ocasió a Bukòlica, lloc perfecta per a les intencions, en les que el contrast entre el que ella pensa i el que pensen els visitants de l’exposició, resulta del tot atractiu alhora que comunicatiu.

Olga Serral és una artista amb molta força i potència, encara que  potser li manca el tempus creatiu , i fa que la seva dispersió  en forma i manera de l’intent d’abarcar el màxim possible, crea en la seva obra un sentit de dispersió global que la perjudica. Potser l’hi ha d'arribar l’hora , no de parar, però sí de buscar uns objectius més definits que no pas l’intent actual d’abarcar-ho tot. En la concentració d’objectius, més que en la diversitat i disparitat dels mateixos, l’artista , estic convençut, trobarà les seves sensacions més íntimes i més aprofitables.

I ho dic, després de visionar detingudament allò que mostra a Bukòlica. Olga serral és una bona artista , en el camí de pujar de nivell, però li manca la reflexió final de que vol fer, de quin ha de ser el seu objectiu. Que amb el que fa, queda ben clar que pot tirar endavant, però quedarà com una bona artesana que segurament tindrà èxit en aquest entorn, però hi ha gent , com un mateix, que pensa que al darrera de Serral hi ha la força de la veritable artista, que ha de saber triar, seleccionar i ordenar el seu futur.

Per tant la meva reflexió final ha de ser convidar-la a fer la seva. A desempallegar-se dels camins que li siguin menys productius , no en l’econòmic i sí en el creatiu, i cercar sense dubtes el veritable camí de l’art, aquell que s’aconsegueix mitjançant la lluita interior i la profunda reflexió de veure i jutjar la pròpia veritat.

De fer-ho així, estem del tot convençuts d’una Olga Serral, plenament artista, en cas contrari es podria quedar en una brillant artesana capaç de bocabadar als no experts i deixar indiferents a la veritable gent de l’art . És a dir com ara mateix, una artista que conjuga perfectament amb un públic acurat, però crec que ella ha de fer una aposta més rígida i contundent, i acceptar que ser artista és una passa més del que està fent ara, tot i que l’exposició és una exposició més que digne i que mereix tota atenció.

Però perdoneu al gosadia del crític d’exigir a aquells persones que poden assolir el paper d’artista amb tota dignitat, amb qualitat i responsabilitat. Com ho és ,s ens cap mena de dubtes, Olga Serral, de qui aconsello seriosament la seva mostra.

 

Olga Serral

Bukòlica, carrer Barcelona, Mataró

D l,1 al 15 d’Octubre de 2023