diumenge, de novembre 08, 2020

SIMONA ALFANO. SOBRE NEGRO



Simona Alfano és una artista italiana afincada de fa uns anys a Mataró a on desenvolupa el seu treball creatiu , a més de fer tasques pedagògiques a l’escola d’arts La Pedrera i exercint de terapeuta en la seva especialitat d’arterapia. Ha participat en algunes mostres col·lectives locals, essent aquesta la seva primera individual a la ciutat.


                                     


A la revista capgròs explica que al seva exposició és “una reflexió personal sobre la impermanencia i fragilitat de l'ésser humà, que últimament s'està demostrant més que mai. És una invitació a girar la mirada cap a dins i a trobar el silenci en el caos que pot ser la vida moderna. Per a mi el color negre ajuda a focalitzar la mirada en un sol punt sense distraccions”.

I és en base a aquest color que segons ella “ és un color molt incomprès, ja que  té molta força i al mateix temps és molt humil perquè deixa que tot el que se li posa al costat destaqui i es vegi bell”, estructura una monolítica exposició a ala que cal agrari la seva justesa en el nombre d’obres presentades.

                                                  


A partir d’aquesta premisa presenta obres en les que pinta cossos sobre vidre negre reciclat  amb el que aconsegueix efectes plàstics importants per a la seva filosofia pictòrica i comunicativa.

Alfano, a bon segur que per formació i concepte, és una apassionada dels clàssics i està en la recerca de traslladar aquell fet a al pintura del nostre temps, Figurativa convençuda, creu en l’academicisme formal per ser el motor de la seva expressió plàstica i comunicativa. I davant d’això no hi ha res a dir. Però la figuració, i molt més encara el realisme, exigeix una capacitat tècnica superior que depassa als coneixements de l’autora, que intel·ligentment col·loca a les seves figures en un estat  eteri que li permeti passar per alt les lleis de la proporcionalitat, la perspectiva i ja no diguem l’anatomia


                                                  



Alfano en les seves obres sembla cercar simplement l’efectisme òptic, el trompe l’oeil que bocabada a incauts però que en una atenció més deturada fa saltar a la vista tota mena d’irregularitats formals, totalment imperdonables a qui justament defensa l’academicisme per damunt de tot.

Una exposició aquesta que presenta avui Simona Alfano a l’espai capgròs  que ens fa preguntar com en podria ser una altre en que l’efectisme es deixés a la butxaca i l’autora cerqués el seu desig figuratiu al grau màxim, sense trampes ni mistificacions. Una exposició que esperem es faci avinent en properes temporades i llavors si podríem valorar a l’autora en la seva justa mida.


 Simona Alfano. Sobre negro

Espai capgròs. Octubre 2020

Cap comentari: