Hi ha vegades que la vida amb els seus capgirells fa obrir els ulls i deixa en evidència les més absurdes realitats.
A Mataró i de fa prop de 20 anys la cultura artística
oficial sols té una tendència en el seu punt de mira i en el seu fer, l’art mal definit com a contemporani. Amb un espai
com Can Palauet fet seu i convertit en fortalesa vedada a la plàstica ( la
darrera exposició plàstica es la de Nefer a finals del 2003), amb multitud d’exposicions
, amb produccions diverses per alimentar l’endogàmic circuit del contemporani,
i amb un bon gruix d’artistes mimats, recolzats, promocionats i subvencionats, no
ha aconseguit cap mena d’objectiu, ni fer créixer artistes importants, ni fer
alguna exposició que hagi merescut l’atenció de la ciutadania. Ni tan sols ha
aconseguit un públic fidel suficient, ja que els visitants de les seves
experiències son absolutament residuals en nombre.
Però sembla que aquest sembrar ha donat fruit, i un fruit del tot atípic i sorprenent. I ho dic així. Ja que en aquest mes de Novembre, el primer pis de l’Ateneu de la Fundació Iluro acull l’exposició “Mataró dibuixa” l’exposició d’art més purament contemporani que s’hagi realitzat a Mataró en aquests darrers 20 anys. A més ho fa lluny de les directrius de Cultura, del MAC i sense cap artista dels habituals de la menjadora.
Ho fa sota
l’organització del Sant Lluc i d’Amalia 17 tallers, i amb la presència de 169
autors que ocupen tot el target social,
d’edat i creatiu. Amb edats de 4 a 101 anys. Artistes professionals,
afeccionats, professionals d’altres disciplines properes o no a l’art, gent que
en el confinament va recuperar llapis i altres estris artístics per a distreure’s
o com a teràpia contra l’angoixa o per qualsevol altre motiu.
Com defineix l’organització , personalitzada per un
comissariat dual: Isabell Llaquet per part de la Sant Lluc i Esther Aliu com a
responsable d’Amalia 17 tallers l’experiència tractava de crear un
diari virtual amb totes les aportacions que feien cada dia a la xarxa aquells
que decidien dedicar part del seu temps a dibuixar i desvetllar, en alguns
casos per primer cop, la seva afició artística.
Inicialment es va fer una crida per incentivar els nens, als
que se’ls va oferir sessions en línia de lliure accés ofertes per Amàlia17 per
tal d’incentivar-los a dibuixar durant el confinament, però ben aviat es va
obrir a qualsevol que volgués participar al constatar que eren molts els que
dibuixaven aquells dies des de casa seva.
L’experiència ha donat visibilitat a aquells que s’expressen
a través del dibuix en l’àmbit local. Fidels a l’esperit de la proposta, els
organitzadors han buscat la representativitat de tots els que han cedit els
seus originals i havien compartit els seus dibuixos abans d’acabar el mes
d’agost. S’ha convidat també a participar a un petit grup de dibuixants en
representació de les persones que utilitzen el dibuix a la seva feina: per
comunicar-se o per projectar les seves idees o d’una manera aplicada. El
resultat és una mostra amb la participació de 169 dibuixants entre els 4 i els
101 anys amb diferents graus de professionalitat.
El projecte busca reflexionar sobre l’acte de dibuixar fent
especialment protagonistes a aquells que, ara per ara, compten amb el
reconeixement de les seves famílies i amics o a aquells artistes que
darrerament han dibuixat al marge d’encàrrecs o de compromisos amb galeries.
En el convenciment de que la creació artística no és
privilegi d’uns pocs i volent col·laborar per fer emergir el talent i celebrar
el potencial que tenim ben a prop. Mataró Dibuixa vol ser el punt de trobada
dels apassionats del dibuix i un espai on compartir iniciatives artístiques en
l’àmbit local ( escrit extret de les declaracions fetes a La veu TV).
I el resultat és simplement espectacular. Art en estat pur,
brollant de la més fresca font de la
creació. Essència pura de la contemporaneïtat que parla d’un concepte interior essencial
deslligat de qualsevol fullaraca que pugui comportar una influència plaent que
manllevi, allunyant-se del nucli pur i dur del concepte.
I justament això és el que significa aquesta exposició, un
seguit d’obres reflectint la realitat exacte i estricte de les interioritats sensibles
de persones de tota edat, nivell i condició, amb o sense coneixements artístics
confegint un conjunt que fa goig de mirar, amb el que es gaudeix enormement i
amb un munt de més que agradables sorpreses.
Una contemporaneïtat que s’accentua amb la interacció d’artistes
i espectadors en accions com amb la
gestació de la “cova protectora” aquesta creació gestual creada a partir del moviment
, per part dels artistes i visitants, o l’espai d dibuix encetat per Alexandra
Chaves, o la recent crida de “Ens ensenyes els teus estris de dibuix”, acció
oberta a tothom, participant o no en l’exposició, en la que els organitzadors conviden a veure imatges acompanyades d'un
dibuix de la vostra eina de dibuix fetitxe. Les imatges rebudes es
visualitzaran a l'exposició de l'1 al 6 de desembre.
“Mataró dibuixa” una experiència excepcional que cal visitar
de manera obligatòria i que bo seria també fos visitada per la gent del MAC i
els seus subvencionats artistes. Potser amb al visita farien un tomb al seu
erroni i dictatorial caminar.
Vagi doncs la felicitació més aclaparadora a organitzadors i
participants, amb especial accent a la
perfecte tasca duta per Isabel Llaquet i Esther Aliu comissaries d la mateixa.
Felicitats.
( La imatge que encapçala el post, pertany a l'obra d'una avia de 101 anys que està en una residència)