MATARÓ DIBUIXA. CONTEMPORENEITAT EN ESTAT PUR.

 

Hi ha vegades que la vida amb els seus capgirells fa obrir els ulls i deixa en evidència les més absurdes realitats.

A Mataró i de fa prop de 20 anys la cultura artística oficial sols té una tendència en el seu punt de mira i en el seu fer, l’art  mal definit com a contemporani. Amb un espai com Can Palauet fet seu i convertit en fortalesa vedada a la plàstica ( la darrera exposició plàstica es la de Nefer a finals del 2003), amb multitud d’exposicions , amb produccions diverses per alimentar l’endogàmic circuit del contemporani, i amb un bon gruix d’artistes mimats, recolzats, promocionats i subvencionats, no ha aconseguit cap mena d’objectiu, ni fer créixer artistes importants, ni fer alguna exposició que hagi merescut l’atenció de la ciutadania. Ni tan sols ha aconseguit un públic fidel suficient, ja que els visitants de les seves experiències son absolutament residuals en nombre.

Però sembla que aquest sembrar ha donat fruit, i un fruit del tot atípic i sorprenent. I ho dic així. Ja que en aquest mes de Novembre, el primer pis de l’Ateneu de la Fundació Iluro acull l’exposició “Mataró dibuixa” l’exposició d’art més purament contemporani que s’hagi realitzat a Mataró en aquests darrers 20 anys. A més ho fa lluny de les directrius de Cultura, del MAC i sense cap artista dels habituals de la menjadora. 

Ho fa sota l’organització del Sant Lluc i d’Amalia 17 tallers, i amb la presència de 169 autors  que ocupen tot el target social, d’edat i creatiu. Amb edats de 4 a 101 anys. Artistes professionals, afeccionats, professionals d’altres disciplines properes o no a l’art, gent que en el confinament va recuperar llapis i altres estris artístics per a distreure’s o com a teràpia contra l’angoixa o per qualsevol altre motiu.

Com defineix l’organització , personalitzada per un comissariat dual: Isabell Llaquet per part de la Sant Lluc i Esther Aliu com a responsable d’Amalia 17 tallers l’experiència tractava de crear un diari virtual amb totes les aportacions que feien cada dia a la xarxa aquells que decidien dedicar part del seu temps a dibuixar i desvetllar, en alguns casos per primer cop, la seva afició artística.

Inicialment es va fer una crida per incentivar els nens, als que se’ls va oferir sessions en línia de lliure accés ofertes per Amàlia17 per tal d’incentivar-los a dibuixar durant el confinament, però ben aviat es va obrir a qualsevol que volgués participar al constatar que eren molts els que dibuixaven aquells dies des de casa seva.

L’experiència ha donat visibilitat a aquells que s’expressen a través del dibuix en l’àmbit local. Fidels a l’esperit de la proposta, els organitzadors han buscat la representativitat de tots els que han cedit els seus originals i havien compartit els seus dibuixos abans d’acabar el mes d’agost. S’ha convidat també a participar a un petit grup de dibuixants en representació de les persones que utilitzen el dibuix a la seva feina: per comunicar-se o per projectar les seves idees o d’una manera aplicada. El resultat és una mostra amb la participació de 169 dibuixants entre els 4 i els 101 anys amb diferents graus de professionalitat.

El projecte busca reflexionar sobre l’acte de dibuixar fent especialment protagonistes a aquells que, ara per ara, compten amb el reconeixement de les seves famílies i amics o a aquells artistes que darrerament han dibuixat al marge d’encàrrecs o de compromisos amb galeries.

En el convenciment de que la creació artística no és privilegi d’uns pocs i volent col·laborar per fer emergir el talent i celebrar el potencial que tenim ben a prop. Mataró Dibuixa vol ser el punt de trobada dels apassionats del dibuix i un espai on compartir iniciatives artístiques en l’àmbit local ( escrit extret de les declaracions fetes a La veu TV).

I el resultat és simplement espectacular. Art en estat pur, brollant de la més fresca  font de la creació. Essència pura de la contemporaneïtat que parla d’un concepte interior essencial deslligat de qualsevol fullaraca que pugui comportar una influència plaent que manllevi, allunyant-se del nucli pur i dur del concepte.

I justament això és el que significa aquesta exposició, un seguit d’obres reflectint la realitat exacte i estricte de les interioritats sensibles de persones de tota edat, nivell i condició, amb o sense coneixements artístics confegint un conjunt que fa goig de mirar, amb el que es gaudeix enormement i amb un munt de més que agradables sorpreses.

Una contemporaneïtat que s’accentua amb la interacció d’artistes i espectadors  en accions com amb la gestació de la “cova protectora” aquesta creació gestual creada a partir del moviment , per part dels artistes i visitants, o l’espai d dibuix encetat per Alexandra Chaves, o la recent crida de “Ens ensenyes els teus estris de dibuix”, acció oberta a tothom, participant o no en l’exposició, en la que els organitzadors  conviden a veure imatges acompanyades d'un dibuix de la vostra eina de dibuix fetitxe. Les imatges rebudes es visualitzaran a l'exposició de l'1 al 6 de desembre.

“Mataró dibuixa” una experiència excepcional que cal visitar de manera obligatòria i que bo seria també fos visitada per la gent del MAC i els seus subvencionats artistes. Potser amb al visita farien un tomb al seu erroni i dictatorial caminar.

Vagi doncs la felicitació més aclaparadora a organitzadors i participants,  amb especial accent a la perfecte tasca duta per Isabel Llaquet i Esther Aliu  comissaries d la mateixa.

Felicitats.

( La imatge que encapçala el post, pertany a l'obra d'una avia de 101 anys que està en una residència)