dimarts, de novembre 03, 2020

DINERS PÚBLICS

 



Una queixa constant del món cultural, i per tant de l’artístic, era saber a on anaven a parar els diners del minsa pressupost que a Cultura ha destinat , ara i sempre, l’Ajuntament mataroní, sens cap mena de dubtes el municipi menys cultural de tots els municipis del seu nivell.

 En un dels pocs grans encerts del Consistori actual,  en una demostració de transparència inhabitual, el Consistori ha detallat de manera aclaridora quines son les despeses del pressupost municipal. Certament, bona part d’aquestes dades ja eren públiques, però qualsevol no expert en comptabilitat municipal es perdia en el munt de números que la mateixa comporta, per el que cal agrair i molt aquest espetec comptable a l’abast de qualsevol ciutadà interessat.

Clickant aquí teniu el desplegable mare a partir del qual podeu trobar qualsevol dada que necessiteu.

Detallant el camp artístic cal remarcar que la despesa en els tres Museus de la ciutat signifiquen 934.397 euros, desglossats en 358.554 euros per les exposicions de Can Serra, 293.553 per les  de Can Marfà i 282.286 per les de Ca l’Arenas.

El Mataró Art Contemporani ( MAC) es menja la part grossa del pastís amb una inversió de 439.270 euros, que en realitat es converetixen en 319.000 euros per les subvencions oficials que rep l’art contemporani. El Museu d’Art Contemporani de Mataró, Col·lecció Bassat, a la Nau Gaudí rep 293.205 euros.

Covertida en despesa per habitant/any. Can Serra costa a cada mataroní 2,80 euros, Can Marfà  2,29 euros i ca l’Arenas 2,21. El MAC costa 3,43 euros a cada mataroní i el comunament nomenat Museu Bassat 2.29 euros.

Cal també considerar en el camp artístic els poc mes de 20.000 euros dedicats al Fons Miralles, aquest tresor documental tant important i que resta amagat i lluny de l’abast de qualsevol ciutadà o historiador.

Xifres importants?. Uns creuran que sí, i altres, com un mateix, les considera ridícules en comparança per ex. al cost de Les Santes o de les Festes de Barri, però que serveixen per demostrar clarament que el Museu Bassat no és el gran beneficiat del pastís, com sempre s’ha dit i s’ha fet servir per criticar-lo,  ja que està al nivell dels tres museus locals i per sota del Mac.

Ara el que evidentment no està subjectivat és el retorn ciutadà d’aquestes inversions locals, però no s’ha de ser molt llest per veure l’escàs per a no dir nul retorn cultural que significa la despesa del MAC, mentre que la Col·lecció Bassat és una eina important de difusió publicitària de la ciutat, com quedà clar amb l’exposició d’artistes mataronins a Nova York o com la publicitat de Mataró per totes les capitals andaluses amb el seguit d’exposicions que s’estan celebrant per aquella comunitat amb la col·laboració de Cajasol ( La Caixa).

Aquí tenen el números, freds com sempre. Ara son vostès qui han de veure i creure si el repartiment és o no, just.

Cap comentari: