dimecres, de novembre 11, 2020

NAU GAUDÍ / MUSEU BASSAT. DEU ANYS DE MARIDATGE


Avui, onze de l’onze, s’acompleixen 10 anys de la inauguració de la primera exposició de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí , en el que era la primera activitat pública del Consorci del Museu d ‘Art Contemporani de Mataró, conformat , per un llavors a parts iguals, entre el Consistori Mataroní i la Fundació Carmen i Lluís Bassat. I dic per un llavors , ja que amb el pas del temps el decalatge de membres del consorci en favor de l’Ajuntament mataroní  ha assolit un nivell simplement escandalós .





Amb la plaça de davant de la Nau plena de gom a gom, amb un públic variat que aixoplugava  el món polític, social i artístic de la ciutat i el país i sota la presidència del llavors president del Parlament Sr. Benach, la del conseller de Cultura , Sr. Tresserras, la de l’alcalde de la ciutat Sr. J.A.Baron , el president de la diputació i les més diverses i disperses autoritats  s’iniciava una història de la que ara , deu anys més tard, encara ens en fem creus els amants de l’art de la ciutat i que somiem tingui encara molta més volada.

Han passat deu anys i a bon segur és l’hora del primer resum seriós.


La Nau Gaudí ha acollit 20 exposicions en aquests 10 anys, la gran majoria en  forma de capítols de la col·lecció Bassat que anem descobrint per fascicles en correspondència a les diverses èpoques, però que també ha acollit exposicions tant importants com la de la col·lecció Gueron d’artistes inconformistes russos, o una gran exposició d’art brut, i com no, “Tempus Fugit” que vaig tenir el gran honor personal de gestar i comissariar en la que 24 artistes locals van fer mirada profunda a 25 anys d’art mataroní. Alhora que ha acollit també exposicions de descoberta com la de l’artista Sumarroca. 


               


Però també el Consorci ah fet mirada forana, amb 22 exposicions fora de límits que han anat des del comarcals  ( Llavaneres, Argentona i Calella) , als provincials ( Tecla Sala de l’Hospitalet), espanyols (Avila, Valladolid, Alcobendas i quasi tota Andalusia), Europa ( Bulgària) I Amèrica ( New York). Un resum expositiu prou engrescador que ja de per se mereix tota mena de felicitacions.

Però evidentment les xifres d’exposicions com les de visitants que superen els cent mil , han de ser valorades en el que valen, però crec que després de deu anys la valoració més estricte és aquella que analitza els intangibles, més que la que analitza la sempre exacte fredor de les xifres. 

A nivell local, és inqüestionable que la ciutat ha revitalitzat un edifici, la Nau, que malgrat la seva importància s’havia convertit en un element secundari i sense cap mena d’atenció degut a la malaurada decisió del govern Barón de convertir-la , després d’una llarga i costosa recuperació rehabilitació, en un espai telemàtic per a joves , el que la va convertir en un edifici invisible i alhora invisitable.

Una revitalització recolzada en el fet de poder gaudir d’unes exposicions amb un nivell i un seguit de firmes que mai podíem haver somiat. Pensar que hem pogut gaudir de Picasso, Dalí, Miró, Barceló, Tàpies, Guinovart, Ràfols, Léger, Chillida, Oteiza i ....  és un somni fet realitat.

                  


Però alhora cal ser molt conscients de que la Ciutat no s’ha fet seva la Nau Gaudí a la que visita quasi tan sol quan ha de lluir de ciutat davant de forasters.  Quan un va promoure l’exposició Tempus Fugit amb artistes locals, la meva gran sorpresa era escoltar com molta gent em confessava que era la primera vegada que s’havia acostat a la Nau, i això que ja tenia 5 anys de vida.

Una separació, més que divorci, que segueix latent en aquest desé aniversari, i que sorgeix des del món artístic i social de la ciutat, amb la falsa afirmació dels molts diners que hi dedica l’Ajuntament, diners que al general entendre son un malbaratament absolut.


Sortosament el portal de transparència i desglossament de despeses deixen ben clar que el Consorci rep 293.205 euros, xifra inferior a la que rep el MAC que son 319.000 euros, inferior també al que reben les expos del Museu a Can Serra (358.554), i parelles a les que reben Can Marfà (293.553) i Ca l’Arenas(282.286) per a les seves exposicions. I si monetàriament la xifra és parella, el que podríem dir relació qualitat / preu, nombre de visitants i transcendència pública, el resultat es esfereïdorament favorable a la Nau Gaudí.

I no diguem ja del que significa com imatge de ciutat. L’aparició de Mataró en lletres ben grosses i visibles en rètols i catàlegs dona imatge de ciutat important i alhora compromesa en una aposta cultural , fet que tots sabem no és cert ni de bon tros.

                                         


Mataró no és una ciutat amb una bona imatge exterior. Darrerament és notícia més per fets negatius que no pas al contrari. L’activitat artística de la Nau Gaudí és el més excel·lent corrector d’aquesta desviació oferint una imatge de força social, artística i cultural que l’engrandeix. No hi ha diners al pressupost municipal per pagar aquest paper tant important.

       

Alegrem-nos doncs per poder celebrar aquest aniversari joiós i desitgem que siguin el preludi de molts més i de molt millors que ens permetin seguir gaudint d’unes obres d’arts, d’una artistes i d’unes exposicions inimaginables lluny d’aquest paraigües protector que és la Col·lecció Bassat.

Gràcies Lluís, gràcies Consorci , i a seguir.


Cap comentari: