Simona Alfano és una artista italiana afincada de fa uns
anys a Mataró a on desenvolupa el seu treball creatiu , a més de fer tasques pedagògiques
a l’escola d’arts La Pedrera i exercint de terapeuta en la seva especialitat d’arterapia.
Ha participat en algunes mostres col·lectives locals, essent aquesta la seva primera
individual a la ciutat.
A la revista capgròs explica que al seva exposició és “una
reflexió personal sobre la impermanencia i fragilitat de l'ésser humà, que
últimament s'està demostrant més que mai. És una invitació a girar la mirada
cap a dins i a trobar el silenci en el caos que pot ser la vida moderna. Per a
mi el color negre ajuda a focalitzar la mirada en un sol punt sense
distraccions”.
I és en base a aquest color que segons ella “ és un color
molt incomprès, ja que té molta força i
al mateix temps és molt humil perquè deixa que tot el que se li posa al costat
destaqui i es vegi bell”, estructura una monolítica exposició a ala que cal agrari
la seva justesa en el nombre d’obres presentades.
A partir d’aquesta premisa presenta obres en les que pinta cossos
sobre vidre negre reciclat amb el que aconsegueix efectes plàstics
importants per a la seva filosofia pictòrica i comunicativa.
Alfano, a bon segur que per formació i concepte, és una apassionada
dels clàssics i està en la recerca de traslladar aquell fet a al pintura del
nostre temps, Figurativa convençuda, creu en l’academicisme formal per ser
el motor de la seva expressió plàstica i comunicativa. I davant d’això no hi ha
res a dir. Però la figuració, i molt més encara el realisme, exigeix una
capacitat tècnica superior que depassa als coneixements de l’autora, que intel·ligentment
col·loca a les seves figures en un estat eteri que li permeti passar per alt les lleis
de la proporcionalitat, la perspectiva i ja no diguem l’anatomia
Alfano en les seves obres sembla cercar simplement l’efectisme
òptic, el trompe l’oeil que bocabada a incauts però que en una atenció més deturada
fa saltar a la vista tota mena d’irregularitats formals, totalment
imperdonables a qui justament defensa l’academicisme per damunt de tot.
Una exposició aquesta que presenta avui Simona Alfano a l’espai
capgròs que ens fa preguntar com en
podria ser una altre en que l’efectisme es deixés a la butxaca i l’autora
cerqués el seu desig figuratiu al grau màxim, sense trampes ni mistificacions.
Una exposició que esperem es faci avinent en properes temporades i llavors si
podríem valorar a l’autora en la seva justa mida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada